:: Bloc de Ferran Villaseñor ::

Entrevista (de fa uns dies) de TVSantCugat

2011-05-22T12:03:00.000+02:00

ENTREVISTA: ANÀLISI I PROPOSTES

2011-05-06T12:40:00.000+02:00

US TRAMETO VINCLE A ENTREVISTA REALITZADA PER CUGAT.CAT.

VEURE ENTREVISTA

El Ple a Debat - edició del 19 d'abril del 2011 (part 2 de 2)

2011-04-28T12:34:00.000+02:00

El Ple a Debat - edició del 19 d'abril del 2011(part 1 de 2)

2011-04-28T12:33:00.000+02:00

ALGUNES PROPOSTES DEL PROGRAMA ELECTORAL

2011-04-28T12:26:00.000+02:00

UNA SETMANA SENSE ORIOL NICOLAU

2011-03-20T23:00:00.002+01:00

Com sabeu, el passat diumenge va morir Oriol Nicolau. Alcalde socialista de Sant Cugat de 1983 a 1987.

El passat dilluns una cerimònia sense confessió el va acomiadar. Moltes persones, moltes d'elles del món de la política es van trobar en aquesta espai.

Partim d'una generació d'edat diferent i no vam coincidir en moltes ocasions, crec però que és de justícia fer un reconeixement per aquest alcalde. Els seus companys de consistori m'han explicat aquests dies que era una persona vehement, fort i amb les idees clares.

Van ser temps d'il.lusions, de fer créixer els ajuntaments democràtics, de recuparar la llibertat i de posar, també, asfalt i canonades..aquelles coses bàsiques.

També de dibuixar el que seria Sant Cugat i donar suport a activitats de ja gran renom com la UNIPAU, muntar els equipaments educatius i les escoles bressol, o equipaments esportius.

Des d'aquest bloc vull enviar una forta abraçada als familiars i amics de l'Oriol, també als socialistes de carnet o sense carnet .Ell sempre va ser socialista.

Vull fer un reconeixement a aquells, com ell, que amb els seus encerts i desencerts van contribuir a fer el que som.

NOTÍCIA CUGAT.CAT

VIDEO EDITAT PER CUGAT.CAT (1983-84)

DEMANEM A RECODER QUE ACLAREIXI LA INCLUSIÓ A LA ZONA 1 DE TRANSPORT PÚBLIC

2011-03-18T12:06:00.001+01:00

Roda de premsa (notícia a Cugat.cat)
L'agrupació local del PSC reclama al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, la integració de la ciutat a la zona 1 del transport públic integrat, 'tal com ell reclamava quan era alcalde'. Els socialistes demanen que es clarifiqui com es farà aquest canvi i com afectarà els usuaris santcugatencs que utilitzen els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en direcció al Vallès.
Els socialistes consideren que aquest projecte 'no s'ha explicat bé' ja que no se sap com afectaria la inclusió a la zona 1 als preus dels bitllets de FGC en direcció al Vallès. En aquest sentit, el primer secretari del PSC i candidat a l'alcaldia, Ferran Villaseñor, alerta sobre la possibilitat que sigui més car viatjar des de Sant Cugat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que no pas a Barcelona.
Villaseñor insta la conselleria encapçalada per Recoder a aclarir les seves intencions.
"Demanem que tirin endavant el projecte i que Recoder assumeixi les seves responsabilitats com a conseller"

Recentment, Recoder ha supeditat aquest canvi tarifari a una eventual entrada de Sant Cugat a la zona 1 del transport al naixement del nou govern metropolità, previst per aquest estiu.
D'altra banda, els socialistes qualifiquen l'equip de govern municipal de 'submís' al govern de la Generalitat. Villaseñor argumenta aquesta acusació per l'actitud de l'executiu local arran de l'aturada del projecte de l'hospital públic de referència de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal.
Escolta-ho (anar a notícia)

RECLAMEM UNA AUDITORIA QUE PERMETI SOLUCIONAR LES DEFICIÈNCIES DEL SERVEI D'AUTOBÚS A LA FLORESTA

2011-03-12T06:10:00.000+01:00

NOTA DE PREMSA- RECULL DE CUGAT.CAT

PSC alerta del 'mal funcionament' de la línia 3 d'autobús urbà al seu pas per la Floresta i demana a l'equip de govern una auditoria a l'empresa concessionària del servei, el grup Sarbus. L'alcaldable socialista, Ferran Villaseñor, també ha reclamat l'arranjament complet del carrer Pere Planes del districte, una demanda que s'afegeix a les queixes dels veïns de la zona.

Segons el primer secretari socialista, Ferran Villaseñor, el servei d'autobús urbà pateix salts de torn a la seva arribada a la Floresta. Després de retards de fins a 15 minuts per arribar al centre del districte, el servei fa una parada per empalmar amb el següent torn establert a l'horari de la línia.

En aquest sentit, Villaseñor ha demanat que el consistori faci una auditoria i estableixi les sancions que corresponguin al Grup Sarbus, encarregat del transport urbà.

Anar a notícia (tall de veu)

DEMANEM QUE ELS DEBATS I ELS CARA A CARA SIGUIN NORMALS A LA CAMPANYA

2011-03-10T15:08:00.001+01:00

Roda de premsa- Recull de notícia de Cugat.cat

Villaseñor, en un moment de la roda de premsa celebrada aquest dimecresEl primer secretari del PSC i candidat socialista a l'alcaldia, Ferran Villaseñor, demana a l'alcaldable de CiU, Mercè Conesa, un cara a cara públic un cop s'iniciï la campanya electoral. Villaseñor denuncia la nul·la participació de Conesa als debats que s'han celebrat fins ara a la ciutat i demana que 'doni la cara'.

L'objectiu de la proposta és, segons Villaseñor, contraposar models de ciutat i sectorials.

Volem animar l'alcaldessa, Mercè Conesa, a donar la cara, ja que no participa en cap debat a la ciutat.

Escoltar tall de veu (anar a notícia)

PRIMER CARTELL

2011-03-07T16:42:00.000+01:00

NOUS TEMPS, NOUS POLÍTICS

2011-03-04T10:06:00.000+01:00

Els afiliats i afiliades del PSC de Sant Cugat han donat el seu suport a la meva candidatura i crec que ens hem de sentir orgullosos de com ha anat tot el procés.

És positiu que els partits obrin les portes a la transparència i la democràcia.

Vull donar les gràcies a tots els que heu participat, especialment a aquells que han fet del nostre projecte el seu.

També vull agrair el suport, estima i ànims de molts santcugatencs al nostre projecte d'obertura i canvi.

Quin és l'objectiu de tot plegat? Apostem per una regeneració de la vida política a Sant Cugat, apostem per l'equilibri entre les grans decisions estratègiques i la proximitat a la ciutadania, la política ha d'anar més enllà dels plens municipals i de les rodes de premsa.

És necessari que es reafirmin i s'activin els canals de comunicació entre els representats i els representants.

No hem d'oblidar que l'atur i la situació econòmica que estem patint són els principals problemes als qual hem de fer front. Només ho solucionarem si tots remem en la mateixa direcció.

Columna publicada a Cugat.cat (escoltar columna)

Reportatge dia de les Primàries de TV Sant Cugat

2011-02-24T15:44:00.000+01:00

Cara a Cara: primàries PSC Sant Cugat

2011-02-24T15:42:00.000+01:00

ÉS L’HORA DE PASSAR PÀGINA

2011-02-18T18:43:00.004+01:00

El dissabte 19 de febrer els afiliats del PSC elegirem el proper cap de llista. Considero que tant la proposta del meu oponent com la meva i del meu equip són lícites i coherents amb el que defensa cadascú, tot i les grans diferències. Estic content per aquestes primàries i convençut que el PSC guanya. No us negaré que han estat uns mesos complicats i intensos, carregats de tensió i il•lusions, de responsabilitat però sobretot de ganes de “futur”.
La data del 19 és una primera meta volant, la veritable és la del 22 de maig on confrontarem projectes amb CIU.
La nostra proposta ha estat qualificada com carregada d’atreviment i un punt de rebel•lia. Els nous temps demanen nous projectes i els canvis mai són fàcils.
El Sant Cugat “real” demana que els ciutadans se sentin més representants i que els partits polítics ens adaptem a nous temps i nous reptes. Que fem d’altaveu de problemes i que proposem solucions. És l´hora de la política.

Vull agrair a totes aquelles persones que han format el nostre equip i que s’han sentit partícips d’una “revolució” pacífica. Vull agrair a totes aquelles persones “normals”, preparades, plurals i diverses que han cregut que les coses s’han de canviar i que cal passar pàgina.

Faig una crida a la participació dels afiliats socialistes (votin el que votin). El “Sant Cugat Real” necessita representants que modelin un projecte alternatiu a l’actual, un projecte de l’esquerra transformadora que no es resigni al paisatge irreal del Show de Truman

Ferran Villaseñor.

primaries@araferran.cat

Article publicat el dia 18 de febrer a la columna mensual “Celler Vermell” del Diari de Sant Cugat

CARTA ALS AFILIATS

2011-02-15T00:26:00.003+01:00

Company, companya;

El proper dissabte 19 de febrer amb el teu vot has de decidir si mirem cap endavant o tornem al passat. Com a PSC, el nostre electorat ens demana que renovem les idees, les maneres de fer política i les persones que encapçalin aquest canvi.
Penso que el nostre projecte és transformador i representa un gir necessari al nostre partit.Hem rebut un fort càstig electoral i necessitem adaptar-nos als nous escenaris.

Estem preparats pel canvi

L’equip humà que treballa colze a colze amb mi reflecteix la realitat plural de la nostra ciutat. Treballadors públics, empresaris, treballadors, aturats, autònoms, sindicalistes, jubilats, pares i mares de família, mestres, joves, estudiants... alguns amb experiència en responsabilitats institucionals i d’altres no, creiem que això és positiu. Són persones com tu, persones que creuen que s’ha de fer una aposta valenta perquè saben que les coses han de canviar. Els nous temps demanen nous projectes, noves idees i noves persones.
Sobretot demanen una altra manera d’entendre la política més propera als ciutadans i ciutadanes i saber que la política és estar al servei dels ciutadans.

Volem treballar des de la humilitat, l’esforç, l’ambició i la professionalitat.

Humilitat i honestedat per tornar als orígens del PSC. Hem de ser el partit dels treballadors i treballadores, dels ciutadans que realment pateixen la crisi. Hem de tornar a escoltar aquells que han deixat de creure en nosaltres. Sabem que no som millors que altres companys, però també creiem que no som pitjors. Ens caldrà esforçar-nos, volem escoltar el màxim nombre de santcugatencs; els ciutadans no es poden sentir ignorats per molt més temps. Tenim molta ambició perquè volem capgirar els últims resultats electorals de la nostra ciutat i creiem que només és possible amb un projecte de canvi.

No necessito padrins, no vull hipoteques polítiques, només necessito la teva confiança i el teu vot el 19 de febrer per portar a terme el nostre projecte socialista a Sant Cugat. Un projecte amb prioritat per les actuacions que permetin millorar la qualitat de vida d’aquells que ho necessiten i establir l’equilibri territorial. Un projecte que no ens faci caure en interessos de caire privat que no tinguin res a veure amb els de Sant Cugat.

Crec que estic preparat per afrontar aquest repte. Però sobretot estic preparat per canviar les coses i passar pàgina, si tu vols.

Si vols saber més coses sobre mi:http://ferranvillasenor.blogspot.com/
Per a contactar amb mi ferran@araferran.cat, també em trobaràs a Facebook i a Twitter

Ferran Villaseñor, 39 anys

Llicenciat en en Ciències Polítiques y sociologia, Història i i Màster en Gestió Pública. Primer Secretari del PSC de St. Cugat. Regidor i Conseller Comarcal de territori i planificació des de 2007. Durant els darrers anys he estat gerent a diferents ajuntaments i conec tant la gestió diària i com les grans qüestions que han d’afrontar els municipis.

Seguiment de les primàries del PSC a Sant Cugat

2011-02-13T18:54:00.000+01:00

Sant Cugat i la Transparència (Capítol PSC)

2011-02-05T10:27:00.001+01:00

Sant Cugat i la Transparència (Capítol PSC)
Article publicat per Arnau Gomis a la xarxa Xcat.
La visió que tenen els ciutadans sobre le procés de primàries al PSC de Sant Cugat

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA. ELECCIONS PRIMÀRIES AL PSC DE SANT CUGAT

2011-01-14T13:18:00.000+01:00

Estan sent unes setmanes complicades. Estem a mitjans de gener i el PSC de Sant Cugat encara no s´ha determinat el procés que porti a l’elecció de candidat-a per encapçalar la llista socilista a les properes eleccions municipals. Aquest fet agreuja, encara més, la distància que existeix entre CIU i el PSC i minva de possibilitats d’uns bons resultats.

La Comissió Executiva local fa mesos (anys) que va demanar un avançament en el procés, de la mateixa manera que es va demanar en l’anterior elecció que va portar a Salvador Gausa a encapçalar la llista. Com podeu veure, les nostres demandes no van reixir.

Majoria absoluta de CIU, victòria de CIU a la Generalitat de Catalunya i la possibilitat de fer campanya durant solament un parell de mesos, cartes dolentes en el joc de la política.

Alguns estem en política per defensar unes idees i sobretot per representar a aquells que en ho demanin. El meu pas a la política es va anar configurant en una primera opció ideològica (i segurament naïf) sobre que em sentia d’esquerres. En la meva joventut vaig alternar vot entre alguns dels partits de l’esquerra habitual, fins que l’entrada del govern Aznar va acabar de decantar la balança. La primera vegada que vaig visitar una seu del PSC va ser la setmana següent a la victòria de Jose Maria Aznar, em vaig afiliar definitivament l’any 98 o 99.

Els polítics estem de pas i crec que la nostra opció és vàlida sempre que representem alguna cosa i podem fer avançar unes idees. També cal tenir present que un partit polític és una estructura necessària, complicada i on (com és normal) hi ha molts interessos i on, també, les persones compten.

No se’m dóna bé parlar en primera persona. M’agrada el nosaltres. Sé que les meves opinions en alguns casos no han estat ortodoxes o d’argumentari en temes com el terrorisme i la negociació, els toros, el grup parlamentari propi del PSC, la gestió de residus, el 10j etc. També que se m’ha qualificat de ser massa d’esquerres...(això és dolent?) Malgrat tot, els portaveus dels partits han de parlar per això estem, i en la meva funció de primer secretari és el que he fet.

Defenso que el candidat-a de Sant Cugat s’esculli en unes primàries transparents i netes. Sé que el més normal és que ara no estiguessim parlant d’això i que ja fa mesos que s’hauria d’haver fet la campanya. Però ara és el que tenim.

Aquest dies hi ha molt soroll i he aprofitat el silenci d’estar des d’ahir enclaustrat a casa amb una Grip per pensar.

Crec que els partits polítics ens hem d’adaptar a la societat, les designacions “digitals” s’han de limitar, ens hem d’obrir als canvis socials i donar una imatge de “persones normals”. La política no és ni ha de ser una feina, és un servei interí a la societat, i axí m’ho prenc.

No sé que passarà en els propers dies. Espero i confio que, com a Barcelona, Sant Cugat tingui les seves eleccions primàries i que guanyi el millor projecte polític i (també que és gairebé tant important) humà.

No cal que us digui que em deixaré la pell en defensar els valors transformadors que em van portar a militar en un partit d’esquerres i que sense ells no som res. Els valors ni es compren ni es vénen, malgrat l’abisme de la incertesa.

AFRONTEM ELS NOUS REPTES AMB VALENTIA - Carta oberta als militants, simpatitzants i votants del PSC a Sant Cugat del Vallès.

2010-12-05T23:26:00.002+01:00

Volem agrair especialment el gest de tots aquells ciutadans que el passat 28 de novembre van seguir confiant en nosaltres.

També volem dirigir-nos a aquells que han retirat la seva confiança: treballarem per corregir els errors i ser mereixedors del vostre suport.

A Sant Cugat hem passat a ser la tercera força política i aquest fet mereix una anàlisi crítica i profunda dels motius que ens han portat fins aquí. Si bé és cert que cada elecció és diferent també ho és que mai havíem tingut uns resultats tant negatius.

Destacats companys del PSC a Sant Cugat i d'àmbit nacional han anat manifestant les seves opinions al llarg d’aquests dies i creiem que és bo que hi hagi un debat social i obert. També és positiu que entre tots hi trobem respostes als reptes que se’ns presenten com a partit, com a peça important d’un país que vol fer realitat les seves il·lusions.

Des de la Comissió Executiva de Sant Cugat convidem a tots els progressistes a treballar en aquest sentit. És el moment de la renovació del discurs, és el moment de nous lideratges.

Volem expressar als ciutadans progressistes de Sant Cugat que hem entès el missatge, acceptem el repte de canvi i l’afrontarem amb valentia; des d’ara treballarem per corregir els errors que ens han portat fins aquí.

El PSC seguirà defensant uns valors que són part de la seva ànima.

La voluntat de progrés i d’una societat més justa no l’abandonarem mai, i des de Sant Cugat no descansarem perquè el PSC torni a ser un partit de govern.

ENTREVISTA A TELEVISIÓ DE SANT CUGAT

2010-11-26T12:43:00.003+01:00

POSAR UNA PRIMERA PEDRA EN UN SOLAR ABANS D'ELECCIONS. TEMPS I ACTES QUE NO AJUDEN

2010-11-11T07:00:00.001+01:00

RODA DE PREMSA 9 DE NOVEMBRE

El PSC qualifica d''acte electoralista' la col·locació de la primera pedra d'una promoció d'habitatge de Promusa aquest cap de setmana.

Lamentem que aquest acte tingui lloc a tres setmanes de les eleccions i sense que s'hagi acabat el procés de licitació de les obres dels habitatges i ni tan sols obert el termini de presentació de sol·licituds per part dels ciutadans.

Aquestes obres a l'avinguda de Francesc Macià encara trigaran a començar, ja que encara cal adjudicar per sorteig aquests habitatges de venda per obtenir-ne el finançament.

El primer secretari del PSC, Ferran Villaseñor, denuncia que l'equip de govern tracta de ximples els ciutadans:

"Posar una primera pedra a una promoció que trigarà a construir-se és electoralista i una manera de tractar de ximples la ciutadania"

A més, els socialistes han lamentat que no s'hagi tingut en compte l'oposició en la primera edició dels 'Diàlegs de Comerç'. Villaseñor insinua que s'ha tractat d'un acte electoral.

"El regidor i el president dels comerciants es referien al consistori quan havien de parlar de l'equip de govern"

Entenem que si es vol fer un acte conjunt s'han de tenir en compte que el Consistori no solament és el govern.

El PSC també ha criticat que l'alcalde, Lluís Recoder, assegurés que el govern de la Generalitat ha maltractat Sant Cugat en els pressupostos de la darrera legislatura. En aquest sentit, els socialistes han reivindicat el nivell d'inversions del tripartit a la ciutat.

Extracte de notícia publicada a Cugat.cat

NO ENS TAPEU EL MONESTIR

2010-11-10T15:12:00.000+01:00

Acabada la Festa de Tardor, cal fer un reconeixement als membres de la comissió organitzadora de la Festa de Tardor. Als que marxen i als que comencen. L'esperit reivindicatiu, ciutadà i d'entitats és el que fa caminar aquesta festa.

Fa uns anys, el lema de la Festa de Tardor resumia molt bé aquest esperit: 'Les entitats mouen Sant Cugat'.

Aquest any la festa ha vist alterat el seu espai central tradicional, la plaça d'Octavià - o del Monestir com diuen molts - per la instal·lació d'una gran carpa cultural d'una entitat bancària. Independentment del contigut de l'exposició, molt interessant per altra part, caldria que es tingués en consideració dues coses:

S'ha de protegir un esdeveniment ciutadà com la Festa de tardor i facilitar la plaça com a aparador d'aquestes entitats
Considero que s'ha de protegir les vistes del Monestir. Aquest bé d'interès nacional patrimonial mereix una consideració especial.

Amb el risc de provocar la desafecció de la ciutadania criticant una acció del govern municipal (sic), demano que es cerquin espais alternatius a la instal·lació de carpes o instal·lacions d'aquestes dimensions. Zones com la Plaça del Rei, la Plaça de la Vila o la Plaça Barcelona podrien (i han estat) espais adequats per a aquestes finalitats.

FERRAN VILLASEÑOR és primer secretari del PSC

Columna publicada a Cugat.cat. Clip audio

Fotografia: Cugat.cat

PLAÇA ESTACIÓ DE LA FLORESTA: INSEGURETAT CIUTADANA O PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA?

2010-10-25T13:07:00.000+02:00

Fa unes setmanes els ciutadans de La Floresta van tornar a patir un episodi d'inseguretat ciutadana. Van patir els resultats d'una baralla multitudinària entre els 'habituals' de la zona. Alguns veïns que van avisar la policia van ser amenaçats i es van realitzar pintades intimidatòries als murs de les seves cases.

No és una novetat. Recordo la campanya electoral de 2003 i els dubtes sobre si fer o no un acte electoral en aquesta plaça. Recordo com ja fa anys que veïns i veïnes reclamen major presència policial. Recordo com fa anys que hi havia queixes de la brutícia de la zona i com algunes persones abocaven a terra el contingut de les papereres de la plaça de l'Estació. Treure i serrar les papereres potser era una 'solució', però potser no l'òptima.

Atribuir els concepte 'problemes de convivència' a problemes d'inseguretat no ajuda a solucionar les coses. Certament els índex d'inseguretat de La Floresta, mesurat com a denúncies, no són en cap cas alarmants. Malgrat tot, cal que passem del 'hi estem treballant' a que es vegin actuacions concretes. Les càmeres de seguretat no resolen accions delictives, però si poden permetre que la policia local tingui una informació de primera mà i un possible efecte atenuador. No crec que a l'eix de vianants passi el que ha passat a l'estació de la Floresta.

El govern de Sant Cugat ha gastat 479.000 euros en càmeres de videovigilància i equipaments. Entre ells 13 càmeres de seguretat i 32 per controlar el trànsit, cap d'elles a la Floresta.

Ferran Villaseñor és regidor i primer secretari del PSC.

(COLUMNA PUBLICADA A Cugat.cat

MONTSERRAT TURA I LES ÀNIMES DEL PSC

2010-10-23T06:00:00.000+02:00

FA UNES SETMANES es van resoldre alguns dubtes sobre la candidatura del PSC a les eleccions catalanes. Des d'alguns partits, feia mesos que es posava en qüestió el catalanisme del PSC en relació a la retirada del conseller Castells, a petició pròpia, de la propera candidatura.

Es criticava, també, la decisió del ministre Corbacho de tornar a la política catalana deixant el ministeri.
M'agrada com és políticament la Montserrat Tura. És una persona que no s'amaga entre línies, és vertical, no fuig el contacte i si veu forat sempre apunta a porta, encara que sigui des de 40 metres. Aquesta determinació i professionalitat li ha valgut ser alcaldessa de Mollet durant 16 anys i ser la consellera més valorada de l'actual govern. Recordar també el bon gust de boca que va quedar de la seva acció com a consellera d'interior, en l'anterior mandat presidit pel President Maragall.
Els que no vam viure la unificació del PSC (PSC Reagrupament, PSC Congrés i Federació Catalana del PSOE) per edat, estem de tornada de moltes coses sobre el que som i on anem. Segur que a les anomenades 'dues ànimes' del PSC se li pot afegir una, la "tercera", que té molt clar que el PSC és un partit catalanista i d'esquerres hi hagi qui hagi al capdavant, qui sigui en número 3 o 2 o 6. Si no ho fos, deixaria de ser el PSC.
En temps d'enquestes complicades és important que tots aquells que sumen voluntats s'uneixin al voltant d'un projecte polític i de convivència: Bé per Tura!

Ferran Villaseñor és regidor i primer secretari del PSC.

COLUMNA PUBLICADA A CUGAT.CAT

LA IMMIGRACIÓ I LA SEVA UTILITZACIÓ POLÍTICA. REFLEXIONS AL VOLTANT DE L'ASCENS DE L'EXTREMA DRETA EN LA DRETA

2010-10-20T18:02:00.000+02:00

Us trameto article publicat el passat divendres dia 15 d'octubre a la meva columna "Celler vermell", del Diari de Sant Cugat (www.diaridesantcugat.cat )

DE BADALONA A SOFIA, PASSANT PER NADOR.

La immigració serà i és un dels motius de la campanya d’alguns partits polítics. En moments on la crisi econòmica s’aguditza i s’amplia la competència pels ajuts (per la zona baixa d’ingressos), cal que els representants polítics estiguin a l’alçada.

No és cert que existeixin subvencions i ajuts on solament accedeixen els immigrants. No és cert que es bonifiquin més les botigues dels immigrants. No és cert que tots els immigrants siguin delinqüents.

Sí és cert que existeixen subvencions que són regulades per unes bases universals. Sí és cert que els ajuts a famílies necessitades es realitzen previ informe del departament de serveis socials. Sí que és cert que les crisis sempre exploten més entre els sectors amb menys ingressos.

Imaginem que l’Estat del Benestar és un edifici. L’accés a l’edifici sempre es fa per sota i “metafòricament” l’ascens social es fa cap amunt. Si no fem créixer l’edifici cap als costats i solament cap al soterrani, la distància entre l’àtic i el pàrquing sempre serà més gran. Alguns volen que els pàrquings es converteixen en habitatges.

Cal un debat sobre la regulació dels fluxes d’immigració. Un debat on els drets vinguin de la mà dels deures. Ara bé, la solució no és deportar, crear ratzies o tancar els ulls.

Visites “internacionals” com les realitzades a Badalona, Plataformes i contraPPlataformes o desinformacions sobre les subvencions esdevenen accions de polítics irresponsables que apaguen els focs a cop de cocktel Molotov.

Ferran Villaseñor

UN PAS ENDAVANT

2010-10-04T21:22:00.003+02:00

Com sabeu, ja fa temps que estic en política local. Des de l'any 2000 a Sant Cugat del Vallès.

L'anunci de Salvador Gausa, de fa un parell de setmanes, on anunciava que no estimava presentar-se com a candidat a les properes eleccions municipals ha estat una notícia molt comentada. Durant els darrers dies les preguntes sobre el futur polític del PSC de Sant Cugat han estat una constant.

Com ja vaig declarar als mitjans de comunicació, cal valorar molt la feina de persones que aposten per treballar per la comunitat. En Salvador ho ha fet durant tres mandats.

Us trameto uns vincles. D'un costat una entrevista que m'ha fet el Diari de Sant Cugat i que es va publicar el passat divendres, i de l'altre una entrevista de Cugat.cat. Crec que recullen el pensaments que en aquests moments tinc sobre les properes eleccions municipals.

Crec que, tal com s'ha demostrat a Madrid, les primàries és una bona manera d'elegir els càrrecs electes si hi ha diferents projectes. En cas que l'Agrupació de Sant Cugat del Vallès estimi que aquest és el camí, el nostre projecte de persones, equip i idees dóna un pas endavant.

Gràcies per les mostres de suport i estima, desenes i desenes, d'aquests dies.

ENTREVISTA A RÀDIO SANT CUGAT (CUGAT.CAT)

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2010

2010-09-11T11:30:00.002+02:00

Benvolguts,

Us trameto el discurs que he realitzat, en nom del PSC de Sant Cugat, en motiu de l'onze de setembre d'enguany.

-----------------------------------------

Avui és un dia per refermar la nostra identitat i reivindicar els nostres drets com a poble. Estem en un moment complicat i exigent. Una situació que demanarà, de nou, el millor de tots nosaltres per deixar definitivament enrere la crisi econòmica i per trobar una sortida constructiva a la crisi institucional i política al voltant del nostre autogovern.

El dia 10 de juliol va aplegar milers de persones que van expressar sentiments i opinions, algunes de diferent caire, però que compartien indignació i indefensió vers la resolució d’un tribunal constitucional il•legítim, caducat i irresponsable. La voluntat popular expressada a les urnes ha estat qüestionada en diferents aspectes i aquest fet ha provocat, en el fons i la forma, una gran indignació en sectors amplis de la societat catalana.

Els recursos presentats i la decisió del Constitucional han constituït una greu irresponsabilitat..

Volem cridar ben alt que no hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació. No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d'autogovern contingudes en l'Estatut que vàrem votar

A aquells que van rebre com una victòria a aquesta situació, algun dia la història i la societat jutjarà la seva irresponsable batalla contra el poble de Catalunya i les conseqüències de descosit social que estan ocasionant.

Els ciutadans de Catalunya es mereixen que els seus representants polítics demostrem que estem a l’alçada de les circumstàncies. Cal dir ben alt que el patriotisme també es demostra enarborant la bandera de la responsabilitat i dels interessos col•lectius.

Catalunya sempre ha estat, és i serà una terra de progrés i acollida, una terra i que cerca la suma i no la resta.
Ens preocupa sobremanera l’intent de trencament social que alguns cerquen, l’ascens del neolerrouxisme i la qualificació entre bons i dolents.

Cal continuar apostant en assegurar la unitat civil del nostre poble i fer progressar encara més la nostra llengua i la nostra cultura.

Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes. Refermem la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i que comparteixi els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els altres pobles.

Avui, 11 de setembre de 2010, Diada Nacional, recordem el nostre passat per seguir construint la Catalunya del futur

El PSC DE SANT CUGAT LAMENTA LA MANCA DE LIDERATGE DEL GOVERN MUNICIPAL EN LA INSTAL•LACIÓ D’IKEA A LA NOSTRA CIUTAT

2010-08-22T18:15:00.000+02:00

NOTA DE PREMSA

El PSC de Sant Cugat lamenta profundament les pèrdues de llocs de treball directes (500) i infinitat d’indirectes que ha ocasionat que IKEA no s’hagi instal•lat a Sant cugat.

El Primer Secretari socialista, Ferran Villaseñor manifesta que “l’Alcalde de Sant Cugat no ha exercit el lideratge necessari que calia per tal que un projecte estratègic en generació econòmica, treball i d’ingressos via impostos s’instal•lés a Sant Cugat”

D’altra banda, cal recordar que els terrenys on s’anava a instal•lar el centre comercial IKEA eren propietat de l’INCASOL i la seva venda hauria estat positiva per generar més polítiques de creació d’habitatge públic a Catalunya.

Aquesta setmana l’empresa sueca ha obtingut la llicència per obrir l’establiment a Sabadell, fet que tanca ja definitivament el projecte santcugatenc.

Des del PSC volem advertir que darrerament estem patint una manca de lideratge en projecte estratègics per part de l’Alcalde, com bona part de la ciutadania ja sap l’horitzó polític del Sr. Recoder es troba en proper mandat parlamentari. Entenem que un alcalde elegit per la ciutadania es deu a aquells que l’han elegit.

EL PSC DE SANT CUGAT CRITICA LA SUSPENSIÓ DE CREACIÓ D’HABITATGE PÚBLIC ANUNCIAT PEL GOVERN MUNICIPAL

2010-08-15T22:00:00.002+02:00

NOTA DE PREMSA

EL Govern municipal de CIU ha anunciat recentment que suspèn quatre promocions de lloguer protegit de Promusa i una del Banc Santander a causa de la congelació de les subvencions a la construcció d'habitatges de lloguer per part del govern espanyol. D’altra banda el govern municipal anuncia que cercarà idees imaginatives que permetin realitzar les promocions.

Des del PSC, el primer secretari socialista Ferran Villaseñor ha qualificat de “demagògica la postura de la Tinent d'alcalde de Territori, Mercè Conesa, atès que en aquest moment Promusa està realitzant activitats que no corresponen a cap criteri relacionat amb habitatge públic i que han generat un deute de 16 milions d’euros” . Els socialistes locals es refereixen a la construcció, gestió i comercialització de Volpelleres i Mira-Sol centre.

L’Agrupació local també ha recordat que la gestió desencertada de Promusa en aspectes lligats a contribucions especials ha provocat sentències judicials que han obligat a l’Ajuntament a retornar al voltant de 3 milions d’euros.

En aquest sentit manifesta el primer secretari socialista demana a la tinent d’alcalde de territori un plus d’humilitat i que treballi per tal que les pèrdues econòmiques no es tornin a produir, així com que Promusa “torni a ser una empresa de construcció i gestió d’habitatge públic i no una empresa de serveis i traspàs de deute municipal”.

El representant socialista al consell d’administració del PSC, Pere Soler, apunta que el PSC sempre s’ha manifestat favorable “a la construcció majoritària d’habitatge públic destinat al lloguer i insisteix que la congelació de les subvencions ha de ser un aspecte conjuntural i revisable i no ha de servir al govern de CIU com a excusa per frenar la política d’habitages local”

CIU REBUTJA LA DEMANDA DEL PSC D'UNA REVISIÓ EN L'HORARI DE LA RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES I NETEJA DE LA VIA PÚBLICA

2010-06-30T13:59:00.002+02:00

El passat ple municipal del 21 de juny, la majoria absoluta de CIU va desestimar una moció del PSC que reclamava que no es realitzessin accions de recollida i neteja de contenidors i neteja de via pública abans de les 8 del matí. Així com l’eliminació de les conegudes com “Bufadores”, estri que actua com aspirador a l’inversa. A aquesta proposta van donar suport els regidors d’ICV-EUiA, CIU va votar en contra i es van abstenir els regidors d’ERC

En aquest vincle podeu tenir accés al debat plenari (web Cugat.cat) sobre aquest tema.

En la moció ens van basar en la vigència de “l’ORDENANÇA MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA CIUTADANA REGULADORA DELS USOS DE LES VIES I DELS ESPAIS PÚBLICS” la qual regula en l’article 92 i 80 la zona, els horaris i els valors de contaminació acústica permesos. I que recull que:

“Es prohibeixen les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies,
manipulació de caixes, contenidors, materials de construcció i objectes
similars entre les 22 i les 8 hores, quan aquestes operacions superin els
valors guia d'immissió que estableix l'article 80 i afectin zones d'habitatges i/o residencials”

En diferents ocasions, tan veïns com grups polítics, han manifestat la necessitat de disminuir el soroll en la recollida dels residus urbans i neteja de via pública.
Alhora, s’han posat sobre la taula l’enorme contaminació acústica de material de neteja com les conegudes com “bufadores”, demanant-se un ús residual d’aquest aparell en èpoques on la dispersió de pols i pol•len pugui afectar a les persones al•lèrgiques.
Els que va ser rebutjat va ser:
PRIMER. DONAR suport a l’endarreriment fins les 8 hores en l’horari matinal de recollida de residus i neteja de via pública present en els proper plec de condicions així com l’eliminació de les bufadores
SEGON. COMPROMETRE l’Ajuntament de Sant Cugat en el compliment de l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadans Reguladors dels Usos de les Vies i dels Espais Públics.
TERCER. VETLLAR pel compliment horari dels plecs de condicions aprovats, tan el present com el futur i utilitzar els mecanismes correctius i sancionadors presents en els plecs de condicions vigents en cada moment
QUART. ESTABLIR, en aquest període de transició de sis mesos aproximadament, una adaptació horària, distribució geogràfica i de materials que permeti que no es realitzin les activitats relacionades abans de les 8 del matí en la major part del municipi.

CiU VOL ALENTIR LA LLEI DE LÀREA METROPOLITANA PER MOTIUS ELECTORALS

2010-06-25T13:58:00.000+02:00

El PSC acusa l'alcalde, Lluís Recoder, i el seu partit, CiU, de posar obstacles a la llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En resposta a l'acusació de manca de visió metropolitana que Recoder va dirigir a la ciutat de Barcelona, el primer secretari de la formació, Ferran Villaseñor, recorda que Sant Cugat només pertany a una entitat d'aquest àmbit, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, i assenyala que qui aporta el 40% del finançament de les entitats metropolitanes és Barcelona. A més, els socialistes recorden que el fet que CiU encara mantingui Sant Cugat fora d'algunes entitats metropolitanes fa perdre diners a la ciutat.

La setmana passada, en una jornada de debat entorn l'organització i vertebració del territori metropolità, Recoder criticava la 'manca de visió metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona' i reivindicava noves i més eficients estructures de gestió de la futura Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els socialistes consideren 'incomprensibles' aquestes declaracions, ja que consideren que ni l'alcalde ni CiU en l'àmbit nacional creuen realment en la creació de l'AMB.

El PSC critica l'actitud 'obstruccionista i electoralista' de la federació nacionalista davant la llei que ha de regular aquesta entitat.

El Primer Secretari de la Formació socialista de Sant Cugat afirma que CiU en l'àmbit nacional no creu en l'àrea metropolitana ja que ha portat el tràmit de la llei al Consell de Garanties Estatutàries i està cercant que no s'aprovi en aquest mandat.

En l'àmbit local, Villaseñor reclama a l'alcalde que faci un esforç per integrar Sant Cugat en les entitats supramunicipals d'àmbit metropolità.

extracte Roda de premsa. Publicat a http://www.cugat.cat/

PACTE EXÒTIC A CATALUNYA? PROPOSTA DE LLUÍS RECODER

2010-05-03T21:21:00.003+02:00

Contacte amb premsa 27 d'abril

Un pacte de govern amb CiU i ERC és una proposta exòtica

Ferran Villaseñor ha comentat en roda de premsa la proposta de govern 'tripartit' (CiU, ERC i PSC)plantejada per Lluis Recoder fa uns dies. També ha mostrat la seva preocupació per la situació financera actual de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Ferran Villaseñor ha declarat que li sembla exòtica la proposta formulada fa uns dies de Lluis Recoder de crear un govern entre PSC, CiU i ERC.

Villaseñor creu que Recoder ha de deixar clar les següents preguntes:

Si vol pactar amb el PSC que ho digui clarament
Si creu que la independència és l'horitzó a defensar des del govern de Catalunya, ha de pactar amb ERC. ERC ha mantingut una posició clara en aquest sentit.
D'altra banda, atès que el notari ja no certifica que CIU no pactarà directament o indirectament amb el PP cal plantejar-se si les propostes de Recoder volen amagar la perdiu del retorn al pacte Pujol-Aznar
En qualsevol cas si Recoder abraça la socialdemocràcia potser s'ha equivocat de partit i hauria d'apostar pel PSC.

El primer secretari del PSC a Sant Cugat tambe ha mostrat la seva preocupació per les últimes dades publicades pel Ministeri d'Economia i Hisenda ja que mostrava que Sant Cugat lidera el rànquing d'ajuntaments més endeutats per càpita de l'area metropolitana. L'endeutament del consistori santcugatenc actualment es situa en un 70%, tot i haver pujat els últims anys impostos com el de l'IBI. Després de l'estiu la situació pot ser encara més greu i superar aquesta xifra fins arribar a un 80%.

ELS 15 MILIONS RETORNATS DE SOREA SALVEN L’AJUNTAMENT DE LA FALLIDA ECONÒMICA.

2010-03-30T10:32:00.002+02:00

Com sabeu, aquests dies ha hagut molt enrenou sobre les meves declaracions en referència al maquillatge del tancament del pressupost municipal de 2009, i la venda com superàvit. Se m’ha titllat de no fer declaracions ajustades, a continuació us faig un petit refregit dels arguments que em porten a fer les declaracions següents:

Recoder ha enganyat als santcugatencs sobre els diners de SOREA Cugat. cat

1. El mes de desembre de 2009 (6 dies abans del ple) ens informen que des de fa mesos l’equip de govern està treballant en un retorn de diners a l’Ajuntament per part de la concessionària que presta el servei d’aigua potable (SOREA). Es tracta d’una gestió errònia de la concessió on es comptabilitzaven doblement les amortitzacions i el fons de reversió.

Declaracions govern (cugat.cat)

El PSC va demanar que el punt es deixés sobre la taula per tal d’estudiar les circumstàncies i definir actuacions. L’alcalde va desestimar aquesta proposta i es va tirar endavant. En aquell moment va sorprendre el per què no va buscar consens,.. ara ho sabem: havia d’aprovar-se durant l'any 2009 per tal que entrés en la comptabilitat de 2009 i si hagués entrat més tard (2010) no hauria servit per eixugar el dèficit de l’exercici pressupostari de 2009. El conveni amb SOREA fa que l’empresa retorni el 15 milions en tres anualitats: 2010, 2011 i 2012 (ni un euro al 2009)

2. El Grup Municipal d’ICV-EuiA proposa al ple de gener de 2010 que part dels diners retornats de SOREA es destinin a urbanitzar els districtes, aquells grans oblidats de la gestió de CIU, conjuntament amb alguns barris del nucli de Sant Cugat com la part de darrera del Monestir (St. Francesc, Avda Cerdanyola i Plaça d’En Coll). El nostre grup va ser l’únic que va donar suport al grup d’ICV. En aquest ple el Sr. Alcalde va fer la següent intervenció plenària:

Transcripció oficial d’actes de plens de Lluís Recoder. Ple 18.01.10 - Ref: SOREA

“nosaltres som partidaris de dedicar aquests diners a inversió, en cap cas a despesa corrent, malgrat que ho podríem dedicar a despesa corrent però crec que ens hem de donar l’oportunitat de tirar endavant inversions que són necessàries pel conjunt de la ciutadania que representa aquest Ajuntament i en conseqüència no li dic ni que sí ni que no a la proposta que vostè fa, simplement li dic que és precipitada, que no hem tingut temps encara de reflexionar-ho i que voldríem fer-ho en un marc global i més ampli, per tant votarem en contra de la moció.”

En la mateixa línia (que els diners vagin destinats a inversió , o sigui totxo o ciment) el Sr. Recoder va fer aquestes declaracions recollides per Cugat.cat

3. Al ple de Febrer, el PSC va presentar una moció que demanava crear crear una comissió d'anàlisi i estudi per clarificar els motius pels quals l'empresa d'aigües Sorea havia de retornar 15 milions d'euros a l'Ajuntament. Una moció que demanava la tant “cacarejada” transparència i que va rebre el suport d’ERC, ICV i el regidor no adscrit. El PP es va abstenir i la majoria absoluta de CIU va rebutjar el text “transparent”. Teniu informació sobre aquesta moció en l’article anterior publicat en aquest bloc.

n aquest mateix ple el Sr. Recoder tornava a obrir la porta a que els diners es destinin a inversió, en resposta a la Sr. Rodríguez, portaveu del PP.

Transcripció oficial d’actes de plens de Lluís Recoder. Ple 15.02.10 - Ref: SOREA

“En l’últim Ple, en el Ple del mes de gener, per part d’un grup polític es va plantejar que el 50% dels fons que varem obtenir del conveni amb Sorea es dediquessin a la urbanització dels districtes i ho va plantejar si no recordo malament el grup d’ICV-EUiA, nosaltres varem votar en contra, però com vam dir en aquell moment i vaig intervenir jo mateix, vaig dir que no sabíem si dedicaríem el 50, el 25 o el 100% d’aquests recursos a la urbanització dels districtes, per tant el que els hi vull dir ara i vull que quedi en el diari de sessions és que tenim uns fons importants que vostè entén que hem de retornar als ciutadans de Sant Cugat, no ens oblidem que el més gran consumidor d’aigua d’aquest municipi és aquest ajuntament i segurament el segon més gran consumidor d’aigua del municipi és el Club de Golf, li dic perquè tingui molt clar el que vostè ens està proposant, però nosaltres entenem que això s’ha de dedicar a inversions i estem treballant per veure si aquests recursos ens serveixen per a fer el que ha demanat aquest grup polític, ens va plantejar Iniciativa, que hem parlat amb algun altre grup polític i que voldríem acabar d’arrodonir per veure si és possible resoldre finalment els sectors d’urbanització que ens queden a Mira-sol, a la Floresta i també en el centre de Sant Cugat que ens en queden concretament un parell com a mínim i que esperen des de fa anys aquesta solució que si no hem pogut tirar endavant ha estat per motius que vostès coneixen perfectament.”

4. Sorpresa, sorpresa. Ni inversió als districtes ni porta oberta ni res. El ple del mes de març ens porta la liquidació efectiva de 2009 (en que ens hem gastat el que teníem pressupostat el 2009 (i com) i que hem ingressat). Les dades són preocupants, del capítol d’ingressos han caigut molt, alguns no els cobrarem mai com els diners que havien de venir d’IKEA i de l’operació urbanística Lestonac (7 milions) o el retorn judicial de les contribucions especials de Mira-sol i La Floresta (3milions) i uns 4 milions del centre comercial nou de Mira-Sol (gestió explotació). En total 14 milions menys d’ingressos. Resultat final : els 15 milions de SOREA (que cobrarem efectivament el 2010, 11 i 12) serveixen per tapar els 14 milions no ingressats. Si no haguéssim tingut SOREA, el dèficit hauria estat brutal. Ara bé, ens hem gastat el que ingressarem en tres anys (2010, 11, i 12) per eixugar el dèficit de 2009. Espectacular.

Us recomano que torneu a revisar la transcripció de l’acta que recull les declaracions del Sr. Alcalde. Ara pregunteu-vos si el que dic no és cert i si les declaracions de l’alcalde aporten dades

CIU REBUTJA QUE ES DOTI DE TRANSPARÈNCIA EL RETORN DE 15 MILIONS D'EUROS DE LA COMPANYIA SOREA

2010-02-19T19:22:00.001+01:00

Bé, com era previsible, el govern de majoria absoluta de CIU va tombar la moció del PSC per ampliar la informació sobre la doble comptabilització i la seva imputació en el preu de l'abastament d'aigua a la Ciutat de Sant Cugat.

Com recordareu, el desembre passat es va aprovar el retorn de 15 milions d'euros de la companyia SOREA (aigua potable) a l'Ajuntament.

A continuació us passo la moció que vam presentar i que va ser rebutjada per CIU i alguns vincles informatius de la seva presentació en premsa. Sé que té un redactat una mica barroc però en ocasions cal treballar els temes des d'un punt de vista jurídic i de contractes de les administracions públiques, malgrat tot van ser unes hores agradables. Us recomano que us fixeu sobretot en els acords.

Cal fer constància del suport que van donar a aquesta moció ICV i ERC, així com a la regidor no adscrit Fernando Vázquez-Dodero

En l'habitual línia de tancar qualsevol finestra a la transparència amb els Veïns i els Grups polítics, el rodet de la majoria absoluta va entonar l'himne "Toma transparència Moreno" negant-se a que hi hagi informació.

Un clàssic que no recullen els premis de transparència.

MOCIÓ PER DOTAR DE TRANSPARÈNCIA LA GESTIÓ I LA TARIFA DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA MUNICIPAL

El ple municipal del mes de desembre va aprovar l’acceptació de la modificació del conveni que regula les condicions generals d’elaboració de la tarifa del servei d’abastament domiciliari d’aigua a Sant Cugat del Vallès subscrit en data 30 de gener de 1995 i signat per l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i SOREA.

En aquell ple municipal, diversos grups municipals van sol•licitar al Sr. Alcalde la possibilitat que aquest punt quedés sobre la taula per tal que hi hagués una major informació als grups polítics que conformen el consistori, atenent la complexitat contractual de la modificació del conveni i la seva repercussió passada i futura en la concessió.

La petició va estar desatesa i el Grup Socialista, conjuntament amb altres, van manifestar la voluntat d’abstenir-se per poder estudiar en millor condicions la documentació de l’expedient i altres informacions. Durant aquests dos mesos no ha existit cap ampliació d’informació al respecte per part de l’equip de govern.

Durant aquests mesos s’ha generat un cert debat ciutadà i mediàtic sobre el cobrament d’aquests 15 milions i la seva despesa. Recordem moció proposada pel Grup d’ICV-EUiA sobre la destinació de part d’aquest fons a urbanització dels districtes, intervencions en l’apartat de precs i preguntes del Sr. Clavell sol•licitant que el 10% d’aquest import tingui objecte d’inversió a Valldoreix. Així com declaracions de la portaveu del Grup Popular en referència al retorn d’aquest fons als ciutadans de la ciutat.

Atès que l’informe del Servei Econòmic i Financer de l’EMSHTR de data 15 de novembre de 2007 alertava de la necessitat de d’estudiar conjuntament amb l’Ajuntament i la companyia subministradora la possibilitat de modificar la concessió

(CONTINUAR LLEGINT LA MOCIÓ)

NOTÍCIA. Presentacíó Moció (Cugat.cat)

NOTÍCIA. Notícia del Ple municipal (Cugat.cat)

LA MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL (El conjunt de les intervencions dels regidors, començant per la nostra)

EMPADRONAMENTS, IMMIGRACIÓ I VIC

2010-01-15T17:34:00.014+01:00

VIC

Cal que les opinions siguin clares. Tant si parlem del suport a la supresió o no de les “corrides de toros” o del debat generat a partir de proposta de delació de l’Ajuntament de Vic als immigrants en situació i•legal. Sobre els toros, emplaçar-vos al meu bloc (google: Ferran Villaseñor). Sobre el segon tema estic en contra que els Ajuntaments delatin a la policia estatal a les persones immigrades sense permís de residència. Per què?

Primer. És il•legal no atendre la petició d’empadronament. Segon. És contrari al principi d’universalització de serveis públics com sanitat i educació. Tercer. Les polítiques lligades al control de padró i immigració han de ser caire general: un municipi no és una illa.

Ara bé, aquest tema ha posat sobre la taula un debat que cal abordar. Un debat de caire estructural sobre com s’amplia l’edifici del benestar sense retallar les prestacions als antics beneficiaris i també sobre qui ho paga.

Cal establir unes normes procedimentals (a tots els ajuntaments) que evitin la comissió de fraus com la compra-venda d’autoritzacions d’empadronament per part dels llogaters i els pisos patera. Cal també més inspeccions municipals sobre la quantitat i condicions dels empadronats en un pis, i lluitar contra les seves causes: màfies i explotació empresarial dels “iI•legals”.

Per últim, cal que les administracions competents no traslladin als ajuntaments la resolució dels problemes dels quals no tenen capacitat legal i no disposen de recursos.

Ferran Villaseñor

Text publicat el dia 15 de gener, a la columna periòdica "Celler Vermell" del Diari de Sant Cugat

EL GOVERN DE SANT CUGAT I LA TRANSPARÈNCIA, UN PREMI SOTA SOSPITA?

2010-01-09T11:49:00.004+01:00

UN PREMI POC TRANSPARENT

Lluís Recoder, alcalde convergent de Sant Cugat del Vallès, va rebre al novembre a Madrid el premi Transparència Municipal, que atorga l’ONGTransparencia Internacional España per «l’esforç del consistori per tenir-ho tot en ordre, i pel fet de portar una bona gestió econòmica».

Recoder, orgullós, va recollir el guardó pensant més en la bona publicitat que aquest reconeixement suposa per augmentar les vendes del seu llibre La llibertat com a resposta i per consolidar-se com a alternativa de futur a Artur Mas, que no pas en els 77.000 santcugatencs.

I és que el que no explica Recoder, i ell ho sap molt bé, és que aquest premi té trampa ja que són els mateixos consistoris qui decideixen si es presenten o no al guardó –hi ha la sospita que algú de Transparencia Internacional va convidar Recoder que s’hi presentés i també són els mateixos alcaldes, amb els seus equips de treball, qui omplen, sense cap tipus de control exhaustiu de Transparencia Internacional España, uns formularis en què expressen el grau de netedat en la gestió política.

LA MÀ DE VÍCTOR BATALLÉ

L’escàndol, a més, el trobem, en aquest cas, en la presència de Víctor Batallé Serra com a vocal del Comitè Executiu de Transparencia Internacional España. Batallé era el director de la convergent Fundació Trias Fargas quan va començar a rebre els 630.000 euros que Fèlix Millet va desviar de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música entre el 1999 i el 2008. És a dir, entre convergents es reparteixen els premis.

A Sant Cugat del Vallès, per tant, no tot són flors i violes per molt que l’alcalde inverteixi prop d’1,3 milions d’euros anuals en un departament de comunicació que només busca promocionar la seva imatge de bon gestor per tot Catalunya, no sigui que Mas faci figa i se n’hagi de nomenar un hereu.

La ciutat s’ha convertit en un aparador del luxe, encara que sigui a costa de perdre habitants i de trobar-hi barris d’alt estànding semideserts a causa de la crisi del totxo i els elevats preus de venda.

No és cap novetat que Recoder hagi fet d’aquest municipi un parc temàtic per a rics, amb una renda per càpita de 22.000 euros (un 50% per sobre de la mitjana de Catalunya). Hi ha una dada brutal que així ho demostra: CiU ha pujat un 8% el rebut de l’IBI per al 2010. Aquest augment suposa, segons el grup municipal socialista, uns ingressos extraordinaris de 3,5 milions d’euros per a l’Ajuntament.

L’equip de govern de CiU i ERC va donar suport el passat mes d’octubre a aquest augment argumentant que es veien obligats a apujar la contribució per poder fer front a la baixada d’ingressos de l’any vinent. Aquesta dada suposa que la pressió fiscal a Sant Cugat del Vallès torni a pujar, i sigui una de les més altes de l’àrea metropolitana.

«Cada vegada és més car viure a la nostra ciutat», denuncia Ferran Villaseñor, primer secretari del PSC a la localitat. «El nostre partit va votar en contra d’aquesta proposta ja que considerem que aquest augment del 8% del rebut no és adequat en un moment de crisi.

Demanem al govern de CiU que redueixi despeses innecessàries i que estableixi un pla de prioritats per la banda de la despesa i no tan sols en la recaptació d’ingressos», hi afegeix.

ESPERANT RESPOSTA

El PSC ha instat, a més, que la Sindicatura de Comptes analitzi la gestió municipal en la recaptació d’impostos entre el 1999 i el 2006.

Durant els anys 2003 a 2007, l’empresa concessionària era FS Sant Cugat. El PSC creu que hi ha una responsabilitat clara dels governs municipals liderats per CiU en haver permès aquesta situació durant més de set anys, i no s’entén com no es van prendre mesures abans.

Ferran Villaseñor explica a EL TRIANGLE que, en els propers mesos, s’esgotarà el termini de cinc anys de prescripció de cobrament d’impostos i taxes que va començar amb la gestió de l’Impulsis, la societat que de manera externalitzada s’encarregava de recaptar els impostos del 1999 al 2003. Si no es cobren, la ciutat deixarà d’ingressar uns vuit milions d’euros.

El primer secretari dels socialistes de Sant Cugat del Vallès, que també denuncia la deficient situació del servei bibliotecari de la ciutat, insisteix que el seu grup encara està esperant una resposta a les qüestions que han plantejat a l’alcalde Recoder en diferents plens:

Des de quan se sabia que no es recaptaven tots els impostos per via executiva?

Quin percentatge d’impostos i taxes no s’han cobrat i quins han prescrit i no es poden cobrar?

Quines són les mesures contractuals o legals que es van dur a terme respecte de la gestió del concessionari en la recaptació d’impostos FS Cugat?

Quin estalvi ha representat per a la ciutat la gestió en la recaptació d’impostos de la Diputació de Barcelona?

Volem respostes ja a totes aquestes preguntes», explica

Ferran Villaseñor, que valora amb ironia el premi rebut per l’Ajuntament: «Espero que a partir d’ara es rebi tota la informació necessària per desenvolupar la nostra tasca d’oposició.

La transparència així ho demana.

Mario Ruiz

Extracte d'article publicat a : El Triangle • número 948 • 14 de desembre de 2009

-------------------------------------------------------------------

Consulta de dades i informacions:

Article El Triangle (extracte web)

Notícies relacionades bloc:

Transparència Post 1 Post 2 Post 3
Recaptació impostos Post 1 Post 2 Post 3

http://www.cugat.cat/

LES BRAVES DE L’AUGUSTA

2010-01-07T20:11:00.000+01:00

Fa un temps, es podia prendre una cervesa i unes braves amb salsa verda a la terrassa del Bar Augusta. Ara aquesta possibilitat (la de les braves de cuina) no és possible, tot i existir altres. Aquest canvi es deu ajustar a una normativa vigent i per tant se suposa que justa, res a dir. Pot existir un debat al voltant de les braves, els horaris i les llicències de tota aquella zona.

Existeixen demandes dels bars per ampliar horaris. Algú em va comentar el rum rum sobre la discreccionalitat en la concessió d’horaris en la zona del voltant de la plaça Octavià. Suposo que no pot ser ja que el fet que determinats negocis rebessin tracte de favor segons els seus propietaris no és just. Els rums rums no són fets, tot i les frases fetes al voltant del soroll, l’aigua i el riu.

Conciliar el model de lleure entre els “clients” d’una citat tranquil•la i familiar , i uns “clients” joves no és fàcil. En els darrers anys s’ha notat una congelació del model de bar musical al centre de la ciutat. També el lleure de gran format s’ha consolidat a la carretera de Cerdanyola i en els antics “avions”. Recordar que l’establiment dels “avions” està concretat en sòl municipal (meu i de vostès) i a un lloguer assequible. Calia?

En definitiva, estem parlant de model de lleure, equipaments juvenils, sales de concerts, manca d’oferta, centres oci esportiu i d’un Pla de Joventut que avança per la via morta de la no participació. Cal posar el cascavell al gat i establir un debat seriós sobre tot plegat.

Ferran Villaseñor

(Article publicat a la columna mensual d'opinió "Celler Vermell" del Diari de Sant Cugat (24 de desembre))
* Els entesos del tema sabeu que aquestes no eren les patates de l'Augusta..petita llicència no estaven al google.

MÉS SOBRE ELS TOROS I LA SEVA REGULACIÓ

2009-12-31T08:00:00.001+01:00

Els darrers dies hem vist com els debats sobre l’aprovació de la tramitació de la ILP al Parlament de Catalunya sobre la regulació de les corrides de toros han tingut força repercussió als mitjans.

Com sabeu, en aquesta primera tramitació els diputats del PSC van exercir una posició que es coneix com a “llibertat de vot”. Acció que, tot i que no passa gaire vegades, vol dir que recau en el parlamentari la decisió del vot, un vot lligat a temes de consciència o maneres de veure determinades coses. El diputat, i company de partit, David Pérez va explicar el posicionament del Grup en seu parlamentària així com en diferents mitjans de comunicació. Crec que és positiu que es realitzin debats parlamentaris sobre diferents temes i sobretot si vénen avalats per milers de signatures.

Després de l’aprovació de la ILP i del posicionament del diferents grups parlamentaris (i també del meu article al bloc publicat el 19 de desembre i facebook) el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta va dir una sèrie de coses carregades de sentit comú: que el grup socialista hauria de tenir una posició comuna (de fet una posició política) en el següents passos parlamentaris.

Aquestes declaracions han estat traduïdes per determinats mitjans com que el PSC “retira la llibertat de vot” als seus parlamentaris i que és un suport clar i contundent a la continuïtat (tal com estan) de les corrides de toros a Catalunya.
Com es va dir al Parlament, dins del PSC hi ha persones “taurines” i “animalistes”. En molts casos des de la diferència, s’acorden punts d’unió en una postura. Això és el que, entenc, que es proposa. Aventurar quina serà la posició concreta és molt aventurar.

Els debats en ocasions es perverteixen políticament. Moltes persones hem posat (o millor dit, hem escrit articles d’opinió ) el debat sobre els drets dels animals en un punt de reflexió. Coneixeu el meu posicionament sobre aquest tema, el podeu veure en l’article anterior ( article), com sabeu és una posició clara i crec que sense dogmatismes, que entra en el sector “animalista”. És una posició partidària de posar sobre la taula el concepte “dret dels animals” i la seva aplicació en les Corrides de toros. El missatge que des del patiment d’un animal no es pot fer espectacle plana sobre el debat.

D’altra banda crec que no és encertat actuar amb determinats conceptes de superioritat moral sobre les persones que pensen diferent, i evidentment els que defensem una postura o una altra no ho hem de fer.
Dins del PSC existeixen diferents sensibilitats al voltant de l’ampliació de drets dels animals i el seu encaix en les corrides de toros, malgrat que encara no hi hagi una “postura política” totalment definida al voltant de la posterior tramitació de la ILP.

Ja sabeu que també determinats col•lectius volen aprofitar també aquest tema per criticar a polítics, partits i governs. Suposo que no entenen que el PSC és un partit obert a diferents sensibilitats i que des de la diferència, a través del consens i la discussió, es poden arribar a postures justes o adequades al seu temps.

En definitiva, ara s’obre un període on els partits han de prendre posicionaments. On existiran els debats maximalistes i on els blancs i negres predominaran. Jo defensaré la meva posició i escoltaré la dels altres.

Ara bé, que no es tingui la hipocresia de desviar el debat sobre els drets dels animals per intentar convertir la notícia en la diferència d’opinió entre integrants del PSC. Que no es desviï el debat per parlar de conceptes identitaris, de Catalunya i Espanya i no de drets i la seva aplicació .Els animals i els seus drets no ens ho perdonarien.

Vull acabar per enviar una salutació a en David Pérez. He vist com existeixen alguns comentaris sobre ell que em semblen injusts i feridors. No havíem parlat mai, fins ara, del tema toros i és possible que la nostra posició no sigui igual. Ara bé, parlant s’entén la gent i estic content per la possibilitat de poder fer-ho i, evidentment, defensar les meves idees i els drets dels animals.

ALGUNES IDEES SOBRE LA POLÍTICA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA A SANT CUGAT

2009-12-29T15:37:00.000+01:00

Aquesta temàtica, darrerament, ha tingut alguna repercussió en premsa. Sobretot arrel de les aprovacions del pressupost municipal de 2010 (en fase inicial) a Sant Cugat.

Ja en el debat de l’aprovació dels punts, diferents grups municipals en vam parlar. Van treure el tema tant ERC, que ha donat el seu suport a l’aprovació del pressupost de 2010, com ICV i PSC. Ara mateix no recordo si el PP va valorar aquesta temàtica però podria ser.

Les actes dels plens i les hemeroteques han deixat clara l’opinió del PSC sobre aquest tema. Ras i curt, la iniciativa en la promoció econòmica i la formació a demandants d’ocupació i emprenedors ha de ser pública. Evidentment, amb diferents actuacions on les iniciatives privades, consorciades o similar han de tenir un pes fonamental. Hem criticat que l’equip de govern de Sant Cugat (CIU) ha apostat per un aprimament del Servei d’Ocupació Municipal i una excessiva dependència argumental de les accions desenvolupades per ESADE-CREAPOLIS i el TRADE CENTER. Val a dir que el fet que a la nostra ciutat existeixin el centres de coneixement i emprenedoria citats és un fet molt destacable i un bon punt a favor, entenem que compartit amb politiques actives d’ocupació liderades des de l’administració pública i especialment des de la local. Certament cal fer una valoració completa del que signifiquen les PAO, y el que no es pot deixar de fer (PAO com la recerca activa de feina, recolzament a l’emprenedoria, etc.). Amb aquest tema serem clars.

Hem dit en diferents ocasions que el SOM ha perdut gas des de que ERC va deixar el govern de la ciutat (el mateix que ha passat amb joventut, per exemple) i la gestió d’aquesta àrea. Amb alguna disparitat, es va fer una feina més orientada al que dic en el cos de l’article en el mandat anterior i així ho hem explicat.

Ha hagut un aprimament en l’estructura de tècnics, i entenem que les demandes de serveis no han baixat. Hi ha serveis que sí que pot ser que siguin positius i orientables com el suport empresarial de la Cambra i també la cerca de l’eficiència en programes.

El 2010, i el seu pressupost, consolida aquest aprimament (tot i una partida de contingències en ocupació, que valorem positivament).

Ja se sap que els partits que donen suport a un pressupost assumeixen les polítiques, tot i que aquesta afirmació ja l’hem feta i argumentada, volem encoratjar a ERC a que continuï defensant el seu model (model que van encapçalar quan governaven i que també és el nostre) en quant al servei d’ocupació municipal i que, com a mínim, no es deixin d’executar partides i no s’hagin de retornar subvencions per no execució (com ja ha passat).

Entenem que partim de lògiques diferents en com afrontar una negociació de pressuposts o de punts estratègics, sobretot si els partit que “té la paella pel mànec” no ho necessita al tenir majoria absoluta o el marge de negociació i d'incidència política es redueix, en molt casos molt o massa.

Ens hem entès en temes socials, i per nosaltres el tema de l’ocupació també ho ha de ser, i així ha de continuar. Les diferències entre Escola de Chicago y Keynesianisme és ben patent també en aquests aspectes.

Molt sovint trobar les diferències és molt més fàcil que trobar les semblances.

Ningú va dir que seria fàcil

ELS TOROS DRETS O ELS DRETS DEL TOROS?

2009-12-19T20:58:00.000+01:00

Sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permet el tràmit per prohibir les corrides de toros - braus se n’ha parlat molt. Aquesta iniciativa ha passat l’inici de tràmit parlamentari recentment

Durant aquests dies (i també quan als municipis es van votar mocions que declaraven ciutats antitaurines) s’han barrejat molts posicionaments, sentiments i espectacles dialèctics.

Els defensors de les corrides (i similars, correbous etc) sostenen que es tracta d’una tradició secular, que fa segles que es dóna a Catalunya, que els braus viuen molt bé a les deveses i que és un combat d’iguals entre el toro i el torero (no confondre amb conductor d’equips d’elevadors autònoms rodants utilitzats pel trànsit i posicionament de mercaderies). En alguns "foros", es defensa que es tracta de la Fiesta Nacional (part del territori de l’Estat) i d’altres que es tracta d’una tradició catalana. També s’argumenta que els governs regulen massa i els prohibir “prohibir” és negatiu. També es titlla d’hipòcrites els defensors de la ILP atès que no diuen res de la resta dels animals que ens mengem etc

Des dels contraris a les corrides (i per tant defensors de la tramitació de la ILP i posterior regulació de la seva prohibició) es defensen els drets dels animals com a fonament d’establiment de principi jurídic, es rebutja el públic ajusticiament del brau, el seu patiment i la seva mort bàrbara i innecessària. En alguns foros es vinculen els braus a una imposició de l’espanyolisme més recalcitrant i recorden el franquisme i el : toros, futbol i copla.

Els diputats de CIU i PSC han tingut llibertat de vot. Imagineu la càrrega de consciència que porta el tema. El ja concepte propi de llibertat de vot no deixa de ser curiós, no trobeu.

Bé, ras i curt. Hauria votat SI a la tramitació de la ILP, i per tant a favor de la supressió de les corrides de toros. Per tant el meu posicionament polític i personal és aquest, i així el defensaré on calgui.

Per què? Tot i que determinats argumentaris jurídics exposen que els “drets” solament poden ser adreçats a les persones, els animals també tenen drets. Els animals no es poden defensar jurídicament i per tant ha de ser l’Administració Pública la que reguli i defensi els seus drets.

Sé que sempre hi ha arguments contradictoris, però ens hem de centrar en un: tenen drets o no, algú els ha de defensar o no, la tradició està per sobre dels avanços de la societat en temes de justícia “social” o "animal"? La resposta, per mi, és molt fàcil i per tant no cal valorar moltes altres coses com: estètica, tradició, arrelament en un sector, economia del sector, nacionalisme, hàbit, comparatives amb altres aspectes desregulats, hipocresies legislatives com la de no permetre matar animals recollits i que no hi hagi pressupost pel seu establiment (d'aquesta ja en parlarem una altre dia i com hi ha lleis que esdevenen paper mullat)

Crec que és equivocat vincular els toros a una croada contra el nacionalisme espanyol o a favor del nacionalisme català o la independència. El fet que el franquisme s’apropiés dels braus com una de les icones, no deixa de ser un aspecte col•lateral. Catalunya (sobretot al sud) ha tingut una gran tradició en aquest sentit, i no cal parlar-ne del País Basc i Navarra.

Hi ha interrogants clars en que es regula o es prohibeix i que no (fora de les corrides, que està clar, almenys per mi), augmentar les gàbies i condicions de vida dels animals “de menjar”, diferencia entre animal produït per aliment i aquells que són força de treball o animals de companyia, quan més estem disposats a pagar per facilitar la vida (i la mort) als animals que ens mengem? etc

Com us deia, els punts de vista personals i polítics normalment es basen en situacions properes: la família, l’educació “animalista”, els amics i els seus gats, els documentals de la 2 com a estrella, la humanització dels animals però també fer d’altaveu d’aquells que no en tenen. Tinc alguns amics i coneguts que defensen les corrides (i tenen a José Tomás com un artista), crec que no se’ls ha de qualificar d’assassins o qüestions similars.

Fa uns anys vaig assistir a una corrida de braus. Allò...”si ho critiques ho has de conèixer”. He de reconèixer que hi ha un costat estètic quan el torero i el toro s’enfronten sense “banderilles, espases o picadors” (cal però advertir, que els toros ja surten picats i alguns reportatges han denunciat que drogats), una vegada la sang entra a “l’albero” ...es veu com la sang surt des de darrera del coll (com un pou de petroli) i com l’animal crida de dolor, com amb el “descabello” fa un crit sord i es desploma. Impactant

La veritat és que si ja ho tenia clar abans d’anar, després encara més.

En definitiva, content pel resultat, a veure que ens espera en la tramitació.

No cal oblidar però, que hi ha altres aspectes en que els defensors dels animals han o hem de fer encara punta.

LA CONSULTA, LA INDEPENDÈNCIA, EL PASTÍS ELECTORAL I ALTRES

2009-12-16T20:56:00.002+01:00

El passat dia 13, a diferents municipis de Catalunya es van organitzar consultes populars per a la independència.

Crec que sobrevalorar els resultats i la participació és un error, el mateix error que minusvalorar-los.

Fora adient fer dos anàlisis. El primer ciutadà o social (evidentment amb contingut polític) i el segon més adreçat als partits polítics i els seus “Números” de cara a les properes eleccions.

Hi ha hagut una important participació en municipis petits, sobretot a la comarca d’Osona. Segurament aquí era més fàcil atesa la ja adscripció política dels ciutadans. Algú ha definit que s’han fet les consultes a la “Catalunya Catalana”, llocs on era més propici que els resultats fossin molt remarcables. Em sembla correcte l’anàlisi, no la frase.

Ha hagut una important (i no cal oblidar-ho) participació del votant tradicional independentista. Certament, la mobilització d’aquest sector ha estat molt gran, i es pot quantificar al voltant d’un 30%. D’un 30% del total dels municipis on es van fer les consultes, feus habituals del vots independentistes i sobiranistes. Per tant, de difícil extrapolació al conjunt de Catalunya. Aquesta consulta també ha despertat una mobilització en la gestió de la consulta per part de persones lligades a partits i també de persones no lligades, cal destacar el nombre de voluntaris que han treballat en aquests actes. De ben segur que en nombre molt més gran que els habituals interventors i apoderats que acostumen a tenir, en una elecció formal, el partits que donaven suport a la consulta.

CONTINUAR LLEGINT

El PSC de Sant Cugat demana a la Sindicatura de Comptes una revisió de la gestió dels impostos i taxes no cobrats

2009-12-06T19:02:00.001+01:00

Us trameto tractament de la roda de premsa realitzada el 2 de desembre de 2009 realitzat per Televisió de Sant Cugat (Vídeo) i Cugat.cat (vincle).
En diferents mandats, el PSC ha denunciat que l'externalització de la gestió d'impostos a una empresa privada, des de 1999 a 2005, va representar major costs de gestió per a la ciutat i un percentatge altíssim d'impostos i taxes no cobrats (de fet no es va notificar a les persones que no havien pagat en el període voluntari que ho havien de fer en el període executiu). Milers de rebuts no van ser cobrats i van prescriure.
En un moment on es premia la transparència del govern de CIU, cal que es posin sobre la taula quines quantitats es van perdre, des de quan se sabia aquesta mala gestió, quines van ser les accions endegades per corregir-les i quines són les causes i les responsabilitats que les van originar.

El PSC demana a la Sindicatura de Comptes que analitzi la gestió d'Impulsis, en la qual s'haurien perdut vuit milions (Cugat.cat)

LA MONYOS I FRANCO

2009-11-20T15:29:00.002+01:00

L’arxiu fotogràfic de Rossend Torras ha posat més llum a un període fascinant de la història de Catalunya del segle passat. De les 2500 fotografies segur que hi ha moltes que et poden fer una punxada al cor i altres que segur hipnotitzen. A mi m’ho ha fet la de “la Monyos” (google: "insòlita foto monyos").

En aquesta fotografia podem veure soledat, pobresa però també dignitat. La dignitat d’un vano quan no és estiu i una roba molt vella però ben posada.

Què hi ha darrera d’aquest personatge alegrement trist de les primeres dècades del segle passat ? Segurament un drama, la mort d’una filla, la història d’una minyona i un senyoret, les rambles barcelonines, de la bogeria del dolor i també de l’estima de la feblesa.

Com a societat, oblidem molt ràpidament, vam oblidar La Monyos i estem oblidant que el divendres 20 de novembre fa uns quants anys que va morir, al llit, un dictador. Oblidem molt fàcilment que va passar fa molt poc en aquesta terra en un període de foscor, repressió i silenci. El gran èxit del franquisme va ser l’oblit induït a la que es va sotmetre a la població. Recordo com xiuxiuejava la meva avia explicant-me el buit del seu germà comunista i com les seves restes rauen solament en un paràgraf d’un llibre d’història local sobre la repressió franquista.

Oblidar les nostres “Monyos” és un favor que no podem fer a tots aquells que van lluitar per tal que ho féssim. Expliqueu-nos la història del nostre país i recuperem la seva memòria.

* Text publicat el 20 de novembre de 2009 a la columna mensual "CELLER VERMELL" del DIARI DE SANT CUGAT.

A FAVOR DE L’ESTAT PALESTÍ I EN CONTRA DEL BOICOT A NOA

2009-11-13T14:31:00.001+01:00

Els darrers dies s’ha generat una certa polèmica sobre les declaracions realitzades per Joan Calderón, president d’Iniciativa per Catalunya de Sant Cugat, i per mi. En una tertúlia de ràdio se’ns va preguntar quina opinió teníem sobre el boicot que s’ha anunciat a l’actuació de la cantant israeliana Noa.
El posicionament d’ICV el podeu veure als mitjans de comunicació local. Sobre el meu, vull posar negre sobre blanc el que vaig dir i el que penso.

Normalment no opino de temes de política internacional ja que el meu camp de joc és l’àmbit municipal. Malgrat tot, tot és política. Sobre política internacional mai se sap prou, i malgrat haver fet l’especialitat de Ciències Polítiques en relacions internacionals crec que sempre s’ha de saber que no es tenen totes les fonts i que les coses no són ni blanques ni negres.
El conflicte àrab-israelià o si volem la creació de l’estat d’Israel, el procés de descolonització, l’holocaust jueu i la segona guerra mundial han marcat l’actual present de la zona.
Crec que, en primer lloc, cal diferenciar entre governs i ciutadans, i també entre governs de diferent signe o tarannà.
Crec i penso, fermament, que part de la solució al conflicte ha de venir de la negociació que porti a la creació efectiva de l’Estat de Palestina.
Crec i penso, fermament, que el funcionament de Hamàs camuflant una organització terrorista en un exercit d’alliberament nacional no cerca la unió del poble palestí en la demanda del seu país i la garantia de les seves fronteres.
Crec i penso, fermament, que els assassins d’Isaac Rabin tornaran a actuar per dinamitar els ponts de diàleg que puguin haver entre les dues comunitats.

Fa mesos, em vaig manifestar públicament per rebutjar els bombardejos indiscriminats de població civil efectuats per l’Exèrcit Israelià, per mi no va ser una guerra sinó una massacre. També vaig rebutjar els atacs de Hamàs a les poblacions frontereres jueves.
Cal també recordar la “guerra civil” que van protagonitzar Hamàs i Al Fatah, fet que va posar encara més pals a les rodes a una situació complicadíssima.
El PSC ha estat identificat tradicionalment com una partit propalestí, crec que el PSC sempre ha mostrat les seves simpaties per la creació de l’Estat de Palestina però també per la consolidació d’unes fronteres pactades, un rebuig del terrorisme de Hamàs i un multilateralisme de relacions a la zona. En aquesta zona hi ha altres principals actors com Egipte, Líban, Jordània i sobretot Síria que han de prendre part.
Em referia anteriorment a Rabin i els seu assassinat per part de radicals terroristes jueus (crec que identificar la religió al costat de terrorista no és adequat, ho poso com a reflexió). La seva mort va dinamitar una porta de llum al conflicte. Com us deia abans, els governs no són tots iguals i els governs d’Israel crec que tampoc. Fa temps que el laborisme no passa pel seu millor moment i l’atomització del parlament israelià ha disparat el pes dels partits hipernacionalistes i conservadors i religiosos, crec que aquest fet no ha ajudat a la solució del conflicte. Temes com el creixement d’assentaments, i murs de protecció ( o vergonya) han aprofundit en aquest conflicte.
Tampoc ha ajudat la desaparició de referents aglutinadors en el bàndol palestí, la guerra entre Hamàs i Al fatah, i tampoc la diferència de criteris polítics entre possibilisme o aniquilació de l’enemic.
Com sabeu, des del bàndol jueu es defensen aquestes actuacions de cara a la seguretat i des de la població palestina representa un trencament de sobirania i “apartheid” religiós i econòmic.

En els propers dies la cantant Noa realitzarà una concert a Sant Cugat. El CASC ha anunciat un boicot a l’actuació.
Noa va realitzar unes declaracions on no donava suport als bombardejos tot i que defensava Israel dient que va ser arrastrat a aquesta situació davant dels atacs de Hamàs. També deia mostrava tot el seu suport a Al-Fatah i a tots els palestins que s’esforcen per aconseguir la pau. Deia que els seu somni és cantar en la signatura del tractat de pau entre Israel i Palestina.

Noa defensa la creació de l’Estat de Palestina però també ha fet alguna declaració que no comparteixo. Serà i és atacada pels sectors conservadors i antipalestins jueus i també per Hamàs.
El tema ja no és Noa, una cantant, el tema és que aquells que poden fer de pont entre dos sectors sempre són doblement atacats, i en alguns casos com Rabin assassinats.

Aniré al concert per escoltar a una cantant, aniré respectant el dret dels que es manifestaran a la porta i aniré per defensar la pau i la creació de l’estat de Palestina i també per rebutjar el terrorisme.

LA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA A SANT CUGAT

2009-10-27T02:06:00.002+01:00

El passat ple de 19 d’octubre Sant Cugat també va viure el debat sobre la consulta ciutadana sobre la sobirania de Catalunya .

Va ser un ple bastant llarg. Sobre el model d’estat i les relacions Catalunya i Espanya es van presentar dues mocions. Un presentada pel nostre grup en suport a l’Estatut de 2006 i vindicant el dret a decidir que van fer prop de 2 milions de persones a Catalunya i 20.000 a Sant Cugat i l'altra la ja anunciada consulta sobre la independència.

Primer es va votar la de suport al nou estatut. Aquesta moció va rebre el suport de PSC, CIU i ICV, el vot contrari d’ERC i PP i una abstenció del regidor independent d’ICV. En aquesta moció el PSC va posar sobre la taula el seu model i per tant el seu posicionament.

Una estona més tard es va presentar la moció en suport de la realització d’una consulta popular sobre la sobirania o independència de Catalunya a Sant Cugat. Aquesta moció venia signada per CIU, ICV i ERC i es basava en el text de la moció presentada fa unes setmanes a la ciutat de Vic, això sí amb algun retall.

Algunes editorials i intervencions plenàries han qüestionat el nostre posicionament institucional i fins i tot la catalanitat de tots aquells que no es consideren independentistes.

En un món de blancs o negres, segurament és més complicat explicar una posició (la federalista) integradora de les dues realitats (com a mínim dues, però segur que moltes més). El temps dirà si ho aconseguim o no.

Per nosaltres el nou estatut no està amortitzat i hem de defensar el dret a decidir de gairebé dos milions de persones (20.000) a Sant Cugat que hi van donar suport.

En qualsevol cas aquesta petita tempesta sobre el nostre posicionament (primer una moció a favor de l'estatut i després una abstenció passiva) passarà, i uns ens dedicarem a aprofundir en el marc que tenim i altres a (legítimament) a organitzar la consulta.

Jo no tinc res a dir del posicionament dels altres partits i de les seves intervencions (de cap), que cadascú faci el que cregui sobre el principis del seu ideari polític i el text de la moció.

Tampoc tinc massa a dir sobre la intervenció del portaveu d’ERC i els atacs directes al grup municipal socialista intentant tirar-nos el públic a sobre i definint el nostre posicionament en aquest punt com a “despreci” als membres de la plataforma i els grups municipals. Crec que no calia, no és cert, no tocava i marquen un tarannà negatiu en el desenvolupament d’un ple i sobretot marquen una manera diferent d’actuar a Sant Cugat. No era la primera vegada, i segur que no serà la darrera vegada, on el portaveu d’ERC fa oposició contra el PSC amb arguments i sobretot formes que potser (i espero equivocar-me) intenten trencar un marc de relació i governs conjunts de desenes d’anys amb el partit republicà. Sabeu que per nosaltres la col•laboració amb ERC i ICV és triada, volguda i necessària, compartim el govern de Catalunya i el de Valldoreix. Com tothom sap, el nostre adversari polític a Sant Cugat és CIU (no ERC) i la nostra tasca és fer d’oposició dura i constructiva, però tenint molt clar que no estem al govern actualment. Un dels temes claus quan s’està a l’oposició és pensar si es vol entrar al govern amb el partit que està en majoria absoluta o configurar un joc de majories diferents. La nostra aposta és clara.

En qualsevol cas, us trameto les dues intervencions que vaig realitzar en nom del meu grup, la de l'Estatut (que era la que va definir el nostre posicionament en vot i en principis) i la de la consulta.

MOCIÓ DEL GRUP PSC DE SUPORT A L’ESTATUT DE CATALUNYA

El nostre grup amb aquesta moció vol reivindicar el suport ciutadà que va tenir el nou Estatut de Catalunya.

El nou Estatut de Catalunya va tenir un suport majoritari de la ciutadania, i prop de 1.9 milions de persones hi van donar suport.

Sant Cugat del Vallès va ser una de les ciutats de Catalunya amb un índex de participació més alt i més 20.000 persones van votar favorablement al nou Estatut.

El nostre partit creu que el desplegament total del nou Estatut és imprescindible per l’Autogovern de Catalunya i vol reivindicar la legalitat i legitimitat tant de l’Estatut com del finançament derivat.

D’altra banda cal posar sobre la taula que existeix una sensació de cansament per la lentitud de la resposta del TC sobre el recurs presentat pel Partit Popular. Cal dir ben alt que qui ha presentat el Recurs al Tribunal Constitucional ha estat el Partit Popular i per tant qui vol que es retallin les competències estatutàries i l’aprofundiment en l’autogovern és el Partit Popular. També ens volem manifestar contràriament al recurs presentat pel Defensor del Pueblo.

Amb aquesta moció volem donar també una oportunitat al Partit Popular de Catalunya d’allunyar-se del discurs de confrontació territorial que està promovent la seva direcció estatal (perdó nacional)

Amb aquesta moció fixem el nostre posicionament sobre quin és el marc de cooperació entre l’Estat i Catalunya, nosaltres creiem que aquest Estatut aprofundeix en l’Autogovern de Catalunya, en el seu marc competencial, el seu finançament.

Entenem perfectament que els partits que no van donar suport a l’Estatut no estiguin d’acord amb el contingut de la moció, evidentment per motius diferents. Esperem que els partits que van votar “sí” donin suport port a aquest text.

MOCIÓ CONSULTA POPULAR INDEPENDÈNCIA A SANT CUGAT

El nostre posicionament sobre aquesta moció ja ha estat explicat en alguna entrevista.

Nosaltres creiem que les entitats poden consultar als seus membres o a la població sobre els temes que estimin i cal expressar respecte per les seves accions. Cal però distingir entre unes consultes i altres atès que tenen característiques, fins i efectes diferents.

Nosaltres som catalanistes i federalistes i, com tothom sap, no estem a favor de la independència de Catalunya, així com tampoc estem a favor d’una centralització i uniformització de l’Estat.

La majoria dels catalans es van pronunciar a favor de l’Estatut de 2006, hem parlat en una moció anterior i no repetirem el nostre posicionament i per tant és la nostra obligació defensar el dret a decidir del pronunciament ja realitzat dels Catalans i les catalanes, especialment en un moment on el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre els recursos presentats pel PP.

D’altra banda entenem que és lògic que entitats, plataformes i partits independentistes (que per coherència no van aprovar l’estatut) promoguin consultes, entenem que la paraula sempre ha de tenir mecanismes per fer d’altaveu, sempre i quant les accions estiguin dintre de conceptes com responsabilitat ciutadana, institucional i legal. Com deia aquell és obligació de tot demòcrata no anar en contra de les manifestacions polítiques especialment de les que són diferents a les seves.

El nostre posicionament a l’hora de la votació ha estat no participar en aquesta i fer una abstenció pasiva. Nosaltres no votarem en contra d’articles d’una moció que insten a la participació ciutadana però tampoc donarem suport a una fi que no compartim. El nostre posicionament està tan allunyat de la fi cercada per les plataformes proposants com del NO limitador de l’Estatut o del recurs de la Llei d’Educació del Partit Popular . En la mateixa línia, el nostre partit no farà campanya ni donarà instruccions de vot als seus votants en el marc de la campanya de la consulta popular. 20.000 persones van votar a Sant Cugat a favor del nou estatut i nosaltres defensem i defensarem el seu dret a decidir ja expressat a les urnes.

A SANT CUGAT HEM D'APOSTAR PEL NOSTRE ENTORN NATURAL, PER UN MODEL DE MARCA NO EXCLOENT I PER UNS MILLORS SERVEIS PÚBLICS

2009-10-14T01:32:00.000+02:00

Hola,

us trameto vincle a una entrevista que m'ha fet en Toni Rabascall i que s'ha publicat al mitjà de comunicació digital eleminds.

El PSC de Sant Cugat, fa prou coses per intentar canviar la situació política de la ciutat? No creus que us manca una mica d’empenta?

“Aquesta no és la primera vegada que m’ho pregunten. I això vol dir que, com a mínim, que alguna cosa hi ha. Jo crec que el principal problema és que no se’ns visualitza, o que fem tota una sèrie de feines que no es veuen. És un problema dels canals de comunicació de la ciutat, probablement. En el que respecta a les properes accions per resoldre aquest problema, tenim la intenció de fer una roda de premsa setmanal, però no podem influir en que aquesta visibilitat es materialitzi. Crec que s’ha de millorar en que totes les veus tinguin presència en els mitjans públics o que disposen de fons públics tot i ser privats. Ara, que quedin clares unes quantes coses: El nostre discurs no és pas ambigu, estem disposats a donar-ho tot, o ara o mai, i estem disposats a arribar a un pacte d’esquerres. Aquesta és la nostra política.”

Continuar.....

SOBRE EL PACTE A VALLDOREIX

2009-10-02T12:49:00.003+02:00

La Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix es va trobar, el 2003, un territori immers en un descrèdit urbanístic i un desgavell econòmic. Cases en Zona verda, irregularitats urbanístiques (notícies d’aquells moments: vilaweb, El Periódico) oblits volguts (dels dos governs de CIU a Sant Cugat i Valldoreix) del deute històric amb l’EMD, inacció total, intent de treure les competències urbanístiques de l’EMD etc.

El nou govern no ho ha tingut fàcil, les majories a l’Ajuntament de Sant Cugat de CIU han limitat molt la seva acció. El nou mandat electoral (2007 ) atorgava un joc de majories estrany. Per un costat la presidència de l’EMD per part de la Candidatura d’esquerres (PSC, ICV, ERC i veïns progressistes) i per l’altra una majoria d’un vocal en el plenari de l’EMD. Calia cercar un acord. I es va fer, un acord de mínims que cerqués treballar per Valldoreix. CIU va trencar la confiança en els acords i va dinamitar el pacte.
Ja fa mesos que en diferents tertúlies i declaracions (Cugat. Cat, blog, santcugat opina) se succeïen retrets, problemes i també demandes de responsabilitat.
El nostre grup ha demanat reiteradament a CIU- Actuem un compromís amb el poble de Valldoreix i la finalització d’un joc d’oposició que únicament cercava el descrèdit personals dels representants de la Candidatura d’esquerres i dinamitar qualsevol acció del govern. Els jocs d’oposició són els que són, però no és responsable votar en contra de la contractació d’una educadora de l’escola bressol, de projectes aprovats, de fer perdre subvencions, que no hi hagi mobiliari a la sala de plens o problemes a l’escola de música o votar en contra de projectes endegats en les seves àrees quan eren al govern.
L’estiu, sembla ser, que ens aportat unes noves línies de diàleg entre govern i oposició a Valldoreix. Saludem aquestes noves línies com a molt positives, pensem el mateix que quan es va configurar el pacte trencat, cal entendre’s per oferir als ciutadans seguretat en la pressa de decisions i abordar problemes i solucions. Apostem pel diàleg d’una manera clara, ara i abans.
Des del PSC sempre hem valorat una relaxació en les formes i obrir les vies per trobar punts en comú sobre temes de “ciutat” a Valldoreix. Hi ha determinats temes que estan encallats, no desenvolupats o aturats per l’oposició de Valldoreix o el govern de Sant Cugat que no ho han d’estar.
L’acord de delimitació del territori de Valldoreix, les obres del FEIL 2010 a VDX (encara a concretar però que poden representar més de 500.000 euros en projectes de noves tecnologies, serveis socials o medi ambient), el desencallament de la plaça de la vila i el conseqüent concurs d’idees, el pla d’equipaments de Valldoreix i l’oblit del territori en el pla d’equipaments de Sant Cugat, desplegament del conveni competencial en referència a la seguretat (més policia local i millor coordinació), no aturar els processos selectius de personal (el personal de l’EMD no ha de ser arma de batalla política)
Altres temes, que esdevenen prioritaris i punts d’acord o desacord, que poden hipotecar la continuïtat i fins i tot la desaparició de l’EMD, com:
- Paralització per part del govern de CIU a Sant Cugat de l’enviament o trasllat de les indemnitzacions de zones verdes a Valldoreix (antecedents). Les possibles sentències faran que l’EMD entri en fallida amb el trasllat d’una competència no pròpia.
- Acord sobre el conveni econòmic i la seva pròrroga, si s’escau
- Aprovació dotació econòmica per al projecte d’urbanització de l’ Avinguda Baixador
- Dotació de l’import compromès per a realitzar les obres de soterrament de les torres d’alta tensió.
- Acord sobre l’habitatge públic a Valldoreix i incorporació a Promusa
- Conveni Tabasa construcció aparcament estació de FFGG

A grans trets, els temes apuntats són de caràcter molt important. Hi ha altres de presència institucional que fins ara han estat vetats, com la incorporació de l’EMD a Promusa, Consell de seguretat municipal etc

Com poden veure no estic parlant de carteres, no estic parlant de sous (que no haurien de pujar) ni de despatxos. Entenc que per entrar a parlar de tots aquests temes primer s’ha de parlar i acordar allò que és important: els projectes estratègics per Valldoreix.

A nosaltres sempre ens trobaran en un pacte que beneficiï a Valldoreix. A nosaltres no ens trobaran en un pacte que obviï les necessitats dels ciutadans de Valldoreix i que hipotequi la continuïtat de la institució i el seu autogovern.

Per tan, si CIU aposta pels ciutadans de Valldoreix, per resoldre els temes de ciutat i per la seva institució, estic segur, i apostaré, per tal que properament hi hagi un nou pacte de governabilitat-govern a l’EMD de Valldoreix, si així ho acorden les parts.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009

2009-09-11T11:35:00.001+02:00

Benvolguts amics i amigues, s'inicia el curs polític.
Us passo el text del discurs, que he realitzat fa uns minuts i en nom del PSC de Sant Cugat, de l'ofrena en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
--------------------------------------------------------------
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009

Tots els que estem aquí sabem que avui és un dia important per Catalunya.
És un pas per refermar la nostra identitat i es un dia per a reivindicar els nostres drets com a poble. La Diada Nacional de Catalunya, ha de servir també de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals, i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

L’any passat parlàvem de la defensa del nou Estatut, de la necessitat de treballar pel seu compliment. Ja han passat 12 mesos i s’ha avançat .
Ja tenim un finançament digne i just per a Catalunya. Ara també cal continuar gestionant aquests recursos amb intel•ligència i responsabilitat, i aprofundir en el nostre autogovern i les seves competències.

Els ciutadans de Catalunya es mereixen que els seus representants polítics demostrem que estem a l’alçada de les circumstàncies i dir ben alt que patriotisme també es demostra enarborant la bandera de la responsabilitat i dels interessos col•lectius, i fugir dels tacticismes de partit i lògiques electorals. Catalunya sempre ha estat, és i serà una terra de progrés i acollida, una terra que sempre avança endavant i que cerca la suma i no la resta

Avui celebrem la nostra festa nacional. Avui és un dia en que el PSC vol demanar que ens deixem el victimisme acomplexat d’altres temps i caminem cap endavant. Amb seny, amb empenta i sobretot amb la claredat d’idees és l’única manera d’afrontar els moments de crisi. Nosaltres esmerçarem totes les nostres forces per defensar les opcions majoritàriament escollides pels nostres ciutadans, el nostre marc estatutari íntegre, el benestar dels catalans, la millora de l’educació dels nostres fills i la dignificació de la vida dels més necessitats.

Ara ens és necessari aprofundir encara més en l’acompliment de l’Estatut, sense dilacions o subterfugis. Un nou model que recordem va rebre el suport massiu dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
La defensa inqüestionable dels drets nacionals ha d’anar del bracet de la construcció social de Catalunya, un salt endavant en afrontar nous reptes, un pas endavant en l’aposta per les polítiques socials i la redistribució de la riquesa.

Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els altres pobles. Cal continuar apostant en assegurar la unitat civil del nostre poble, fer progressar encara més la nostra llengua i la nostra cultura

Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu finançament, així com treballar per un desenvolupament normatiu i competencial màxim, que honori l’Estatut i que doni resposta a les necessitats i exigències dels nostres ciutadans. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.

Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.
Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per seguir construint la Catalunya del futur

VISCA SANT CUGAT I VISCA CATALUNYA

ELS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHRAUÍS NO TANQUEN PER VACANCES

2009-08-04T02:07:00.004+02:00

A punt de fer vacances. Pel facebook podreu seguir alguna (tot i que crec que no faré molta “feisbucada”) de les rutes de la Gran Argentina que visitarem: Buenos Aires, Iguaçú, San Ignacio Miní, Chaco, Salta, Quebrada Huamahuaca, Purmamarca, la “Puna”, Cafayate, Córdoba, la cantada Pampa etc
Ara, de nit, passades les dues del matí del 4 d'agost i fent la bossa de viatge...recordo la setmana que vam passar als campaments de refugiats sahrauís instal•lats en el desert argelià, en l’exili forçat, en l’oblit ple de sorra i el desencís. Malgrat tot, les atencions i l’estima que ens van dispensar van ser molt grans, i cal dir-ho, la cohesió de la delegació de regidors i tècnics també.
Aquests dies es tornen a veure nens sahrauís pel carrer. La Neus Bosch i tots el voluntaris d’SCAPS deuen anar ben atrafegats, com ho vam estar nosaltres quan vam compartir dos estius amb l’Hammed i la Lamina.
Les vacances de pau dels nens del Sahara són molt diferents a les nostres o les meves. Per ells és molt important sortir del forn estiuenc del desert, riure, anar a la piscina i sobretot veure una societat on no hi ha odi .Per nosaltres (un nosaltres des de la identificació amb els pares acollidors i la causa dels voluntaris) un bon escàner de salut, com estan aquests ulls? els cucs de la panxa, a veure si guanyem uns quants quilets etc són petites coses a realitzar que s'ajunten amb el carinyo i també un suport a una comunitat.
En Josep Lluís i la Mati, els veïns de davant de casa, m’han donat avui un exemplar de la revista “Habita Sant Cugat”. En Josep Lluís m’ha dit “ et veig a tot arreu, surts en una foto de quan vas anar al Sàhara”. He pensat que s’equivocava ja que vam anar després de setmana santa i ....surt ara ja que parla dels nens i les colònies. Mirant l’article he recordat que tenia un deute amb mi i amb la gent que vaig veure la campaments. Fer un article al bloc.
De la visita al Sàhara es desprenen sentiments de culpa i responsabilitat. Jo no hi era, tenia 4 anys i al col•legi Puig Agut de Manlleu fèiem pàrvuls. Però, es desprenen sentiments de culpa i responsabilitat. El Sàhara occidental era una colònia d’un Estat governat per un règim dictatorial, un règim que el pitjor que va poder fer va ser deixar als seus “ciutadans” tirats. No era un règim democràtic, era el règim del general Franco i la seva colla d’ademocràtics, trepes, llepes, hereus de repressors i colpistes. Però, es desprenen sentiments de culpa i responsabilitat.
S’ha de mirar els ulls dels grans i els petits, mirar les muntanyes de sorra, mirar la mirada de desencís i poc futur, mirar el no res enllà del campament, mirar el molt que poden fer uns pocs o molts euros dels santcugatencs, mirar les cabres, mirar els Rover Santana de la colònia, mirar les dones i la seva organització, mirar les fotografies d’aigua a totes les aules dels col•legis situats al mig del desert, mirar com el castellà és llengua d’ensenyament... i sobretot mirar les mirades d’homes i dones (encara) no derrotats.
Molt sovint s’ha confós la causa Sahrauí com una confrontació amb el poble marroquí. Res més lluny de la realitat, es tracta d’un procés de descolonització que va acabar amb una obertura d’un nou procés de colonització, una guerra desigual i un armistici en punt mort des de fa més de 30 anys.
Pensem, reflexionem, llegim i coneguem la història passada (com totes les històries), molt sovint és la única manera de tenir un mínim de criteri present.
Cal reobrir un debat: la situació del poble sahrauí i el retorn a la seva terra.

ALGUNES CLAUS DEL NOU FINANÇAMENT

2009-07-24T14:20:00.002+02:00

Del nou finançament s’està escrivint molt. Us voldria fer un petit anàlisi, i poques xifres:

Què té la nova proposta de finançament (PSC-ERC-ICV)?

- Totes les CCAA disposaran de més recursos
- El nou model és més just i equitatiu, l’aportació de l’Estat per habitant serà igualitària, aspecte que no passava fins ara
- El nou model destina el 80% del recursos a garantitzar la igualtat de tots els ciutadans en Eucació, Sanitat i Serveis socials
- Del 20% restant què? Serà per la “convergència” entre les diferents CCAA i garantitzar la suficiència financera en el desenvolupament de les seves competències.
- L’Estat aporta un 11.000 M€ adicionals i cedirà a les CCAA major percentatge en la recaptació de tributs
- Catalunya rebrà per primera vegada per sobre de la mitjana de les diferents CCAA

Què més aporta i que ho fa diferent del model de finançament CIU-PP

- Garanitza la igualtat de serveis de tots els ciutadans ja que tindran el mateix finançament per rebre els mateixos servesis

- Catalunya rebrà ingresso per sobre de la mitjana, no com fins ara
- Compensa a les CCAA que tenien menys finançament per capita, com Catalunya.
- Ajuda i complementa els ingressos de les CCAA amb menor nivell de renda. Continua sent molt solidari però amb una solidaritat justa.

El nou model té en compte la revisió de la població. El model de CIU i PP no ho preveia. A catalunya des de 2001 s’ha incrementat la població en 1,5 milions d’habitants. Aquest habitants tenien dret a serveis però no comptaven en finançament.

Es tracta d’un model en clau federalista?
- Augment de l’autonomia financera per a les CCAA
Impost Cessió impostos CIU-PP Cessió impostos Govern
IRPF 33% 50%
IVA 35% 50%
Impostos especials 40% 58%

- Augment de la capacitat normativa: Les CCAA recaptaran més part d’impostos estatals i augmentaran la seva capacitat normativa (pujar o baixar impostos)

EL PAPER DE CIU EN LA NEGOCIACIÓ DEL FINANÇAMENT. DEL SUCURSALISME AL QUINTACOLUMNISME (2)

2009-07-16T16:04:00.000+02:00

Hola, us traspasso un "post" que vaig publicar a l'abril de 2009, fa uns mesos.

A veure si a algú li causa sorpresa el posicionament actual de CIU

-----------------------------------------------------------------

Des de molts mesos abans que comencés la negociació del nou sistema de finançament. CIU ha anat modificant els guanys que li correspondrien a Catalunya segons les circumstàncies i les seves conveniències polítiques. Aquestes xifres responen a una desorientació i a una aposta clara per negar qualsevol acord, sigui el que sigui.

1ª Xifra - Gener de 2006: 4.320M€
2ª Xifra - Febrer de 2008: 5.200M€
3ª Xifra - Maig de 2008: 5.230M€
4ª Xifra - Agost de 2008: 4.200M€
5ª Xifra - Setembre de 2008: 6.997M€
6ª Xifra – Setembre de 2008: 2.329M€
7ª Xifra - Octubre de 2008: 2.535M€
8ª Xifra – Desembre de 2008: 5.630M€
9ª Xifra – Març 2009: 3.500M€

Aquest ball de xifres ens demostren que :

- CIU PRACTICA UN SUCURSALISME EVIDENT. No fa costat al Govern de Catalunya i sacrifica els interessos del País pels de Partit.
- CIU SUPEDITA EL SUPORT A QUE HI HAGI UN CANVI EN EL GOVERN DE LA GENERALITAT.
- A CIU NO INTERESSA CAP PACTE NI ELS INTERESSOS DE CATALUNYA, SOLAMENT DESGASTAR EL GOVERN
- L’ANY 2001 CIU VA PACTAR AMB EL PP UN MODEL SENSE POSSIBILITAT DE REVISIÓ.

TRANSFERÈNCIA REAL MODEL PACTAT CIU-PP
2002--------- -------------------------251 milions €
2003 ----------------------------------289 milions €
2004 ----------------------------------326 milions €
2005 ----------------------------------420 milions €
2006 ----------------------------------526 milions €

CONCEPTES BÀSICS: Sucursalisme, quintacolumnisme, hipocresia, interessos de partit, ascens al poder a qualsevol preu etc

Els grans oblits de 23 anys de governs de CiU

2009-07-07T18:57:00.001+02:00

Presentació els oblits de CIU i Mas.

Els grans oblits de 23 anys de governs de CiU

View more documents from Socialistes_ Cat.

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

2009-05-22T15:05:00.001+02:00

Com veieu, els canvis de web encara fan patir el meu blog, estem en procés de fer la tercera versió...però de moment, aquí teniu un vídeo sobre els Eleccions al Parlament Europeu. En un format breu de preguntes i respostes curtes, podeu escoltar alguns posicionaments. Entrevista realitzada i editada per Cugat.cat

També us trameto el format vídeo de la notícia de l'enganxada de cartells realitzada pels diferents partits, podreu veure les semblances i les diferències. Ah! aquesta vegada vam fer una enganxada del primer cartell d'una forma digital, amb una projecció

VIDEO ENTREVISTA ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

ENGANXADA DE PRIMER CARTELL ELECTORAL

El FET MIGRATORI I PROPOSTA DE LLIBRE

2009-05-04T07:34:00.000+02:00

Avui no escriuré molt.. us passo un vincle a un vídeo on recomano un llibre.

És un video realitzar per CUGAT.CAT, dins l'espai "Quin llibre ens recomanes"

VIDEO

Ferran Villaseñor, primer secretari del PSC de Sant Cugat, tria una lectura plena de sentiment sobre el fet migratori.

VIATGE ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHRAUÍS

2009-04-24T11:47:00.002+02:00

Per uns dies deixo els temes municipals, les denúncies d’actuacions, les propostes, les picabaralles i els acords.
Aquesta tarda una representació institucional de l’Ajuntament (alcalde, regidores de l’àrea i regidors dels diferents grups polítics) i de l’Associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS) iniciarem una visita als camps sahrauís a Argèlia (hammada)
Des de fa temps l’Ajuntament de Sant Cugat i SCAPS tenen una bona col·laboració i s’han finançat diferents projectes.
Visitarem diferents equipaments i zones. La daira (en àrab, دائرة) és una unitat administrativa territorial. Els refugiats sahrauís de la zona de Tinduf es troben distribuïts en quatre assentaments denominats wilaies (El Aaiun, Smara, Auserd i Dajla). Cada wilaia consta de cinc o sis petits nuclis de població . Aquests nuclis es denominen daires i, com les wilaies, prenen el nom de les ciutats del territori ocupat pel Marroc.
Després d’haver tingut un nen i una nena en acollida, conèixer de primera mà com viuen (o com els obliguen a viure) era i és necessari.
El més important d’aquest viatge (el concepte viatge sempre és molt relatiu) és veure les persones. Les dinàmiques de confrontació política que darrerament s’estan donant a la nostra ciutat (acabo de veure unes declaracions de l’Alcalde que “he flipat”) hauran de restar al marge aquests dies i allà.
Acabo l’article amb “l’Estat” que he publicat al facebook:
Aquesta tarda sortim cap als Campaments de refugiats Sahrauís. Estarem uns cinc dies visitant els projectes desenvolupats en diferents zones, entrevistes amb associacions, ONG i el govern del FP. Els antics integrants de la Colònia Espanyola del Sàhara Occidental van ser expulsats a la Hammada Argelina, oblidats per la ONU i silenciats pel temps i la sorra. Hammada s'escriu amb "V" de vergonya i manca de solucions.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ REBUTJA LA CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ DE CONTROL DELS CONTRACTES I LICITACIONS PÚBLIQUES

2009-04-22T07:48:00.000+02:00

Era previsible. CIU va presentar una moció alternativa per tal que no es discutís la moció que teniu en l'article anterior.

Ni que el nostre Ajuntament hagi estat un dels pitjors valorats en la transparència de la contractació de serveis, ni que estem pagant factures des de 1996 amb contractació ilegal, ni l'oferiment que l'aprovin i la presentin a la Generalitat o on vulguin.

Ras i curt. Convergència i Unió de Sant Cugat no vol que els grups de l'oposició fiquem el nas en com publiciten i contracten els serveis.

Agraeixo el suport dels companys d'ERC i ICV, i també del Grup Popular, a la nostra moció.

La veritat és que estan sent uns dies curiosos. El ple va ser bastant dur i va existir alguna que altra picabaralla política. Res comparable al ple de la Junta de Veïns de Valldoreix anterior, us recomano que mireu el vídeo de TV Sant Cugat.

A Sant Cugat el respecte entre els companys del Consistori sempre ha estat present, tant des del punt de vista del Govern com de l'oposició política. Això no treu que el govern sempre tingui raó formal i que els grups hem de defensar els nostres posicionaments i demandes denegades, agradi o no. I evidentment, alguns no ens callem ni sota l'aigua si creiem que tenim posicionaments raonables a defensar o es conculquen els nostres drets, només faltaria.

L'endemà del ple vaig veure com els amics de CIU Sant Cugat les gasten o ho intenten. Mala línia d'actuació a emprendre és l'atac personal. Crec.

INTERVENCIONS AL PLE MUNICIPAL: MOCIÓ

Notícia Cugat.cat, moció transparència en contractes

CIU NO ES TRANSPARENT AMB ELS CONTRACTES A L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT?

2009-04-18T19:16:00.005+02:00

Els resultats d'un estudi diuen que no. O que la transparència encara té molt recorregut.
Us trameto el text integre de la moció que presentarem el proper dilluns dia 20 d'abril al Ple Municipal. Espero que tots els grups municipals l'aprovin.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER TAL QUE ES MILLORI LA TRANSPARÈNCIA EN LA CONTRACTACIÓ DE SERVEIS

L’ONG Transparència Internacional (TI) va elaborar l’any 2008 L’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA).
En aquest índex s’han avaluat cinc àrees de transparència. A grans trets, recullen àrees d’informació interna i externa, transparència en matèria urbanística i en la contractació de serveis.
Si bé és cert que en els apartat d’informació els resultats son positius, en l’apartat de contractació de serveis, la gestió del nostre Ajuntament queda molt malparada situant-se en el lloc 69è amb una puntuació de 16,7 punts, essent la mitjana 37,3, i per tant molt lluny dels municipis punters en la transparència en la contractació de serveis.
Creiem molt preocupants els resultats de l’àrea de contractació del nostre Ajuntament i per tant de la gestió de l’Equip de Govern atès que el pressupost lligat a contractacions (en les seves múltiples característiques i tipologies) representa un 40% del pressupost de l’any auditat (uns 92 milions d’euros d’ordinari)
Aquest 2009 l’Ajuntament de Sant Cugat ha rebut la demanda de tornar a auditar la transparència de les diferents àrees per part de l’ONG referenciada

-Atès que el pressupost lligat a contractació representa, conjuntament amb el destinat a recursos humans, és el més important del pressupost ordinari.
-Atès que els índexs i les auditories han de servir per constatar tot allò que es realitza d’una manera òptima però també per posar en evidència i resolució tot allò que té un marge de millora
-Atès que els grups de l’oposició ja formen part de les meses de contractació amb imports de licitació superiors a un milió d’euros (Moció plenària aprovada a instàncies del Grup Municipal d’ICV-EUiA), i creiem que és una acció encertada per obrir i dotar de transparència aquests processos i fins i tot ampliar-los.
-Atès que existeixen mecanismes de millora que han de revertir en un millor serveis als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, els proveïdors i les empreses licitadores de contractes
-Atès que el nostre Ajuntament es troba immers en les conseqüències econòmiques plurianuals de l’aprovació d’un reconeixement de deute extrapressupostari per valor de més de 3,5 milions d’euros.
-Atès que en l’actual conjuntura de crisi econòmica s’han d’accentuar, encara més, les praxis de transparència i la cerca d’eficiència econòmica

Per tot això, el Grup Municipal Socialista, proposa que aquest Ple adopti els següents
ACORDS:
1- PUBLICAR el procediment de contractació de serveis
2- CONSTITUIR una Comissió Específica de Vigilància de la Contractació, de la que formi part un representant de cada Grup Municipal
3- MILLORAR la publicació, en els mitjans de comunicació municipal, de les convocatòries, obertura de concursos per licitació així com les publicacions dels resultats de les licitacions
4- AFAVORIR la contractació concursal front la contractació directa
5- PUBLICAR la quantia de les vendes/operacions amb cadascú dels proveïdors més importants de l’Ajuntament
6- PUBLICAR la quantia de vendes/operacions amb cadascú dels adjudicataris i contractistes més importants de l’Ajuntament.
7- INCLOURE els presents acords en les bases de les licitacions
8- DUR a terme les accions necessàries per tal que es compleixin els acords precedents en tres mesos a partir de l’aprovació de la moció.
9- TRASLLADAR els presents acords als concessionaris i proveïdors municipals.

.

LA VEU DE SANT CUGAT (FEBRER-MARÇ)

2009-03-27T06:56:00.002+01:00

Us trameto el vincle a un pdf on podeu trobar la cinquena edició del butlletí del PSC "La Veu de Sant Cugat". Aquest cinquè "La Veu" s'ha repartit (bustiada) per bona part del centre de Sant Cugat i barri Monestir-Sant Francesc-Plaça d'en Coll i zones de Coll Favà. S'han editat 15.000 exemplars.

En aquesta edició es destaquen les propostes de pressupost alternatiu que va presentar el PSC de Sant Cugat del Vallès (sobre aquest particular podeu veure la píndola informativa realitzada per TV Sant Cugat) i que va ser rebutjat (35 al·legacions), consideracions sobre les obres FEIL (Fons Zapatero d'inversió als Ajuntaments), informacions sobre el trencament del pacte de Valldoreix (informació adaptada a la data d'edició) i un article sobre el Pla de Joventut.

CIU-PP VOTEN EN CONTRA DELS COL·LEGIS ELECTORALS ACONFESSIONALS, SENSE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES I PROPERS ALS CIUTADANS

2009-03-25T11:18:00.003+01:00

Hola, hi ha gent que aprecio que m’ha dit que faig les notícies massa llargues..a veure si puc reduir i compensar.
El passat ple municipal de març, el PSC va presentar una moció que proposava que el col·legi El Pinar deixés de ser col·legi electoral (tenim unes eleccions a la cantonada) en benefici de l’IES Arnau Cadell. També proposàvem que s’ubiqués un col·legi electoral al nou Centre Cívic de la Plaça d’en Coll per tal d’apropar i facilitar als veïns d’aquest barri el desplaçament.
L’argument sobre el Pinar era doble. Ens trobem en un estat democràtic social i de dret. Entre altres drets es “consagra” l’aconfessionalitat de l’Estat (i l’administració). D’altra banda, el col·legi El Pinar, té una ubicació que pot dificultar l’accés al vot a persones discapacitades, fet que es descriu com un dels subjectes que han determinar les propostes de col·legis electorals per part dels Ajuntaments.
Al barri del Monestir-St Francesc-Plaça d’en Coll habiten, aproximadament, uns 22.000 habitants. Els actuals col·legis electorals estan situats a la sortida de la ciutat i molt lluny de la zona amb més habitants. Proposem que, tal com s’havia fet anys anteriors, s’habiliti un equipament que pugui facilitat l’accés.
Aquesta moció respon a les preguntes plenàries realitzades ( aquí teniu un exemple de pregunta plenària )des de fa més de 6 anys on se sol·licitaven aquestes actuacions i que sempre van ser desateses.
Malauradament el govern de majoria absoluta de CIU, amb el suport del PP, va rebutjar la moció. Volem agrair el suport a ICV i ERC
En aquest vincle podeu escoltar les intervencions dels diferents regidors sobre el punt que us comento: Vincle Ple

DEL POSTRECODERISME A LA UNIÓ DE LES ESQUERRES

2009-03-14T02:47:00.001+01:00

El Sr. Recoder ha fet coses positives per Sant Cugat, negar aquesta afirmació no seria ni adequat ni just. Malgrat tot, el model de gestió que ha impulsat l’actual alcalde dóna mostres evidents d’esgotament, alhora que es repeteixen les notícies de desequilibris econòmics, deutes milionaris, urbanisme a mida i pujades d’impostos encobertes. Sant Cugat no ha de ser segon plat per ningú i menys pels polítics que han d’entomar un present complicat i un futur incert.
Gairebé a mig mandat de la majoria absoluta de CiU a Sant Cugat, cal mirar pel futur de la nostra ciutat. Cal plantejar quines poden ser les formes de manteniment de la nostra qualitat de vida, avançar en una ciutat en creixement, compensar la desigualtat territorial, avançar en justícia social i plantejar-nos per què governa aquesta ciutat una força conservadora quan la majoria del seus ciutadans es defineixen d’esquerra o centre-esquerra.
Els partits de l’arc ideològic de l’esquerra, hem patit un complex d’inferioritat respecte a CiU. Qualsevol proposta o crítica nostra ha estat venuda com un intent de desestabilitzar la qualitat de vida santcugatenca i convertir la nostra ciutat en una còpia de determinats barris de l’extraradi metropolità. La demagògia ha fet èxit en aquests missatges.
Hi ha actuacions que han estat signe del govern de CiU: la política de tirar els problemes endavant (algú els arreglarà quan toqui), cercar enemics exteriors per amagar els propis, dividir els partits d’esquerra, accions propagandístiques, llenguatge socialdemòcrata però realitats “Neocon” o el clientelisme són signes d’actuació.
En un moment d’esgotament del model de gestió de CiU, però també de la fragmentació de les propostes dels partits d’esquerres, cal donar un pas endavant en la generació d’una alternativa social i política a l’actual govern i les seves accions.
L’actuació del PSC de Sant Cugat es guiarà per la línia de propiciar les condicions per tal que es pugui generar un canvi polític a la nostra ciutat. Un canvi que ha de ser garantia de desenvolupament de polítiques progressistes i catalanistes, del qual han de ser partícips els partits d’esquerres i també els moviments associatius, culturals o veïnals.
Els propis partits d’esquerres tenen diferents visions. Les recents declaracions del President d’ICV de la nostra ciutat obren vies de diàleg molt positives. Els companys d’ERC també tenen la complicada decisió d’engrandir les diferències o treballar per trobar allò que uneix a polítics i ciutadans progressistes i catalanistes. Hem de mostrar a la ciutadania quin és el nostre joc de coalicions, entenem que és el moment de la clarificació. En aquests moments, cal buscar aquells camins que uneixen aquestes opcions i no cercar les diferències, ja sabeu que accentuar aquestes és molt més fàcil.
I per finalitzar una proposta concreta: Proposem, i oferim tota la nostra col·laboració, a la Fundació Sant Cugat i a la Federació d’Associacions de Veïns l’organització d’una cimera sobre el futur de Sant Cugat des d’una òptica de pacte (en les seves múltiples opcions) de les forces d’esquerres, els seus possibles passos i la implicació del teixit associatiu en aquest procés. Un procés certament complicat, però ningú va dir que seria fàcil.
Ara és el moment de sumar, tendir ponts i accentuar allò que ens uneix: la nostra ciutat.

Ferran Villaseñor
Regidor i primer Secretari del PSC
blog@ferranvillasenor.org

(Article publicat el 13 de març de 2009 a El Diari de Sant Cugat)

L'ALCALDE DE SANT CUGAT TÉ OPINIÓ SOBRE L'EMD DE VALLDOREIX, EL SEU MOMENT POLÍTIC ACTUAL I LES DEMANDES (D'ALGUNS) DE REVISIÓ COMPETENCIAL?

2009-03-02T07:43:00.001+01:00

El PSC demana el posicionament de l’alcalde de Sant Cugat, Lluis Recoder en la governabilitat de l’EMD de Valldoreix.

Des del trencament de l’acord de govern a Valldoreix entre els representants de la Candidatura Catalanista de Progrés i els representants de CiU Actuem la situació en la gestió de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix està arribant a un punt insostenible. No cal recordar com es va desenvolupar l’últim ple de la Junta de veïns a Valldoreix, la imatge que van donar alguns representants públics i sobretot, la desconfiança dels ciutadans de Valldoreix cap a algunes dels seus representants I l’articulació del joc de destrucció com a signe d’identitat política
L’alcalde de Sant Cugat també ho és de Valldoreix i per tant el PSC creu que ha assumir la seva responsabilitat. El senyor Recoder és membre de Convergència i Unió, i representant orgànic municipal de Convergència Democràtica de Catalunya. Entenem que com a Alcalde no es pot realitzar una acció partidista ni d’inacció oficial al respecte.

El PSC demana que el Sr. Lluis Recoder, com a màxima autoritat de la nostra ciutat, com a alcalde de totes i tots el ciutadans de Sant Cugat, i per tant, també de Valldoreix on existeix la figura de càrrec electe i proper al territori de la Presidenta de l’EMD de Valldoreix, que no s’amagui en aquest escenari, i que comenci a treballar per aconseguir un consens de mínims entre els vocals de CiU- Actuem, els vocals de la Candidatura Catalanista de Progrés i la Presidenta de l’EMD, Montse Turu.
El fet que un territori disposi de dues administracions locals pot ser, i ha estat durant els darrers anys, una riquesa. Des de les majories absolutes no és lícit aturar les accions de govern i menys posant els ciutadans com a hostatges d’una situació
En les darreres setmanes s’estan donant diverses informacions-opinions sobre la possibilitat que l’Ajuntament de Sant Cugat recuperi les competències delegades a l’EMD de Valldoreix. Aquestes informacions s’han vist editorialitzades en determinats mitjans de comunicació, traspassades a l’opinió pública en articles o expressades en blocs de persones lligades al govern municipal
Estem segurs que l’Alcalde de Sant Cugat del Vallès reconeix, tal com marca la legalitat vigent, la legitimitat de govern de la Presidenta de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu. Fem una crida a la defensa per part de l’Alcalde de la legalitat vigent i el respecte pels càrrecs electes.
El PSC de Sant Cugat aposta per les vies de diàleg com a forma de millor govern, aposta pel respecte institucional i per la legalitat vigent i aposta per la responsabilitat de tots els grups polítics i dels seus electes o representants
El PSC es posa a disposició de l’Alcalde de Sant Cugat i de la Presidenta Turu per tal d’explorar vies de solució a unes situacions que solament poden representar un greuge pels ciutadans i ciutadanes de Valldoreix.
És l’hora de la política

VALLDOREIX. ES L’HORA DE LA POLÍTICA?

2009-02-16T13:49:00.001+01:00

En aquests dies s’han expressat opinions respecte al que es va viure en el ple (junta de veïns) de l’EMD de Valldoreix. Aquest ple va viure el trasllat d’una situació de crispació polític a certs ciutadans i ciutadanes.
La sensació que vaig tenir a l’entrar a la Nau de Cultura (espai on se celebra el ple) va ser que cada “sector”, ja sigui Candidatura i partits que donem suport o CIU-Actuem i plataformes afins, havien portat part de la seva gent. Alguns per donar pressió al govern i altres per aguantar aquesta pressió. Ja va anys que segueixo els plens de Valldoreix i vaig veure vells coneguts d’aquest espai. Entre ells hi havia les persones que van liderar la demanda de seguretat privada a Valldoreix, també col·lectius que van “protagonitzar” l’aixecament popular contra un suposat centre de toxicòmans a Can Monmany, persones lligades al Pla urbanístic de Les Bobines, alguns representants de l’Associació de Propietaris, l’expresident de l’EMD al 2002-03 Francesc Cardoner (als fòrums F de Paula, que per cert, i com sempre, va desentonar dels altres polítics en els seus comentaris fora de micro) regidors i membres d’executius de CIU, algun empresari acostumat a donar ordres etc, en Narcís Clavell ex-vocal de la candidatura d’esquerres, extransfuga i expresident d’ERC i votant de CIU a la Presidència de l’EMD, segons diuen (ara defensor que l’alcalde suspengui les competències delegades a l’EMD...) De l’altre costat (la frase “de l’altre costat” ja denota la magnitud del problema) regidors d’ICV i PSC, membres de les comissions executives dels partits d’esquerres, de els JSC, persones lligades a l’Associació de veïns i veïnes progressistes de Valldoreix i altres habituals dels moviments socials i culturals.
També, i no cal dir-ho, veïns que anaven a veure que passava, i que crec que no portaven cap bandera per animar. Segurament els que menys.
Xiulets, aplaudiments, algun insult i sensació de divisió. Tal com deia l’Àlex Santigosa al Bloc del Veïns progressistes, sensació de tristesa.
El ple va durar fins passades les dues del matí. El tema de les mocions – precs ja és força conegut. Es van fer mocions de diferents tipus (que van entrar al debat al superar la votació d’urgència). A tall de recordatori, recordar que les 35 esmenes presentades pel PSC al pressupost municipal de Sant Cugat es van rebutjar en base a un informe tècnic i no es van votar.
En aquesta ocasió hi van ser presents tots els mitjans de comunicació local. Sabeu que també hi ha un sorollet sobre quin és el paper dels mitjans de comunicació (entès com empresa i no com professionals) en tot aquest atzucac. Crec, sincerament, que cal esmerçar-se en diferenciar les possibles discrepàncies amb un mitjà, el seu director o un grup editorial, i els professionals que hi treballen. Una cosa no té res a veure amb una altra. Ja sabeu, les empreses públiques han de guardar una sèrie de principis de neutralitat etc, hi ha una sèrie d’òrgans de control etc. Respecte a les privades, el tema canvia. Ni és obligatori ser independent ni imparcial, les línies editorials o de direcció són com són. Per exemple La Razón o El Mundo són uns mitjans (empresarial i editorial) absolutament decantats que no cerquen donar informació sinó crear opinió, aspecte que pot ser criticable (sobretot quan posen en qüestió la convivència i argumenten mentides i manipulacions) però són lliures...darrera d’això solament queda la desacreditació de les mentides i la via judicial davant injúries o similars. Però els periodistes no formen part d’aquesta història, ells són...periodistes. Des d’aquí vull enviar una salutació i un reconeixement a la feina dels professionals de la comunicació local, es a dir, als periodistes. A Sant Cugat passa el mateix amb el Diari de Sant Cugat? Jo no ho he dit. Ara, alguna cosa passa amb qui té capacitat en configurar les línies editorials, alguna cosa que no passa per la igualtat d’oportunitats i sí per la llibertat en exercir un paper i generació d’opinió en alguns aspectes. Sobre aquests temes, i altres, hem tingut l’oportunitat de parlar en diferents ocasions amb en Ramon Grau, persona a la que aprecio i tinc en consideració. Suposo que algun dia tocarà fer un cafè.
Em va semblar feridor i lamentable com es va jugar amb els treballadors i el CAU Amic. Com es pot tirar endarrere (o intentar-ho) un acord de Relació de llocs de Treball amb els treballadors si va estar consensuat i aprovar també per CIU-Actuem quan estaven al govern? Conec quins són els jocs existents a l’EMD i les relacions d’afinitats dels treballadors, la majoria clara i contundent solament (i molt) estan per treballar. ... i el que van defensar els representants dels treballadors va ser els seu dret a tancar acords laboral i poder tenir el dret a la lliure concurrència de les places ocupades interinament des de fa anys i panys....però és que ....ja estava firmat, per què ho volen tirar endarrere? A qui beneficia?. Per cert, les referències que va fer la senyora Solé a contractes irregulars i posar a la UGT en la mateixa frase no van estar a l’alçada, un altre cop.
CAU amic. Algú sap què es CAU amic? Treballen precàriament, posant diners de la seva butxaca i tot per l’estima pels animals. La demagògia la justa, el ple de Sant Cugat ja va aprovar diferents acord per tal que es fes una residència d’animals a Sant Cugat, algun dia es farà? I mentre...que fem amb els animals que tenen recollits?
Respecte als vocals. Els conec gairebé a tots. Amb alguns vocals de CIU-Actuem hem tingut converses des de fa temps. A l’Àngels Solé la conec des de fa temps, la veritat és que em sorprèn molt la seva manera d’actuar en els plens i les reunions polítiques, la duresa amb la qual s’expressa, em sorprèn per la impressió ponderada que tinc en altres ambients i per les referències properes. L’Eduard Delgado em sembla una persona molt mesurada i responsable, amb l’Àngela Bleda no he tingut l’oportunitat de parlar. La Susanna Herrada crec que no prové del món polític (cosa que no és negativa), sempre m’ha semblat una persona amable i que estava en política per treballar pel seu veïnat. Del candidat a la presidència, Josep Puig, m’ha sorprès la seva evolució “política” i de tarannà. Vaig creure que seria un referent veïnal important dins del govern i que cercaria acords i pactes, que seria el referent de CIU i el seu cap visible. Un paper diferents a la de la seva portaveu de grup què actuaria d’una forma més lligada a l’aparell de CIU i al govern de l’Ajuntament de Sant Cugat. Em vaig equivocar, almenys de moment.

Després d’aquesta descripció, crec que és el moment de la política en majúscules. No s’han de repetir espectacles com el de l’altre dia. Evidentment, el nostre grup pot aguantar mobilitzar militants i simpatitzants durant els dos anys que resten, traslladar la pressió allà on calgui i respondre tant política com judicialment qualsevol acció, amenaça o desqualificació. Com ja hem dit en anteriors ocasions, el nostre partit dóna un suport total i sense fissures a la Presidenta i el Govern de Valldoreix, essent en Joan Gaya el nostre principal valedor i representant. I, amb la pressió i tot plegat que va tenir, va exercir de portaveu d’una manera excepcional.
Crec, però, que hem d’esmerçar tots els esforços en que la pressió i divisió política no es traslladi a la societat, ara mateix no ens juguem guanyar una moció, quin grup pot portar a tal o qual hooligan o director general per rebentar un ple o veure qui parla millor o qui pot posar contra les cordes a l’altre grup. Ens juguem la convivència d’un territori i aturar la seva evolució per temes polítics.
També, permeteu-me que faci una defensa de la política i els polítics. De tots.
L’altre dia vaig veure un suport al descrèdit dels polítics, uns crits i unes interrupcions contra membres del govern i la Presidenta fora de mida. El que no es pot tolerar és l’atac sistemàtic (polític i personal) contra l’únic representant electe de la Junta de Veïns, la Presidenta Turu.
Des d’aquest altaveu, faig una crida a la responsabilitat de tots els grups polítics. De tots els columnistes, editorialistes i opinadors, a sou o sense sou. De tots els que tenim responsabilitats públiques. De tots aquells que representen o creuen representar una idea o col·lectivitat.

Ara, igual que ahir i fa mesos, és l’hora de la política. D’abandonar el frontisme i de no jugar amb els ciutadans com hostatges, de defensar les idees des de la fermesa de conviccions però des de la responsabilitat i el respecte per la diferència.

En serem capaços tots plegats? Alguns ho intentarem, un altre cop.

REBUTJADES LES PROPOSTES DE MILLORA PRESSUPOSTÀRIA

2009-01-30T07:37:00.001+01:00

El Grup Municipal PSC-CpC va presentar, en temps i forma, 35 al·legacions al pressupost municipal de l’any 2009. Em proposat una sèrie de millores estructurals de gestió, millores en projectes de ciutat, accions estructurals, i dotacions pressupostàries d’acords aprovats. S’ha fet una especial atenció en millores en els àmbits de cultura i educació.
Malauradament, la majoria absoluta de CIU, conjuntament amb ICV-EUiA i ERC van rebutjar les al·legacions, donant suport a un pressuposts continuista i poc ambiciós. No entenem com es pot votar en contra de propostes assenyades, gens maximalistes i carregades de sentit comú.
De les 35 al·legacions us volem destacar i agrupar les següents:

- Compra de terrenys estratègics en el marc del Pla Especial del Parc Rural de la Torre Negra Torre Negra
- Entrada en la Mancomunitat de Municipis de Barcelona
- Dotació pressupostària d’expropiacions de zones verdes
- Calendari i pressupost de les propostes sorgides del pla d’equipaments
- Dotació pressupostària que doni suport a dues auditories econòmiques i de gestió sobre les presumptes actuacions il·legals en la contractació de serveis i el deute de 3,5 milions d’euros. Així com a esclarir per què es van de deixar de cobrar (a alguns) 8 milions d’euros en la gestió de l’organisme de gestió tributària Impulsis.
- Des del punt de vista dels districtes. Es va demandar territorialitzar el pressupost per districtes i dotar les partides de lliures disposició amb els fons de 2008 i 2009.
- Dotació pressupostària destinada a la construcció d’un refugi municipal d’animals
- Disposar de pressupost per endegar els projectes: gratuïtat transport urbà per a joves, programa escriptor refugiat, nous carrils bici, connexió per a vianants entre el barri de Can Magí i l’estació de Renfe, afavoriment emplaçament energies alternatives i reducció bosses de plàstic, Auditoria energètica, foment de l’activitat comercial, dotació Carnet Jove Cultural.
- Augment de les subvencions destinades a entitats culturals i esportives
- Construcció d’una nova escola bressol a l’entorn de Sant Francesc- Plaça d’en Coll – Avinguda de Cerdanyola
- Pla d’arranjament d’escoles i obertura de centres a les tardes. Augment d’ajuts i beques. Augmentar accions del Servei d’Ocupació Municipal
- Equiparació famílies monoparentals amb famílies nombroses
- Reduir al 50% partides de comunicació. Reduir pressupost de SantcugatTribuna

EL PSC RECLAMA LA CREACIÓ D’UN CONSELL EDITORIAL DE COMUNICACIÓ A L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

2009-01-22T18:48:00.002+01:00

Com us comentava ahir, era previsible que hi hagués “efervescència”arrel del trencament, per part de CIU-Actuem, del pacte de govern de Valldoreix.
Ara s’ha generat una polèmica arrel de la publicació al TOT Sant Cugat d’una comunicació de l’EMD i les repercussions sobre aquest tema que van tenir les declaracions dels representants polítics en l’habitual tertúlia política dels dimarts a Ràdio Sant Cugat.

Avui m’han trucat de la Ràdio per tal que valorés les declaracions i l’atzucac que s’ha generat. Les meves declaracions han seguit l'argumentari que us descric a continuació.
Aquestes polèmiques, la seva magnificació i explotació mediàtica interessen a CIU. Ja sabíem que arrel del trencament del govern, CIU utilitzaria la seva majoria absoluta a l’Ajuntament de Sant Cugat i la seva representació a l’EMD per posar pals a les rodes al govern de Valldoreix i als partits que hi donem suport. Tot això que està passant és una més..i prepareu-vos per les que vindran.
Certament la comunicació institucional així com les insercions en mitjans privats s’haurien de regular per un Consell de Redacció. Aquesta moció va ser presentada pel nostre grup (i ara no recordo si Iniciativa la va signar també, si és així que consti i si no que consti que li van donar suport) i va tenir el suport dels grups de l’oposició al consistori santcugatenc. Era una moció seriosa, gens maximalista i que, evidentment, diferenciava els papers entre govern i oposició, però obria la pluralitat a determinades actuacions.
Per cert, CIU va votar en contra. Qui ha de venir a donar lliçons? Aquells que van votar en contra de la moció i que utilitzen (en ocasions) els mitjans (alguns) institucionals com a plataforma política o com a propaganda? Qui, aquells que van votar en contra d’una al·legació al pressupost per limitar les despeses de comunicació de l’Institut de Gestió Estratègia Promoció Econòmica i Societat de la Informació? Aquells que ni tant sols deixen posar la fotografia dels representants polítics al butlletí municipal (no sigui que la ciutadania conegui les seves cares).
Té nassos el tema. I ara a Valldoreix que passarà? CIU- Actuem (alguns) ja les va deixant anar, aturarà al gestió municipal. Potser demanaran crear un consell editorial de mitjans o potser voldran baixar els sous i dietes dels representants del govern... (algun dia, ja entrarem a analitzar dedicacions i càrrecs de confiança, si cal)
Corresponsabilitat. Si vols una cosa a Valldoreix: posa-la Sant Cugat.
Ara el que interessa es intentar trobar contradiccions entre el Govern de Valldoreix, els portaveus i els presidents-primers secretaris dels partits. Si ha hagut alguna cosa a millorar des del punt de vista de comunicació i missatge(que segur), es parlarà internament i es resoldrà. Els partits seriosos fem les coses així. Qualsevol altra consideració és intent de desestabilitazació, marejar la perdiu i....a mi no m’ho trobaran.
Reiterar el meu suport total a la Presidenta i els Vocals de Valldoreix, i en temps difícils ..encara més.
Felicitar a en Joan Gaya, portaveu del Grup municipal de la Candidatura, pel cara a cara amb la persona que va ser en el seu moment candidat a President de l'EMD, en Josep Puig (d’entrada semblava que la portaveu de CIU-Actuem era la representant al cara a cara radiat) . Va ser un exercici magistral de debat i posar sobre la taula actuacions, em sento orgullós. Espero que es desgrani en notícies tot allò que es va aportar en aquesta entrevista.

EN SUPORT DE MONTSE TURU, JOAN GAYA, TERESA VECIANA I PAU ALONSO

2009-01-21T11:33:00.003+01:00

Es preveu complicada la resta del mandat a Valldoreix.
CIU-Actuem va trencar l’acord de govern al votar en contra dels punts del ple municipal en dos Juntes de Veïns (Ple) de Valldoreix. La Presidenta, el govern, veïns i els partits que donem suport a la Candidatura de Progrés de Valldoreix no vam tenir més remei que entomar el trencament planificat per CIU-Actuem. El pacte de govern descriu les discrepàncies i els trencaments, potser cal que tothom ho miri.
Em sembla malèvol qualificar el trencament del Pacte de Govern a les disparitats entre la Presidenta i la portaveu de CIU -Actuem. D'altra banda, la política no és baralles de galls (o gallines) , sinó de propostes, maneres d’actuar, governar i tirar endavant projectes...ah i compliment d'acords.
En qualsevol cas, i si ningú em diu el contrari, la persona que va representar CIU-Actuem a les eleccions com a cap de llista era un altre candidat diferent a la portaveu, i les responsabilitats (per allò bo o allò dolent) les figura qui va encapçalar la llista valldoreixenca.
Sabeu que és molt fàcil començar a criticar (“rajar” seria un mot no normatiu però definitori) des del meu bloc contra persones i partits. Sabeu que no és el meu estil.
Arriba un moment, en que un ja està fet a tot. Està fet a que es realitzin campanyes orquestrades ,des de la majoria absoluta, de descrèdit, de propaganda institucional arreu, del rodet etc.
Des de fa molt temps, ja des de l’anterior mandat, la Presidenta de Valldoreix està patint una campanya de desprestigi lamentable. Les metàfores, matins punt sí matins punt no: Montse Turu és dolenta? o super dolenta?, han estat successives i constants. Les dificultats d’enviar missatges i que siguin recollits han estat gairebé insuperables. Cal imparcialitat.
Seran temps difícils per la Presidenta i els vocals de la Candidatura d’esquerres. Que ningú pensi que ens arronsarem i deixarem les nostres responsabilitats, al contrari. Dintre de CIU-Actuem hi ha gent que aprecio i que considero assenyada, gent que ha apostat per una via política per treballar pel seu territori, pel seu poble i per la seva gent. Estic segur que l’atac sistemàtic a uns representants polítics, dinamitar tota acció de govern i posar el poble de Valldoreix com hostatge polític no serà el seu criteri.

Per si algú tenia algun dubte, el PSC de Sant Cugat, i Valldoreix, donarà tot el suport que calgui (allà on sigui) al Govern de Valldoreix, a la seva Presidenta, a tots els vocals i sobretot al desenvolupament de les accions de govern en que el poble de Valldoreix va dipositar la seva confiança.

PSC A SANT CUGAT. FORÇA DE GOVERN EMERGENT

2009-01-02T06:44:00.000+01:00

El PSC és un partit de govern, i per tant hem de liderar les nostres propostes en totes les instàncies. Sant Cugat no ha de ser una excepció. Durant tots aquests anys el PSC de Sant Cugat ha fet una bona feina. Una oposició constant, constructiva i oberta. Malauradament hem vist una davallada del nostre suport electoral municipal. El gran repte és capgirar aquesta situació i esdevenir força de govern emergent. Per fer-ho, cal una orientació que generi encara més il·lusió entre els votants, cal continuar i ampliar el treball dels nostres representants i del nombre de persones que treballen activament per tal que un govern progressista i catalanista governi la nostra ciutat.
Sant Cugat és la nostra ciutat i estem orgullosos de viure-hi i representar-la. La Marca “Sant Cugat”, però, no ha de ser una nota en un diari econòmic on s’identifiqui el preu per metre quadrat a qualitat de vida. La qualitat de vida la donen uns carrers nets i segurs, una política cultural activa, un teixit associatiu amb suport, una inversió plural en el territori, uns bons serveis educatius, infrastructures, aposta pel medi ambient i en definitiva ..uns serveis públics de primera. La façana, la propaganda institucional, la utilització del govern municipal com a plataforma nacional i la cerca de l’enemic extern (Generalitat i Estat) esdevenen arguments pobres i buits de contingut.
Sant Cugat necessita una alternativa de govern i des del PSC no renunciarem ni a fer oposició política ni a ser alternativa. Nosaltres no hem donat suport al pressupost municipal ja que les nostres demandes no han estat ateses. El govern de majoria absoluta de CIU no ha permès que es fes una auditoria sobre la pèrdua de 8 milions d’euros en recaptació d’impostos. Tampoc es vol obrir la llum sobre els reconeixements de deute extrapressupostaris en contractes de serveis, fora de la llei de contractes, per valor de més de 3,5 milions d’euros. No s’ha volgut territorialitzar el pressupost, ni les propostes de descomptes i subvencions a les ordenances fiscals. El nostre partit no pot donar carta blanca i renunciar a fer oposició a un govern de majoria absoluta, la ciutat no s’ho mereix. El discurs de CIU, i dels partits que han donat suport al pressupost municipal i les prioritats i la seva gestió, està sent que cal deixar les diferències polítiques per tirar endavant els problemes. El nostre partit no donarà suport a unes actuacions ineficients que han hipotecat les finances públiques i que ara es volen amagar amb la crisi d’ingressos. El PSC sempre ha estat al costat del govern en projectes de ciutat i de justícia social, i així ho continuarà fent.
Nosaltres no renunciarem a fer oposició. Oposició constructiva, però dura. Lleial però sense mirar a altres costats. Oposició amb suport al govern quan toqui però també en desacord quan vagi en contra del nostre programa. Aquest és el nostre compromís amb els ciutadans i ciutadanes progressistes de Sant Cugat i, en aquests moments encara més, de Valldoreix.

* Article publicat el dia 2 de gener al Diari de Sant Cugat

JOSEP CASADELLÀ. ENS VEIEM PER VALLDOREIX

2008-12-28T20:21:00.004+01:00

Fa dies que he de fer un parell d’articles, un sobre el pressupost municipals de Sant Cugat i l’altre sobre el pacte de Valldoreix. Ara mateix, no em surt ni una línia sobre tot allò que podríem anomenar “política”.
Avui moltíssima gent hem fet un record col·lectiu a en Josep Casadellà, desenes de coneguts de Valldoreix i Sant Cugat ens hem trobat al Cementiri de Collserola. Aquests actes sempre són molt tristos, ja sigui per la unió que cadascú pot tenir amb la persona que se’n va, com pels sentiments que transmeten aquells que ho estan patint de molt molt a prop.
En Josep era un tio catxondo, vehement, simpàtic, suau, alegre, culte, intel·ligent, progre i valldoreixenc. Això de la política municipal no té moltes alegries (almenys pels de l’oposició) i hi ha coses que et retroben amb la frase : “jo sóc polític”, una d’elles és conèixer gent interessant. En Josep és una d’aquests records positius que m’emportaré quan la política m’abandoni o jo ho faci amb ella.
Vaig conèixer (vull dir parlar, tenir un objectiu comú, i trobar-nos per parlar d’ell) durant la campanya de les eleccions municipals i de Valldoreix de 2003. Tot just quatre mesos després de les eleccions vaig deixar l’Ajuntament de Barberà per anar a treballar a l’EMD de Valldoreix. Un govern Catalanista i d’Esquerres tornava a dirigir la política Valldoreixenca després d’una vintena anys. Tots ells, i en Josep el primer, desprenien un entusiasme que enganxava.
Montse, Josep Lluís, Mercedes i Rosa Maria recordareu els primers mesos i com les comissions de govern les acabàveu més tard de les 12 de la nit.... un dia algú va portar un pernil! Desprès van venir en Joan i en Narcís. En aquesta segona etapa la Montse, la Teresa i en Joan han estat els companys de Candidatura.
El vocal de Cultura, Educació i Serveis Socials del primer mandat va tornar a portar Sardanes, va donar suport al teatre, va liderar la construcció de la Carpa de Cultura (quantes discussions sobre com fer-ho, que si el terre així o aixà, que si la Brigada, que si feia fred, que estava molt il·luminat per fer teatre...), el merder d’organitzar la Festa Major (memorable el concert d’en Llach, per cert), el Ferran Clua i la Bressol (quin nom li posarem a la nova Escola Bressol?, jo tinc una idea). El seu estimat departament de Cultura. El projecte (quin projecte!!! Ja realitat) de la nova EMD, i com vau estar tant il·lusionats parlant, somniant, escrivint en tovallons de paper de La Ponderosa o patint per l’endarreriment de les obres.... i tantes i tantes coses.
Crossa amunt crossa avall, vaig viure, de lluny, l’enamorament amb la Núria. Vau ser molt feliços, el que s’ha dit allà avui ...en dona fe.
També van haver moments complicats i dolents, moments de minories, de resultats electorals incompresos, d’estira i arronsa. Però estic segur que li posaries una molt bona nota a tot plegat
Gràcies per ensenyar-me que era Valldoreix
Tingues clar, que els que ens quedem no t’oblidarem mai.

Amic Josep, ens veiem per Valldoreix

NOVA ETAPA. NOVES IL·LUSIONS. NOUS REPTES

2008-12-12T20:20:00.008+01:00

El passat dissabte 29 de novembre es va realitzar el III Congrés de l’Agrupació del PSC de Sant Cugat del Vallès.
La nostra candidatura va rebre el suport molt majoritari per part dels militants de Sant Cugat. El major suport des de que fem Congressos.
A la notícia de sota teniu els vincles a la ponència política que regirà la nostra actuació. Una actuació amb un objectiu concret: recuperar l’espai perdut i tornar a ser força de govern municipal. Un objectiu molt complicat però que amb força, il·lusió, unitat, respecte, lleialtat i molt treball es podrà aconseguir. Un objectiu que passa per guanyar suport electoral per tal de fer un gir al govern de Sant Cugat. Guanyar és créixer i estar en disposició de formar govern alternatiu a les polítiques conservadores i de façana actuals.
Vull agrair a totes les persones que van formar l’anterior Comissió executiva el seu suport i dedicació en els darrers quatre anys.
Als nous, als de la Comissió Executiva – Gabinet d’assessors-Sectorial, animar-vos a continuar amb aquesta empenta i ganes. La Cursa acaba de començar i els forats, travetes, dificultats i intents de boicot seran constants. Junts podem.
Junts podem donar un nou impuls a Sant Cugat

Us passo algun vincle de notícies d’aquestes setmanes, aviat tindreu el discurs de candidatura que vaig presentar.

Salut i força

RÀDIO SANT CUGAT
“Villaseñor liderarà el projecte per recuperar l’espai perdut a Sant Cugat”

TELEVISIÓ SANT CUGAT
El PSC de Sant Cugat celebra el tercer congrés del partit. Aconseguir recuperar la força perduda a la ciutat és l’objectiu principal dels socialistes pels propers quatre anys.

III CONGRÉS DEL PSC DE SANT CUGAT

2008-11-21T23:25:00.001+01:00

Ja sabeu que a Sant Cugat som curiosos, i en comptes d’elegir la primera secretaria i comissió executiva en una assemblea...fem un congrés. Un congrés amb el seu reglament de congrés, ponència política amb període d’esmenes, estatuts etc.
El dia 29 de novembre es realitza el nostre III Congrés d’Agrupació on es presentaran els informes de gestió i política municipal dels darrers quatre anys,. També es presentarà una ponència política que marcarà l’actuació de l’Agrupació ens els propers 4 anys i, alhora, es designaran els homes i dones que ens representaran a nivell orgànic.
Aquí teniu el vincle a la nostra ponència política marc. Les nostres línies d’actuació són publiques: PONÈNCIA POLÍTICA MARC
El PSC és un partit de govern, i per tant hem d’intentar liderar les nostres propostes en totes les instàncies. Sant Cugat no ha de ser una excepció. Durant tots aquests anys l’Agrupació de Sant Cugat, i els seus òrgans de gestió i representació ( Comissió Executiva i Grup Municipal) han fet una bona feina. Una oposició constant, constructiva i oberta. Malauradament hem vist una davallada del nostre suport electoral municipal.
El gran repte és capgirar aquesta situació i esdevenir força de govern emergent. Per fer-ho cal una orientació que generi encara més il·lusió entre els nostres afiliats i votants, cal continuar i ampliar el treball dels nostres representants, cal ampliar encara més el nombre de persones que treballen activament per tal que una majoria progressista governi la nostra ciutat i també cal que encara més persones ens vegin com alternativa de govern. Mantenir els punts forts i canviar per millorar.
Ara mateix totes aquestes qüestions poden semblar un quimera. En aquests moments la majoria absoluta de CIU és un rodet, i el grups de l’oposició veiem coartades bona part de les nostres propostes.
No hi ha res etern.
La nostra assemblea va aprovar un termini de presentació de candidatures a Primera Secretaria i Comissió Executiva, aquest termini finalitzava el dia 20 de novembre. Un equip d'homes i dones hem donat un pas endavant presentant la nostra candidatura, un equip amb experiència i renovació, amb l'experiència dels anys passats i amb les ganes de renovar per millorar. Entre aquest equip hi ha la meva responsabilitat de liderar l'Agrupació del PSC com a proper Primer Secretari.
Estic i estem en disposició de dur a terme els criteris de l’aplicació de la ponència política que teniu al text.

Des de la unitat del nostre partit, des de la millora i reformulació, des de l’autocrítica, des de la il·lusió, des de l’ampliació de les persones que creuen en el projecte, des de la defensa d’un projecte progressista per Sant Cugat:
Junts podem, el millor està per arribar.

LES MULTES DE TRÀNSIT FAN QUE EL PRESSUPOST MUNICIPAL NO ENTRI EN FALLIDA

2008-11-12T08:00:00.001+01:00

La situació econòmica de les administracions publiques no està passant pel seu millor moment, la crisi de la construcció ha fet que una part dels ingressos que reben els ajuntaments (llicències d’obres, transmissions patrimonials etc) hagi patit una davallada. En el cas de la nostra ciutat, aquesta part de disminució d’ingressos també s’ha produït, tot i que no en una mesura tant forta com en altre municipis.
El govern de majoria absoluta de CIU ha realitzat diferents actuacions durant els darrers anys que han hipotecat econòmicament aspectes importants del pressupost.
Durant una bona època del mandat del senyor Recoder, la gestió de cobrament d’impostos no havia estat fet per un organisme públic, l’anomenat IMPULSIS. Durant bona part d’aquesta època no es va realitzar el cobrament dels impostos per via executiva, es a dir, a les persones que no pagaven no se les reclamava que ho fessin. La ciutat va perdre en impostos prescrits uns 8 milions d’euros. Actualment (i després de dir-ho moltes vegades) la gestió es realitzada de forma impecable per la Diputació de Barcelona.
Recordaran altres articles on vam destacar que l’alcalde (dos dies abans de les eleccions municipals....) va signar un reconeixement de deute (factures al calaix) amb l’empresa concessionària de recollida d’escombraries (entre altres contractes) per valor de 3,5 milions d’euros. En aquest moments l’empresa TMA ha denunciat a l’Ajuntament per valor d’1 milió més d’euros.
Sentències judicials han hagut de posar les coses al seu lloc en matèria de contribucions especials en les urbanitzacions dels districtes. El jutge ha declarat nuls els pagament que van realitzar els veïns en les obres d’urbanització de La Floresta i Mira-Sol. El conjunt del municipi s’haurà de fer càrrec de gairebé 1 milió d’euros què són responsabilitat de la prepotència i nul·la capacitat de gestió i negociació de l’equip de govern.
Com recordareu, a la Costa del Golf passen coses...entre elles com l’equip de govern ha donat una llicència d’obres a un ciutadà (un conegut esportista que va fer la casa tal com constava a la llicència) que no s’adequava a la legalitat urbanística. Existeix una sentència que obliga a restablir la legalitat. Tirar a terra i aixecar la casa de nou pot costar a Sant Cugat 5,6 milions més d’euros.
Com poden veure la crisi del nostre ajuntament no s’ha generat a fora, no prové de la davallada de les hipoteques “subprime” o dels mercats de futurs a la borsa de determinats països emergents. La crisi ve de dintre i des d’aquí reclamem responsabilitats polítiques al respecte.

Per cert, el 2005 la recaptació de multes de trànsit va ser de 363.000 euros, la de 2007 (les darreres dades anuals que tenim) ha estat de 2.500.000 euros. El superàvit de 2007 va ser de menys de 70.000 euros.....per tant, ja sabem amb que es quadra el pressupost.Preparem-nos per la que ens espera.

-------------------------------------------------------------------

Article extret de l'informatiu "La Veu de Sant Cugat" del mes de novembre de 2008

A LA MEMÒRIA D'EN QUIM TEIXIDOR

2008-11-03T23:14:00.004+01:00

Valldoreixenc compromès, home d’esquerres i d’associacionisme veïnal, de la seva Colònia Montserrat, pare i home, amic d’amics i conegut de qui el volia conèixer, estimat per tots.
Descansa en pau.

EL CAMPANAR
Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.
Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.
Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Joan Vinyoli

L'APARTAT DE PRECS I PREGUNTES DELS CIUTADANS AL PLE NO ÉS PELS POLÍTICS

2008-10-31T08:30:00.001+01:00

A l’anterior ple vam viure una situació tirant a surrealista i, m’atreveria a dir, de manca de respecte. Va haver un llarg debat sobre tres punts de l’ordre del dia que afectaven a Valldoreix. Des de la Presidència de l'EMD es van enviar unes cartes a l’alcalde i a la Tinent d’alcalde de territori on es demanava que dos punts restessin sobre la taula atès que l’EMD no havia tingut l’oportunitat de donar la seva opinió institucional en la tramitació d’aquests punts. Els partits que donem suport a la Candidatura d’esquerres de VDX vam demanar que es quedessin sobre la taula, i davant de la negativa del govern ens vam abstenir per aquest tema formal. Costa tant tenir bones relacions entre institucions?
Fins aquí..normal. Arriba el punt de precs i preguntes dels regidors i regidores, i acaba el ple formal. En aquest moment s’obre el punt de preguntes del públic (es a dir dels ciutadans-nes) i oh!! Sorpresa, l’Àngels Solé (portaveu de CIU a l'EMD de Valldoreix i ex-tinent d'alcalde de serveis personals de l'Ajuntament de Sant Cguat) pren la paraula i comença a explicar la seva visió sobre els punts que us referia anteriorment.
La veritat és que ens vam quedar al·lucinant (o de pasta de boniato, si ho preferiu) per diferents motius. El primer és que algú que té un càrrec de designació pública (que podríem assimilar a un càrrec electe, salvant les distàncies clares i definides) aprofita l’apartat de precs i preguntes dels ciutadans per fer una defensa del seu posicionament, com a portaveu del Grup Municipal de CIU, en uns punts que ja han tingut un debat polític. L’altre era el dubte si estava parlant com a representant del govern de Valldoreix, aspecte que no pot fer ja que solament ho pot fer la Presidenta o qui hagi delegat.
El tercer, i segurament el més greu, és com l’alcalde va permetre una intervenció de 10 minuts absolutament partidista i no va exercir de garant. Recordo fa dos plens com va cridar l’atenció a la portaveu del PP per repartir unes fotografies entre els regidors en l’apartat de preguntes dels regidors.
El doble sedàs o el corró de la majoria?
Bé i ara què? Al proper ple de VDX aniré i faré un comentari de tots els punts que em semblin? Aprofitaré l’espai del públic per fer confrontació amb els vocals de CIU-Actuem? Que vinguin els vocals d’esquerres de Valldoreix al ple municipal i que repliquin qualsevol acció lligada als seus àmbits, que repliquin les paraules de la Senyora Solé o de la Senyora Conesa?
Com diria el mestre:
“Senyor alcalde, li demano empara en el compliment de les normes bàsiques de compliment del Reglament Orgànic Municipal i que exerceixi d’alcalde de tots i no solament del Grup de CIU en la conducció del Ple Municipal”

Ah! Per cert, aquestes actuacions nosaltres no les fem. No patiu, no aprofitarem l’apartat del públic per fer actuació política de partit com a regidors, nosaltres ja tenim els nostres representants tant a Valldoreix com a Sant Cugat per fer-ho

PD. Respecte al tercer punt que hi havia al ple: tramitació urbanística de la nova escola bressol de Valldoreix, hi ha moltes coses a comentar. Període d'al·legacions fora o dintre de termini, presentació de punt a aprovació quan encara està vigent el període d'al·legacions o no...començo a tenir la sensació que des de CIU s'estan posant pals a les rodes a aquesta nova escola bressol. Com podeu entendre aquest fet no és admisible en cap cas. Avís a navegants.

RELLEU AL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

2008-10-27T14:28:00.005+01:00

De ben segur, tothom ja sap que l’Aintzane Conesa ha presentat la seva renuncia a l’acta de regidora. Aquesta renuncia ha estat comunicada a l’Alcalde i la tramitació tirarà endavant en les properes setmanes. Us trameto els vincle del seu bloc on podeu veure la informació que ha tramés públicament: http://www.aintzane.cat/
El 20 d’abril de 2001 (jo tenia 29 anys) es van constituir - o millor dit reconstituir - les JSC de Sant Cugat del Vallès. En aquest primer camí l’Aintzane Conesa va desenvolupar la tasca de Secretària d’Organització de la branca juvenil, essent Primer Secretari en David Villa. Posteriorment l’Aintzane va ser Primera Secretària, deixant el càrrec més endavant i prenent el testimoni en David Gutiérrez. Actualment la Primera Secretària de les JSC és l’Elena Vila.
Han passat moltes coses des d’aquesta constitució, i ja des d’abans amb la creació del grup d’opinió Joves Socialistes. Certament tinc bons records d’aquestes èpoques on una de les meves feines va ser aplanar el camí a una visió jove de l’Agrupació, en tant que Secretari de Joventut i anàlisi electoral. El càrrec em va durar poc ja que al constituir-se els JSC ja no calia un secretari de joventut, i em vaig quedar amb l’anàlisi electoral.
Bé, han estat uns anys interessants, alegres, complexes i tristos alhora. La relació política sempre ha estat vorejant la personal, d’amistat o companyerisme depenent dels moments. Evidentment també han hagut desacords, tot i que crec que han estat molts menys que els compromisos comuns, solament cal mirar endarrera, comptar les hores de trobades, els treballs conjunts etc.
En qualsevol cas, fugiré del dramatisme i vull desitjar bona vida, bons moments i somriures. La decisió és seva i per tant la respecto i la comparteixo.
La Pilar Gorina serà la persona que substituirà (tal com ja s’ha expressat públicament) el seient lliure de regidora. La Pilar és la num 5 de la llista electoral presentada a les eleccions municipals i que encapçala en Salvador Gausa, i per tant la persona que ocuparà el càrrec. Crec (i penso) que la Pilar ho farà molt bé, des de fa 4 anys és membre de la Comissió Executiva actual i conec la seva capacitat i coneixement de temes com l’educació, capacitat de treball, anàlisi polític i coneixement d’entitats i organitzacions.
Té tot el meu suport i el de la Comissió Executiva local en ple.

I... PARLANT DE PRESSUPOST GASTAT (comptes generals 2007)

2008-09-29T11:41:00.003+02:00

El passat ple municipal va veure com els comptes generals de 2007 van ser aprovats. El nostre grup no va donar suport a aquest punt. El nostre vot contrari desqualificava una sèrie d’aspectes econòmics, de model de despesa i de planificació que sembla que han establert estructura en el govern de CIU.
El 2007 va veure com el superàvit dels comptes públics es reduïa al gairebé res. Aquest, resultat minso però positiu, no amaga greus irregularitats des de punt de vista de contractació de serveis. El 2007 recull com l’alcalde signava un reconeixement de deute per valor de 3,5 milions d’euros(despesa realitzada sense contracte ni partida pressupostària des de 1996) amb l’empresa prestadora de serveis de neteja i recollida i tractament d’escombraries. Un reconeixement signat per l’alcalde dos dies abans de les eleccions municipals de maig de 2007.
La liquidació final de 2007 també ens acosta a la bona realitat de la gestió de recaptació d’impostos realitzada per la Diputació de Barcelona i ..el contrapunt de la gestió d’impostos impulsada des de 1999 a 2005 on el nostre municipi va deixar de recaptar (alguns veïns van pagar i altres no) més de 8 milions d’euros. La bona gestió actual de la Diputació, reclamada pel nostre Grup, ens ha de donar la raó a l’hora de reclamar responsabilitats polítiques a aquells que han fet una gestió lesiva a les arques públiques durant tots aquells anys.
Certament, ens trobem en una situació complicada de crisi. A Sant Cugat la veritable crisi no ve motivada per la disminució de la recaptació d’impostos lligats a la construcció sinó per la mala gestió acumulada dels anys anteriors. En aquesta relació de desastres compten les despeses d'urbanització que ha de pagar l'Ajuntament després de la sentència judicial sobre les contribucions de Mira-Sol, 600.000 més. Per tal que us feu una altra idea, el pressupost gastat de 2007 s’ha pogut tancar al pujar la recaptació de multes de 2005 amb 363.000 euros a uns 2,5 milions d’euros el 2007. O hem començat a aparcar molt malament, o la policia local té molta més activitat (algun dia hauríem de parlar de la campanya de desprestigi a la que està sotmesa la nostra policia local, una campanya injusta i lamentable, cal que es comenci a defensar aquest servei municipal )o les multes solament les pagaven alguns.
En definitiva, durant tots aquests anys ens hem venut les joies de la corona. Terrenys venuts, una política de cop de pilota endavant, una gestió irregular en la gestió d’impostos, una gestió fosca i alguns dirien contrària a la Llei de Contractes de les administracions públiques, unes pujades de l’IBI amagades sota tanques publicitàries i una desinversió als barris i districtes que més ho necessitaven.

Alhora el model de despesa del govern redueix i no ha executat importants partides pressupostàries en medi ambient, cultura i serveis socials, a part de desmuntar un servei imprescindible en època de crisi com el Servei d’Ocupació Municipal.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2008

2008-09-10T18:56:00.003+02:00

Les darreres diades han estat marcades per la concreció de la necessitat de dotar el nostre país d’una nova eina estatutària que fes avançar la Catalunya del Segle XXI. Una eina que permetés actualitzar i afrontar els nous reptes de la nostra societat.
El nou Estatut de Catalunya està legitimat per l’aprovació de les cambres i sobretot pel suport ciutadà. Aquesta legitimació té l’encomana de la seva defensa en els representants públics i ciutadans.
El compliment de la llei és la primera obligació dels governants i dels representants polítics i l’Estatut és llei. Cal un necessari aprofundiment en l’acompliment de l’Estatut, sense dilacions o subterfugis. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya dipositen la seva confiança en que el seu suport a un text estatutari no sigui estèril ni marc de confrontació política electoral o estratègica.
La defensa inqüestionable dels drets nacionals de Catalunya ha d’anar del bracet de la construcció social de Catalunya, un salt endavant en afrontar nous reptes, un pas endavant en l’aposta per les polítiques socials i la redistribució de la riquesa.
El nou model que es desprèn de l’Estatut, que va rebre el suport dels ciutadans, corregeix una situació que penalitzava una realitat catalana de major aportació i creixement en població. Ningú no discuteix de forma objectiva que el model vigent perjudica Catalunya de forma ben significativa. No pot ser que Catalunya acabi rebent menys recursos per persona que altres Comunitats que aporten menys recursos al sistema. Els mecanismes d'anivellament han de funcionar per reduir distàncies no per invertir posicions.
Els propers mesos calibraran la capacitat d’entesa de les diferents forces polítiques, la unitat d’acció i la superació del tacticisme polític front de la defensa dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, els seus drets i les lleis aprovades. Els ciutadans, amb els seu suport electoral, han situat la responsabilitat de la defensa dels seus interessos en mans d’uns governs i partits. Aquesta responsabilitat és i ha de ser el principal full de ruta de les nostres actuacions.

Des del PSC i les JSC:

Manifestem el nostre reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i als que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.

Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu potencial d’autogovern, així com a obtenir un finançament just per a Catalunya, que honori l’Estatut i doni resposta a les necessitats i exigències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.

Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

Visca Catalunya!

TANCAT PER VACANCES

2008-08-05T10:45:00.003+02:00

Ja era hora...per fi vacances, avui és el primer dia.
I marxo ! durant les properes setmanes no en faré notícies (això no m'ho crec ni jo..). Marxo a fer un trosset de la ruta de la seda per alguns zones de llengua túrquica. Ciutats com Samarkanda, Bukkara, Teshkent o Kashgar dins dels països d'Uzbekistan, Kirgystan i Xina.
Respecte a Kashgar (RP Xina) ahir va haver un atemptat, però no patiu no arribo fins d'aquí 10 dies!! En qualsevol cas ja sabeu que no us explicaré el viatge (aquest és un bloc polític) però si les circumstàncies geopolítiques de la zona. Serà interessant veure com la minoria Uigur de Xina veu confrontada la seva situació amb el poder vermell ètnic.
Altres temes és com la post Unió Soviètica perviu o no.
En parlem

L’EQUIP DE GOVERN SUSPEN EN TRANSPARENCIA PER L’OPACITAT EN LA CONTRACTACIÓ DE SERVEIS

2008-07-31T14:04:00.003+02:00

La Ràdio municipal informava, fa uns dies, dels resultats d’un estudi sobre transparència de gestió de les administracions públiques. Aquest estudi ha estat realitzat per l'ONG Transparència Internacional. El titular de la notícia publicada (no signada personalment) era L'Ajuntament de Sant Cugat, un dels més transparents de l'Estat. Quan vaig llegir la notícia (i la informació complementària annexada) vaig pensar....mira que es poden interpretar d’una manera diferent les dades, segons allò que vulguis destacar!!. Com podeu veure el meu titular no s’assembla gaire.
El cos de la notícia descriu (textualment) que l'estudi se centra en cinc àmbits. A part de la transparència en matèria econòmico-financera, on Sant Cugat queda en tercer lloc, juntament amb Sabadell, Oviedo i Gijón, també s'analitza la transparència en la informació sobre la corporació municipal , 26è lloc, la transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques, 38è lloc, la transparència en les relacions entre l'Ajuntament i la ciutadania, 30è lloc, i finalment la transparència en els contractes de serveis, que és on Sant Cugat queda més mal parat, col·locant-se en el 69è lloc.
Per tant, i anant al gra, el conjunt del pressupost global de 2008 de l’Ajuntament de Sant Cugat és de és de 112.807.482 d’€ (pressupost ordinari aprox 92.771.000 € i inversió aprox 20.036.000). Dels quals el capítol 1 (personal) representa aproximadament el 31,6 % del pressupost ordinari i per tant pressupost captiu o sense marge de maniobra (no entraré a valorar els processos de selecció, carrera administrativa i càrrecs de confiança coberts i encoberts). Per tant, centrem-nos en la resta de pressupost.

El capítol 3 (interessos de préstecs) també és captiu, tractant-se d’uns 2,8 milions d’euros. El capítol 4, subvencions i ajuts (entitats, escoles etc), està integrat per uns 14 milions.

I ara...anem a la gran: el capítol 2, és dir contractes a empreses o professionals externs, té un pressupost de 38.784.037 €, un 41% del pressupost ordinari, i amb un pes pressupostari encara més important si comptem que el capítol 1 (personal) i 3 (interessos) és captiu.
I direu....i? L’estudi descrit per l'ONG en l'apartat de contractes (capt 2) valora el nostre ajuntament en el lloc 69 dels 100 ajuntaments estudiats, amb una puntuació de 16,17 punts sobre 100 possibles. Em sembla que no és per treure pit, no trobeu?
Ara començo a recordar com l’alcalde va signar (dos dies abans de les eleccions) un reconeixement de deute amb el concessionari de neteja, recollida etc per valor de 3.5 milions d’euros, exemple d'una gestió transparent oi?. Una cosa és el Show de Truman i l’altre com són les coses.

EL SHOW DE TRUMAN i LA MAJORIA ABSOLUTA DE CIU.

2008-07-15T11:32:00.005+02:00

*Suposo que recordeu la pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey (Truman Burbank), un venedor d’assegurances que viu en una comunitat aparentment utòpica i feliç. Aviat comença a percebre que hi ha una altra realitat.
A Sant Cugat ens pot passar el mateix. Per un costat tenim la realitat que contínuament anuncia el govern de majoria absoluta i per l’altra la realitat del malbaratament econòmic, l’urbanisme a mida, la façana, l’abandonament dels districtes i la retallada de les polítiques socials i de joventut.
Els missatges propagandístics, repetits i constants, estan venent la gran gestió municipal. El govern de majoria absoluta de CIU ha establert el debat públic en els grans projectes que puguin tenir una repercussió mediàtica fora de les fronteres de Sant Cugat; en ocasions projectes que no tenen una reversió clara en accions concretes. Un exemple molt clar d’aquesta forma d’actuar és el gran recurs de l’eficiència de la nostra administració. Per exemple, en referència al pressupost municipal de 2008, què encara no ha estat aprovat de forma definitiva, han substituït el discurs dels projectes pel de la forma. Es a dir, els milers d’impactes propagandístics del govern es basen en una nova forma de realitzar un pressupost que lliga projectes polítics i gestió per objectius arrelades al cost i no a la despesa (l’ampolla del vi), però en cap cas es descriu la capacitat d’arranjament o de canvi mitjançant projectes concrets (el vi).

Al ple municipal d’aprovació vam realitzar la metàfora que l’explicació del tinent d’alcalde d’economia era comparable a una possible assistència a un curs de cata de vins on l’enòleg solament ens parla de l’ampolla (el contenidor – el mètode l’elaboració del pressupost) i en cap cas del vi (el continent – les accions pressupostàries). En fan xerrades, rodes de premsa i power point interminables que reforcen el missatge dia sí i dia també.
L’altre gran missatge és que tots els mals de Sant Cugat provenen de la Generalitat de Catalunya i del govern d’esquerres (sobretot centrat en PSC i ICV) . Aquest missatge ja va ser el leitmotiv de la campanya de les anteriors eleccions municipals. Aquest missatge cerca “enemics” externs per amagar els problemes interns.
Dos dies abans de les anteriors eleccions municipal el Sr. Recoder va signar un reconeixement de deute amb l’empresa consignatària del servei de recollida d’escombraries per un import de 3.5 milions d’€. Aquest reconeixement d’il·legalitats en contractació falseja els resultats dels anys anteriors traslladant el deute als següents anys, més de 800.000 euros en l’exercici de 2008. Essent exemple d’una comptabilitat irregular i ineficient.
La gestió lamentable del govern municipal sobre les contribucions especials de Mira-Sol/ Valldoreix i La Floresta també ens costarà diners. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet retornar a l’Ajuntament (es a dir, a tots) prop d’1 milió d’€ als veïns.
El cas de la Costa del Golf i la concessió d’una llicència municipal que no s’ajustava al planejament ens pot costar 5.6 milions d’euros. Existeix una sentència ferma que obliga a enderrocar la casa d’un conegut tennista (una víctima més, atès que va fer la casa de la qual tenia llicència d’obres). Si aquesta sentència s’executa, la demanda al Govern municipal (Ajuntament) sumarà l’enderroc i edificació noves, uns 5.6 milions d’€. A la Costa del Golf (una queixalada a Collserola impulsada i aprovada per CIU) existeix un estudi privat que destaca que un percentatge important de les cases allà existents han incorregut en irregularitats urbanístiques destacables. El tema és per estudiar a les aules d’urbanisme: es dóna una llicència que no s’ajusta als planejament (responsable qui la dóna), el veí del costat reclama judicialment que no s’ajusta la llicència a planejament, els TSJS ordena, mitjançant sentència ferma, que es restableixi la legalitat urbanística i l’equip de govern modifica el Pla General per tal que s’adapti. Ras i curt.
Actualment la recaptació d’impostos està adjudicada a la Diputació de Barcelona. Fa uns anys era gestionada per una societat privada que va deixar de recaptar (van prescriure per no haver demanat el seu pagament via executiva) al voltant de 7 milions d’euros. Els nostre grup, i altres, vam reclamar insistentment que la recaptació fos encomanada a la Diputació de Barcelona atès que la solvència en aquests temes he estat contrastada en diferents ajuntaments. En aquest exercici d’ineficiència política els costos de gestió van ser molt superiors en l’organisme creat pel govern i a sobre no es va realitzar una recaptació eficient....vostè va ser dels què va pagar?
El govern municipal de CIU no ha fet una aposta clara per la urbanització dels districtes i l’adequació dels equipaments. La gran aposta de la campanya municipal de CIU al 2003 era que en quatre anys estarien tots els districtes urbanitzats. Solament cal passejar per determinats carrers. El PSC ha sol·licitat que es demanessin subvencions per urbanitzar Les Planes. No s’han cursat demanda als programes Xarxa BCN i PUOSC.
En aquest tema cal destacar que “la dolenta generalitat d’esquerres, que sempre va en contra de Sant Cugat “ ha atorgat al nostre municipi una subvenció pel projecte d’urbanització i equipaments a Les Planes. Potser no són tant dolents, no troben?
El Casino de La Floresta s’està degradant a marxes forçades. Les inversions milionàries de ja fa anys es van gastar en accions de façana. Ara els vidres romanen trencats, les parets brutes i l’interior ocupat. La propera setmana tornarà a celebrar-se la Festa Major de La Floresta, tornaran les promeses de cada any i sobretot caldrà tornar a fer balança d’allò que s’ha incomplet.
La veritable crisi econòmica de l’Ajuntament no és el decreixement d’ingressos de la construcció, és el malbaratament de recursos públics.
Fins quan el model de façana i propaganda? Què quedarà d’aquí uns anys ? Qui es farà responsable?
--------------------------------------------------------------------------------
* (Aquest article ha estat publicat al Diari de Sant Cugat de divendres 11 de juliol. El text que trobeu al Diari és més reduit atesa la disponibilitat d'espai)

Vincles d’articles recomanats:
Article Jaume Massanès: Model “Sant Cugat”, no gracies ¡¡

BARRAQUES. CAL UN REPLANTEJAMENT

2008-07-07T15:55:00.007+02:00

Fa dies que no escric res, he tingut una setmana liadeta i el cap de setmana encara més. Aquest cap de setmana he assistit com a delegat al congrés federal del PSOE, formant part de la delegació catalana . Ja us explicaré algunes reflexions al respecte demà.
No he volgut parlar de la festa major ni de les barraques fins que s’haguessin fet les valoracions per part de l’equip de govern, el posicionament dels diferents partits (també el meu) i l’assemblea de barraques.
Com tots sabeu, la barraca i les persones que estàvem allà vam ser amenaçats, coaccionats i en alguns casos agredits lleument. També van estar agredits els companys de les JERC.

Va ser lamentable, un conjunt de feixistes (eren uns 10 aproximadament) es van acostar a la barraca de les JSC i van començar a amenaçar als companys que estaven servint begudes (sense alcohol) i entrepans. Els que estàvem a la barra ens vam posar al mig, com no podia ser d’una altra manera. Vull enviar una forta abraçada als companys i companyes de les JSC de Sant Cugat, sé que vau (vam) passar uns moments molt complicats. David, Sara, Jaime, Jose i tots els altres vau haver d'aguantar amenaces i agressions, i malgrat tot a l'endemà vau tornar a venir i obrir la barraca. Heu estat uns dies fotuts...però estem junts.
“Espanyols de merda foteu el camp de catalunya”, amenaces que ens trencarien la cara, amenaces amb clar contingut de violència sexual contra una companya de les JSC etc etc. Em vaig haver d’identificar com a regidor i dir-li al meu “interlocutor” que si tirava endavant les amenaces de “trencar-me” la cara la broma li podia sortir molt cara, l’agressió a un càrrec públic no està molt ben vista pels jutges.
Vam haver de cridar a la policia local, què no estava en el recinte (després parlaré de la policia ) i alertar de la situació. Una hora després el mateix grup va irrompre a la barraca tirant a terra la barra i les neveres.
Feixistes. Feixistes per les seves agressions que cerquen el pensament únic i obligat, feixistes per no entendre que les idees es defensen amb la paraula i amb la democràcia i feixistes per actuar en nom de Catalunya i d’una bandera. Els feixistes sempre s’apropien dels símbols i la terra. Tots tenim clar que aquestes agressions no són atribuïbles a un posicionament polític ni a una bandera i una terra que són les meves.
Per què passen aquestes coses?
Els primers responsables són els 10 joves aproximadament que es creuen en la possessió de la veritat absoluta i que sota els paraigües d’una associació política (en aquests cas Assemblea de Joves de Sabadell, pel que sembla) intenten imposar el seu pensament a cops de peu.
Hi altres situacions a considerar. Aquesta és la tercera vegada que la barraca i els membres de les JSC pateixen agressions en la festa major, en l’espai de barraques. Tercera vegada i una clara sensació que tant el conjunt de les entitats i l’assemblea de barraques han passat bastant. Hi ha una certa permisivitat i una sensació de no abordar els problemes i dir que tot ha anat de perles. Aquesta tercera vegada sembla que s’està movent alguna consciència: Suposo que a cap entitat li agrada que a les seves joves les amenacin amb violar-les oi? Que et trenquin la barra? Que t’amenacin ? que hagis de presentar denúncies policials? que els pares de la gent de la JSC et demani si li pot passar alguna cosa al seu fill?. Poseu-vos al lloc.
Hi ha una altre tema que vull destacar. El PSC no estem en contra de les barraques, al contrari. Estem clarament pel seu manteniment. Vam ser una de les entitats fundadores d’unes barraques que tenien un esperit de llibertat, respecte i afirmació jove. Aquest caràcter, en bona part ha mutat o s’ha perdut en alguns aspectes. També dir que si l’actual model tant de gestió com de principi estructural es manté, algun dia tindrem una desgràcia que no tindrà camí de tornada.
Policia. No es pot deixar la seguretat d’un emplaçament on hi transiten cinc mil persones a les decisions d’un conjunt d’entitats. Aquesta és una responsabilitat que els poders públics no poden defugir. Que l’assemblea de barraques (o una part) no vol que hi hagi policia de control etc ...no ha de ser una posició definitiva respecte a la seguretat de la gent que hi és.
El dijous i el divendres el dispositiu de seguretat no va ser ni suficient ni adequat. El dissabte parlant amb membres de la policia local em mostraven el seu disgust sobre aquests temes, una vegada que s’ha encès un foc ...vés a apagar-ho amb una galleda d’aigua. La policia local també va estar agredida a cops d’ampolla i pedra. Ara algun grup està barrejant l'actuació de la policia (qualificant-la de maltracte) amb els agressors de les barraques, ja n'hi ha prou. Uns estan per protegir i els altres estan per destruir. No estic carregant contra l’equip de govern, això ho faré si no es prenen mesures però l’Alcalde ha fet manifestacions que van en una línia que crec correcta i les converses amb el regidor de Seguretat Ciutadan i la regidora de joventut han estat molt positives. El dissabte va existir un dispositiu de seguretat seriós, i no va passar res. Vull valorar positivament les gestions realitzades pel regidor de seguretat ciutadana i les mostres de suport vingudes de tots els partits, especialment de l’amic Joan d’ICV que sempre va estar quan se’l necessitava.
Crec que s’han de desterrar conceptes que parteixen d’un bonisme anarquista molt perillós: que el fet que hi hagi policia provoca, que limita la llibertat etc. La policia té una feina i no una altra.
D’altra banda...la seguretat privada contractada no va estar a l’alçada de les necessitats que es tenien.

Com a conclusió:
-Replantejament dels criteris de les barraques.
-Un replantejament que reforci aquesta festa i que l’obri a tothom.
-Revisar l’espai físic i el seu ordenament. Cercle tancat, espai en línia etc
-Desterrar el mirar cap a un altre costat quan una entitat és agredida
-La seguretat és competència i responsabilitat pública
-Aquells que donen suport als atacs violents no tenen cabuda a la festa.
-El PSC donarà suport al govern municipal en relació a les declaracions de l’alcalde sobre el replantejament (un replantejament per millorar no per eliminar) i anàlisi de la situació.

Tornarem a parlar d’aquests temes. Dir-vos que vaig presentar denúncia contra les amenaces i agressions.
Us trameto algunes notícies de cugat.cat sobre el tema en qüestió.

Agressions i amenaces. Obertura de diligències
Ajuntament estudia presentar-se com acusació
Roda de prensa JSC i PSC
Comunicat AJSC-CAJEI

UN ANY DE MAJORIA ABSOLUTA DE CIU

2008-06-23T14:57:00.002+02:00

Un any de govern de majoria absoluta de CIU i un suspens com a valoració.
Durant aquest any s’ha pagat (dos dies abans de les eleccions municipals, curiosament) el deute (sense contracte i il·legal) amb TMA Sánchez per valor de més de 3,5 milions d’euros.

S’ha pujat l’IBI a més del 55% dels santcugatencs, encara no s’ha aprovat el pressupost municipal de manera definitiva i han hagut retallades importants en polítiques socials, integració, cultura i joventut .
En aquest any, el malbaratament de recursos públics i l’urbanisme a mida ha continuat sent la fotografia de la gestió municipal de CIU. L’obligació de retorn de les contribucions especial de Mira-Sol Sud per un valor de més 600.000 (aquests diners els paguem tots, paguem els errors del govern de CIU i ningú no ja dimiteix si no que ni s’assumeixen les mínimes responsabilitats), la concessió de llicències il·legals a la Costa del Golf (que ens poden arribar a costar 5,6 milions d’euros a tots els santcugatencs), la venda de patrimoni públic, la manca d’inversió al districtes i l’abandonament de l’alcalde de la gestió municipal per dedicar-se a altres temes, han estat temes clau del primer any de majoria absoluta de CIU.
Aquest any també ens ha permès visualitzar que el pressupost municipal no ha fet fallida pel traspàs de la gestió de recaptació d’impostos a la Diputació de Barcelona, una tardança que va fer perdre a Sant Cugat més de 10 milions d’Euros en impostos no recaptats en anys anteriors i pel cobrament de 2,5 milions d’euros en multes de trànsit
El pressupost de 2008 encara no està aprovat definitivament, un pressupost que parteix d’una retallada d’ingressos de la construcció (com tots els ajuntaments) però que sobretot pateix les decisions errònies del passat: contribucions retornades, reconeixements de deute d’anys anteriors, nul·la planificació de despesa lligada a creixement, venda de les joies de l’àvia en èpoques de vaques grasses etc.
La majoria absoluta es nota d’una manera brutal als plens municipals. A les iniciatives dels partits de l’oposició en forma de moció, el govern municipal respon amb subterfugis formals per tal que aquestes mocions ni tan sols es votin (mocions alternatives). Per tant, no passa ni una proposta. Per tal que us feu una idea, l’altre dia el PSC vam presentar una moció per tal que al proper pressupost (2009) es territorialitzés la despesa ordinària i d’inversions, és a dir que els districtes tinguessin consignada la seva despesa territorial. CIU va presentar una moció alternativa que l’únic que aprovava era estudiar el tema i tombava la nostra moció. Hi ha moltes maneres de veure les coses: CIU rebutja territorialitzar el pressupost tal com sol·licitava el PSC o CIU es compromet a estudiar territorialitzar el pressupost.....el titular va ser el segon.
En definitiva, continuem sense tenir aparcament, residència de gent gran, una pista esportiva en condicions o escola bressol a l’entorn de la Plaça d’en Coll - Sant Francesc, continuem sense que s’efectuïn les promeses d’urbanització dels districtes, continuen passant els autobusos per la Plaça Lluís Millet i continuem sense apostar per les polítiques d’ocupació laboral.

UN MATÍ A VALLDOREIX ....SENSE POLÍTICA

2008-06-02T08:00:00.000+02:00

La veritat és que en les darreres setmanes estic molt per Valldoreix. Entre trobades de la Candidatura d’esquerres i la reunió de la comissió de garanties del pacte de governabilitat (Candidatura Catalanista i de Progrés de Valldoreix – CIU-Actuem), anar a VDX s’estava convertint en un trajecte amb una fi de discussió política.
El passat dissabte dia 31 de maig vaig anar a gaudir i aprendre (que consti...i ja ho sabeu...que amb la política també em passa...digueu-me estrany). L’Associació de Veïns de Can Enric-La Miranda va organitzar un primer curs de tast de vins en col·laboració amb l’Institut català del Vi.
Va estar molt bé. Per un costat per com estava tot de ben organitzat, felicitats a en Josep Maria Fe. Per l’altre costat la ponent va estar a l’alçada i la seva explicació de les característiques del vi, la seva elaboració, tast i consum va deixar a tots els assistents amb ganes de fer el curs de segon nivell.
El vi és cultura i les relacions humanes són política gairebé sempre. No puc evitar dir que em va fer (políticament) feliç veure la bona sintonia entre la presidenta de Valldoreix Montserrat Turu, els vocals de govern en representació de la Candidatura d’esquerres i la vocal de govern en representació de Ciu-Actuem Susanna Herrada. Intentant trobar els gusts i regusts, mirant les llàgrimes del vi i olorant els matisos florals i de plàtan del Chardonnay ....un es pregunta: i per què s’ha de trencar aquest govern? Qui ho vol?

Bé, la “cosa” política de Valldoreix continuarà en els propers dies. Com tots sabeu, la Candidatura d’esquerres va lliurar el passat dijous una proposta de delegació competencial i signatura que cerca que les diferents interpretacions del pacte vigent faci que sigui més còmoda, eficient i eficaç la tasca municipal a Valldoreix.
PD. El vi és cultura però també és una beguda alcohòlica. En els tasts de vins el component d’aprenentatge supera al de consum. Consumiu amb responsabilitat i si preneu alcohol, per molt poc que pugui semblar, no conduïu en cap cas.

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE D'ESTRELLA CARDONA

2008-05-26T07:45:00.002+02:00

El passat dimecres dia 21 de maig vam presentar el nou llibre d’Estrella Cardona Gamio, 'La trampa de ser mujer, la autoestima perdida'.
L’any passat ja vaig tenir l’oportunitat de llegir i presentar dos llibres de l’Estrella, i aquest any n’ha publicat una altre. L’Estrella té una trentena de llibres fets i pendents de publicar, segur que en els propers anys “cauran” més.
Aquest llibre fa un recorregut històric sobre el paper de la dona en la societat, sobretot remarcant les dificultats que la societat patriarcal ha sotmès a les dones i el seu desenvolupament polític, laboral, familiar i...en definitiva personal.
Es tracta d’un llibre amè, fàcil de llegir, amb capítols curts i canviants. Veureu que surt reflectida una àmplia bibliografia de gènere i està molt treballada la recopilació de la informació lligada a l’exemplificació històrica lligada a figures culturals, polítiques o socials de dones que han marcat història. No us explico gaire res més, ja ho veureu....
A continuació teniu els vincles a la notícia publicada al web de cugat.cat i els web de l’autora i de l’editorial.
Va ser un plaer estar a l’estudi Pinhole, un altre cop, presentant (aquesta vegada a duet!!) un llibre de la meva veïna escriptora.

Noticia Cugat.cat

Web de l'editorial: http://www.ccgediciones.com/

Web de l'escriptora: http://www.estrellacardonagamio.com/

QUE PENSO DE.. L'ACTUAL MOMENT DEL PACTE DE GOVERN A L'EMD DE VALLDOREIX

2008-05-23T19:51:00.002+02:00

Això de tenir un bloc polític té diferents coses positives, una d’elles és que quan es vol donar una opinió o reflectir un posicionament polític esdevé com a veritable nota de premsa i per tant tot està escrit, no es pot interpretar malament, dóna l'oportunitat a rellegir i els conceptes estàn ordenats i no es poden treure de context.

Avui encetem un seguit d’articles que es diran QUÈ PENSO DE..., el primer girarà entorn de l’actualitat del Pacte de Govern a l’EMD de Valldoreix, pacte format entre la Candidatura Catalanista i de Progrés de Valldoreix (PSC-ICV-ERC i veïns progressistes) i CIU-Actuem.
Com sabeu per les declaracions i contradeclaracions que han hagut aquests dies existeix una diferent interpretació del document del pacte de govern. Per una banda CIU-Actuem (tal com han dit en roda de premsa) manifesta que no s’està complint el pacte en no haver realitzat la Presidència un decret de delegació de competències o millor dit de signatura. D’altra banda la Candidatura creu que s’està acomplint en aquest sentit el pacte. No entraré més en aquest tema ja que és evident que hi ha una posició interpretativa diferent.

Els representants polítics ens poden quedar en la frontissa del confrontament i la interpretació maximalista o podem intentar acostar posicions i cercar vies de diàleg i negociació que facin que tothom se senti bé en un pacte.
La reunió, llarga reunió, de la Comissió de Garanties del Pacte de Govern va anar en aquesta línia. Crec que podem dir que va ser una reunió on tothom va entendre que en una negociació és imprescindible posar-se en la pell dels altres, crec que les dues parts ho vam intentar. Altres coses que crec que tots (i quan dic tots vull dir totes les parts) tenim clar és que el que és més important són els ciutadans i ciutadanes de Valldoreix.
En aquesta reunió, tal com ha recollit ja la premsa local, es va acordar que es treballaria en un proposta de delegació de signatura que realitzaria la Candidatura, una proposta que obriria el marc a fer més còmoda políticament la situació. La propera setmana es realitzarà aquesta proposta de treball, ja anunciat el compromís de redacció ahir. En aquests moments, i malgrat la complexitat de la situació, crec que les coses poden sortir bé, caldrà apel·lar a la responsabilitat de tothom. Aquest article també forma part d'un criteri de prudència i responsabilitat, unes característiques que s'han de tenir molt clares quan la discussió privada ha de ser molt més important que el posicionament públic.
Amics i amigues, ja sabeu que tot això és complicat però el pacte està viu (tal com vaig dir en declaracions al Diari de Sant Cugat, juntament al corol·lari polític que apunto en aquest article) i cal trobar un camí d’entesa pel bé de Valldoreix.
En les properes setmanes tornarem a fer un : QUE PENSO DE.. L'ACTUAL MOMENT DEL PACTE DE GOVERN A L'EMD DE VALLDOREIX

L´ART DE PIXAR FORA DE TEST. DECLARACIONS INJURIOSES DEL PORTAVEU D’ERC

2008-05-23T10:39:00.001+02:00

He esperat a fer aquesta noticia a que passessin els dies i que el portaveu del Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sant Cugat reflexionés sobre les declaracions que havia fet en el marc de la tertúlia política del dimarts dia 20 de maig de 2007.
En aquesta tertúlia el portaveu d’ERC va dir textualment que el dia que acabi (o es resolgui) el tema de Can Busquets i Torre Negra podríem parlar del quadrilàter entre Núñez – PSC – Torre Negra i Can Busquets. Després de sentir aquestes paraules, la persona que representava el PSC en aquesta tertúlia, en aquest cas el nostre portaveu del Grup Municipal Salvador Gausa, va interpel·lar al Sr. Grangé sobre les seves paraules. El Sr. Grangé va continuar dient que sobre trajectòria seva (la del portaveu socialista o del partit socialista de Sant Cugat) hi ha molt a parlar. Va continuar dient que hi ha quatre actors d’aquesta situació (els del quadrilàter) i el dia que quan tot això s’acabi i la ciutat tingui resolts aquest temes ja en parlaríem.
Bé ...us trameto els vincles on podeu trobar aquesta informació, veureu que no canvio ni sentit ni paraules:

DOCUMENTS SONORS. TERTULIA POLÍTICA EL GALL DEL MONESTIR (de 9 a 10, està en dos documents i les declaracions es troben al final del primer i al principi del segon)

NOTICIA CUGAT.CAT. ERC insinua un 'doble joc' del PSC amb Núñez i Navarro en la protecció de Torre Negra

NOTICIA CUGAT.CAT. PSC EXIGEIX DISCULPES A ERC PER INSINUAR UN DOBLE JOC SOCIALISTA EN LA PROTECCIÓ DE TORRE NEGRA

NOTICIA CUGAT.CAT. ERC NEGA HAVER ACUSAT EL PSC DE DOBLE JOC AMB NÚÑEZ Y NAVARRO SOBRE TORRE NEGRA.

COMUNICAT PSC EN RESPOSTA A DECLARACIONS ERC

COMUNICAT ERC RESPOSTA A DEMANDA EXPLICACIONS PER PART PSC

La veritat és que tot el Grup municipal socialista, la Comissió executiva local i desenes d’afiliats i simpatitzants ens sentim indignats i ofesos per les paraules del Senyor Grangé. Aquesta lògica de “tira merda que alguna cosa queda” parteix d’una forma de fer política que cal desterrar i que nosaltres no compartim.
L’altra és la de no reconèixer mai que un s’equivoca i tirar endavant passi el que passi.
No m’estendré més, simplement dir que ERC tenia l’oportunitat de finalitzar amb aquesta situació i no ho ha fet. El PSC defensarà la seva honorabilitat, la feina realitzada durant els darrers més de 15 anys en defensa de Torre Negra i Can Busquets. Evidentment, per nosaltres el tema no està acabat i lamentem que els nostres socis a Valldoreix, Senat, i Govern de Catalunya no hagin estat a l’alçada de les mínimes normes de comportament ètic a desenvolupar en la política municipal, una política de proximitat i de relacions personals.

RECODER VOL RECUPERAR LES COMPETÈNCIES URBANÍSTIQUES DE L’EMD DE VALLDOREIX?

2008-05-13T09:06:00.007+02:00

Ja sabeu que jo no tinc aquest bloc (com a objectiu) per parlar de les meves vacances , la moció de censura d’en Laporta o per recomanar restaurants, el tinc com a plataforma d’opinió i informació política representativa.
Unes de les virtuts que ha de tenir un polític és saber una mica d’història i no precipitar-se (prudència), això ho aplicarem a Valldoreix i les informacions sorgides arrel de l’editorial i article signat per en Josep Maria Vallès, director del Diari de Sant Cugat. En aquestes informacions el director del diari prenia posicionament favorable a la tesi que la Candidatura de Progrés (PSC-ERC-ICV) no respectava els acords signats. En l’editorial es marcava una línia d’actuació on es descrivia que en cas d’un trencament de l’acord de govern per part de CIU (al quan legitima al dir que no es compleix el pacte) l’Ajuntament de Sant Cugat podria-hauria de recuperar les competències delegades.
No entraré més en comentar l’actuació del Diari i el seu director, entrar a valorar les opinions del director com si fos una font directa de CIU seria una manca de respecte per a la federació, atès que entenc que els seus mecanismes d’informació són els orgànics i institucionals.
Història. A l’EMD de Valldoreix van sonar els tam-tam de recuperar competències urbanístiques per part de l’Ajuntament de Sant Cugat al final del mandat de 1999-2003. En aquell moment les llicències mal donades i no inspecció urbanística del govern de CIU presidit pel senyor Paraira estaven al “candelabro”. Es va destapar que s’havien construït cases en zones verdes amb una llicència de rehabilitació (les famoses tres casetes i el pàrking del registre de la propietat ja enderrocades pel govern d’esquerres), hi havia també altres cases que no complien normativa urbanística que crec que ara ja s’ha solucionat o en procés jurídic per tal de recuperar la legalitat urbanística. Hi ha qui diu que el govern de CIU a l’Ajuntament de Sant Cugat va estar a punt d’iniciar la recuperació de les competències urbanístiques, a la pràctica la dissolució efectiva de l’EMD.

Prudència. El pacte de govern de l’EMD es va signar el desembre de 2007, un pacte que partia de la necessitat de governabilitat al territori valldoreixenx. Ja sabeu, la presidència la va guanyar la candidatura d’esquerres i la majoria del ple la candidatura de CIU-Actuem.
El pacte, i sobretot la feina del govern, ha funcionat raonablement bé durant aquests mesos, fins i tot podem dir que hi ha vocals que estan abocant una gran il·lusió a la nova tasca política, i ho dic sense entrar en partidismes. Certament existeixen diferencia de criteris (sorgits ara) entre les dues parts en conceptes com l’autonomia política de les àrees. El primer acord que es va fer arrel del pacte es l’aprovació en la redacció i dació de compte del decret de presidència del cartipàs municipal (repartiment d’àrees, dedicacions i sous). El decret, fa mesos que està fet.
El pacte i el seu èxit es basa en el consens i la figura de la junta de govern com a nucli de decisió basat en el consens, i en l’autonomia de gestió d’allò consensuat i aprovat prèviament. No estem inventant res, es pacten els acords a la junta i després cada vocal tira endavant l’acció de tot allò consensuat.
En qüestió de pactes, en aquest i en qualsevol altre, crec que no és adequat fugir del consens i que l’autonomia política (que no de gestió) esdevingui que les àrees siguin veritables regnes de taifes sense cap coordinació i sense l’evident debat intern per arribar a consensos.
Fer saltar artificialment pels aires un pacte positiu pels ciutadans i ciutadanes de Valldoreix seria una veritable irresponsabilitat. S’ha de donar suport al treball que està fent el govern, tot ell, a que no hi hagi deixadesa de funcions, inassistència als òrgans de decisió i que els desacords es resolguin (tal com s’està fent) internament. Qualsevol modificació i/o ampliació d’un pacte de govern ha de ser consensuat per ambdues parts i no ser una imposició d’una d’elles. Els acords que se signen són els que s'han de complir i si no que no s'haguessin signat.
M’agradaria que el titular, en forma de pregunta, que he posat no es correspongui a la realitat. Aquesta és una pregunta que en les darreres hores corre (i ens han fet arribar ciutadans) per Valldoreix. La imatge, tantes vegades repetida per alguns, d’home de consens polític del Senyor Recoder no es correspondria a aquesta suposada realitat volguda per alguns.

Notícies Cugat .cat

Notícia 1: Presidenta EMD
Notícia 2: President UDC

UN ANY MÉS

2008-04-29T12:44:00.006+02:00

EL VELL I EL MAR

El mar és ple, pero jo em passo dies omplint-lo de mirada.

Cal saber-ho fer:

que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis

i el seu saber-se dur i compacte, ric

com la balena, que tot d'una en surt

i que amb un cop de cua els pescadors afona.

No, que romangui llis, indiferent

a la teva anyorança, a la teva recança.

Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.

Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.

Joan Vinyoli (1914-1984) del seu llibre Domini Màgic

TIERRA Y LIBERTAD. LA GUERRA CIVIL DINS LA GUERRA CIVIL

2008-04-27T22:34:00.001+02:00

El dissabte 26 d’abril vaig anar a fer una xerrada cine fòrum organitzada pel PSC d’Olesa de Montserrat, un poble en el que em trobo com a casa.
La projecció de la gran pel·lícula de Ken Loach “Land and Freedom” estava emmarcada en les activitats de l’aniversari de la proclamació de la Segona República. Certament la meva vessant d’historiador està força rovellada però aquesta pel·lícula porta molts records i era una bona excusa per tornar a regirar algun paper.
Segurament tots l’heu vista, si no és així us la recomano. A part de molt emocionant, no sé si l’he vist cinc o sis cops i encara posa els pels de punta, descriu d’una manera molt didàctica les baralles ideològiques, de poder i militars que van haver dins del bàndol republicà. Més concretament els enfrontaments entre comunistes de l`òrbita de la Komintern i Stalin contra Anarcosindicalistes de CNT-FAI i el POUM.
Hi ha tres escenes que descriuen tota una guerra. La primera una assemblea en un poble que ha estat pres als nacionals per la milícia del POUM protagonista del fil argumental. En aquesta escena, de clar contingut ideològic, es debatien les estratègies i visions del comunisme llibertari que es basaven en la col·lectivització de la terra i la supressió de la propietat privada com a principis de la revolució social empresa, front l’opinió que primer s’havia de guanyar la guerra per tal d’emprendre accions socials, opinió dels militants del PCE i Komintern. En aquesta ocasió les tesis poumistes i cenetistes guanyen l’assemblea
Un altre fil argumental és la del protagonista anglès membre del Partit Comunista Britànic què és membre de la columna poumista i que en un moment donat s’allista a les files del PCE, veu que “la guerra civil” entre poumistes-cnt i comunistes no porta enlloc, veu la repressió i assassinats de líders de POUM i decideix tornar al front d’Aragó amb la els poumistes. Aquest fil s’arrodoneix cap al final de la pel·lícula amb la irrupció de l’exercit regular república que vindrà al front a detenir als líder de la milícia del Poum complit un dictat d’il·legalització del partit trotskista.
La darrera escena acaba quan la neta del protagonista llença sobre del taüt del seu avi, el protagonista, terra espanyola. Una terra que era l’exemple de la vida i mort de tots aquells 50.000 membres de les brigades internacionals que van deixar el seu país per lluitar per una idea.

SANT JORDI 2008, LLIBRES, ROSES I POLÍTICA

2008-04-25T11:55:00.003+02:00

Abans d’ahir va ser Sant Jordi (no confondre amb la diada nacional de Catalunya com intenten proposar Ciutadans-Partit de la Ciutadania).
És una festa interessant per molts motius. L’efecte Zafón va eclipsar tota la “cosa” venda de llibres.
Em van regalar dos llibres, un de Najat El Hachmi : Jo també soc catalana 2004 (Columna, tres edicions). Aquest és el primer llibre de l’escriptora catalana que va residir a Vic i no sé si ara està a Granollers. La Najat la vaig conèixer al 2002 quan realitzava alguna activitat de traducció en cursos d’informàtica a Sant Bartomeu de Grau; en aquests cursos assistien dones d’origen immigrant on la comunicació s’havia de fer en amazig.
L’altre llibre és el volum de memòries d’en Jordi Pujol, Memòries 1930-1980 direu....a l’enemic se l’ha de conèixer oi?, no és ben bé això. En primer lloc enemics i adversaris polítics és molt diferent i per l’altre persones com en Pujol, Felipe González, Pallach, Serra, Raventós, Guti o Tarradelles són figures que ultrapassen el lligam de partit esdevenint protagonistes d’un època i veritables actors d’una situació històrica.

Sant Jordi continua tenint una gràcia especial per tot plegat. La Plaça d’Octavià estava plena a vessar de parades de diferent pelatge i caràcter. Hi havia les parades de les llibreries locals, molt ben muntats! i amb molta superfícies de taula per tal que la gent pugui remenar.
També hi havia algunes parades de caire polític. Hi havia la plataforma pel dret a decidir que podríem definir com a entitat o plataforma socio-política, i també hi havia la parada de les Joventuts d’Esquerra Republicana i la pomposa i colorejadament taronja parada de CIU.
En moltes ocasions, a nivell intern i en petits cercles del “petit sant cugat” s’ha parlat de en quins moments els partits han de fer “propaganda” i en quins no.
Jo crec que l’activitat política no és un aspecte a amagar o situar en la clandestinitat. Que a la Festa de Tardor els partits estiguem representats em sembla bé, entre altres coses ja que alguns vam estar quan la llibertat política encara s’estava construint.
Respecte al Sant Jordi, el PSC hem muntat parada (una taula) en diferents ocasions i hem donat punts de llibre i aspectes relacionats, aquest any hem visitat les diferents parades. Crec però que els partits polítics no hem de fer del Sant Jordi un míting polític ja que es tracta d’una festa ciutadana. Crec que tampoc hem d’aprofitar per finançar els nostres partits amb la venda de roses o llibres, ja que les nostres fonts de finançament són altres (quotes afiliats i recepció de subvencions per implantació electoral (Grup municipal), i les aportacions dels càrrecs,... almenys nosaltres no tenim cap més). Trobo, no ja indignant sinó de mal gust i certa prepotència, com CIU venia les roses a 3 euros fent competència a l’Asdi i als nois i noies dels instituts. A CIU no li cal res d’això a Sant Cugat.....
Bé, a veure si puc acabar algun dels llibres aviat, darrerament solament em dóna el dia per llegir el diari a la 1 de la nit o tot esmorzant el diari del dia d’abans.

PLE MUNICIPAL 21 ABRIL DE 2008

2008-04-22T21:11:00.003+02:00

El passat dilluns dia 21 d’abril es va realitzar el ple ordinari de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. En aquest ple es van abordar diferents temes, us vull destacar un dels que espanta a qualsevol que llegeixi una notícia: la liquidació de pressupost.
No us faré un detall exhaustiu ni us reproduiré la meva intervenció, en qualsevol cas us deixo els vincles a Cugat.cat on es recull la notícia i l’enregistrament plenari amb la intervenció dels diferents regidors. Pels que no hem parlat mai, aquí teniu la veu.

Com a conclusió, cal dir que les liquidacions són dacions de compte i no es voten. Les liquidacions de pressupost és una part del cicle econòmic plenari dels Ajuntaments que comença amb les ordenances fiscals (ingressos), pressupost de l’any, liquidació ((com ha acabat l’any, quin ha estat l’estat dels drets (cobraments) i obligacions (pagaments), en definitiva com ha acabat l’any) i per acabar l’aprovació dels comptes generals.
Com a conclusió us podem dir que la liquidació ens han donat uns resultats positius en alguns casos com la molt bona recaptació d’impostos des de que ho gestiona la Diputació de Barcelona, una ampliació en la capacitat d’endeutament i una previsió encertada dels ingressos pressupostats en el pressupost (no es van inflar, espero que no passi el proper any).
Però hi ha temes molt negatius i preocupants. La liquidació dóna un romament general de 69.000 € sobre 93 milions d’euros, diguem que no és un “superavit” molt gran oi?
La fotografia econòmica ens diu que la bona recaptació realitzada per la Diputació de Barcelona reflecteix molt clarament els malbaratament de recursos que va haver fins 2005 on una empresa privada va gestionar el servei de recaptació d’impostos, durant aquest període van prescriure més de 7 milions d’euros per no haver realitzat el seu cobrament (executiva), ningú ha assumit responsabilitats sobre aquest malbaratament i exemple de mala gestió. Des del PSC vam insistir durant anys i anys fins que finalment es va realitzar el canvi.
Una dada curiosa, el pressupost municipal s’ha quadrat degut a les multes de trànsit...si si , el 2005 es van cobrar 330.000 euros i engany més de 2.5 milions, el fet d’haver pressupostat una quantitat molt menor ha servit per eixugar deute d’altres partides.
L’altra dada preocupant és com no s’ha executat part important de partides de serveis socials, medi ambient, educació i cultura. Amics, darrera dels números (sortosament) hi ha política.
Cal recordar també que en aquest 2007 l’equip de govern ha assumit deute per 3.5 milions no pressupostats amb el concessionari de recollida d’escombraries TMA i, sota sentència judicial, ha estat obligat a retornar les contribucions especials de les urbanitzacions de Mira-Sol i La Floresta, un milionet més.
Una altra dada preocupant és què passarà amb el pressupost de 2008, sembla que es portarà a aprovació el maig. Encara no tenim la majoria de les dades però ja sabem que l’apartat d’ingressos la davallada de la construcció ens farà caure al voltant de 4 milions d’euros (és una previsió sobre retall d’ingressos de llicències i plusvàlues), haurem d’entomar els deutes amb TMA i el retorn de les contribucions. Per tant partit de menys ingressos i amb deute ja carregat.
Per tant, un panorama on la gestió ha de ser impecable, s’han d’acabar les contractacions sense partida, il·legals i saltant-se la llei de contractes i on fa por que les polítiques socials siguin les que paguin la retallada en benefici de les de manteniment i façana.
Si algú vol que li trameti la intervenció escrita solament m’heu de fer un correu.

NOTÍCIA Cugat.cat
http://www.cugat.cat/noticies/Politica/33569.htm/liquidat_el_pressupost_del_2007?PHPSESSID=72bee56c47185ab6d156be1c153808ef

INTERVENCIONS PLENÀRIES PUNT LIQUIDACIÓ
http://www.cugat.cat/noticies/plens/abril08/68/?PHPSESSID=72bee56c47185ab6d156be1c153808ef

NOU GOVERN: LA CHACON, EN CELESTINO, LES NOVES I LA MALENI

2008-04-15T07:41:00.001+02:00

La Chacón ministra de defensa! Que broma es esta?

Aquesta frase segur que va ser molt repetida entre alguns sectors, els de sempre. Els sectors que podríem definir com martillo de herejes, concilio de Trento y brazo derecho de la cristiandad. Aquells que deuen pensar que en Zapatero està “provocant” nomenant una ministra de defensa catalana, pacifista, dona i a sobre embarassada.
Es lo que tiene...el temps avança i els fets normals són...normals. La ministra tindrà uns reptes molt importants entre ells la gestió de la permanència de les tropes espanyoles (sota mandat ONU), continuar amb la modernització i la conversió en exercit d’interposició i tasca humanitària, i el repte (de tots els països i tots els governs) en que la política europea exterior deixi de fer el ridícul de la desunió. En aquests moments ens trobem en un moment amb una forta aposta atlantista per part d’Estats Units i França, i les darreres peces psicològiques del pacte de Varsòvia es mouen cap a posicions fortament NATO.
Des d’algunes forces polítiques catalanes s’ha fet una crítica al nomenament de la nova ministra adduint que el seu ministeri no té incidència a Catalunya. Certament, els ministeris (i el de defensa tampoc) no estan compartimentats per regions, comunitats autònomes, nacionalitats o nacions, però em sembla que amb això no estic inventant la sopa d’all oi? . Quan hi havia en Bono, el ministeri de defensa era molt important oi? Recordeu les declaracions d’algun que altre militar (ara a la reserva) contràries al procés estatutari i recordant-amenaçant la figura de l’exercit com a garant de la “unidad de España”? Bé, doncs sí catalana i defensora de l’Estatut, un estatut que aprofundeix en la Espanya diversa i augmenta el concepte federalista de l’Estat (espero que la reforma del senat com a veritable cambra de representació territorial sigui una realitat, calen els consensos polítics necessaris).
D’en Celestino cal dir que ha estat un encert molt important. És un encert que les persones que tenen un recorregut important al front dels Ajuntaments ocupin llocs de responsabilitat als governs català o estatal. En Celestino és un polític i això es pot aprendre en diferents llocs, però segur que on millor és gestionant problemes, modificant una ciutat, dotant d’orgull als seus ciutadans i entomant problemes com el manteniment dels serveis públics si hi ha un augment de la demanda.
Aquest dies s’està adjudicant l’etiqueta “d’home dur amb la immigració” a en Corbacho. Els que hem tingut l’oportunitat d’escoltar alguna de les seves intervencions o parlar amb ell (va venir fa uns anys a l’Agrupació de Sant Cugat, i part del tema va ser la immigració) sabem que el seu discurs iguala drets i deures. El seu discurs es basa en que l’arribada de nous ciutadans amb noves necessitats socials ho ha d’anar en contra de les persones que rebien aquests serveis abans de l’arribada. És evident que si un ajuntament donava 10 beques de menjador fa deu anys i ara continua donant 10 (depenent del percentatge d’immigració) el percentatge de nens fills de pares que han nascut fora de l’Estat haurà augmentat. El que diu en Celestino ( i en Salvador Giner) és que cal augmentar o ampliar l’Estat del Benestar...o sigui més beques. El nou ministre de treball i immigració té un repte molt important a sobre la taula, en aquest moments ens trobem amb un augment de l’atur degut a la desacceleració de la creació de llocs de treball (i supressió) de la construcció, cal una redistribució d’aquestes persones, generació de nous filons d’ocupació i una concertació clara amb els agents socials i econòmics. De ben segur, que les demandes per tal d’abaratir (o fer gratuït) l’acomiadament no són la solució a la situació.
Respecte a la ministra de foment cal dir alguna cosa oi? La primera que ningú té la veritat absoluta i la negociació forma part de la política. Com podeu entendre jo hauria preferit un ministre català a Foment (en Celestino per exemple), i espero que els debats i circumstàncies dels darrers anys hagin servit d’experiència, ja no sobre les polítiques ( que estan ja en marxa) sinó sobre el tracte, “les poses”, i les declaracions. Aquest és un tema on l'amic Jordi Basté en parlarà sovint....l'enquesta d'ahir (crec recordar) era si el nomenament de "Maleni" Álvarez era una provocació a Catalunya....per cert, el 91 % va dir que sí.

Per últim valorar molt positivament la creació dels ministeris d’innovació i igualtat, com ja heu vist la Brunete mediàtica comença a dir que són uns ministeris “Maria”...ai ai tants anys i sempre estem igual.
Ànims i sort.

PD. Us trameto un vincle de El País on poden veure una descripció del nou equip de govern:

http://www.elpais.com/graficos/espana/nuevo/Gobierno/elpgranac/20080412elpepunac_1/Ges/

ELS ACORDS DE LEGISLATURA, LA MOCIÓ DE CENSURA D'ARRASATE, URKULLU I IMAZ

2008-04-03T07:36:00.002+02:00

Durant aquestes darreres setmanes i les properes, el ball de negociacions en la investidura del president del govern de l'estat, les meses, els possibles acords programàtics i els possibles càrrecs està a l'ordre del dia.

Hem començat amb els nomenaments de president i mesa de les dues cambres.

A la cambra baixa va sortir elegit en segona ronda el diputat socialista José Bono. A en José Bono jo no l'hauria votat com a Secretari General del PSOE. Segurament em sentiria més còmode amb una persona d'altre perfil en aquest lloc (presidència del Congrès). Malgrat tot, la representant del PSC Teresa Cunillera ha optingut la primera vicepresidència.

CIU ha navegat entre el fosc i calculat món de l'equidistància...com ja ha fet altres vegades.

Ara toca el moment dels pactes estables, d'entrada de govern i programàtics. La meva aposta és que s'estableixi un pacte formal de legislatura entre PSOE (i evidentment PSC), PNB i BNG.

Per tant els acords amb CIU, que s'han de cercar, no entrarien dins una entrada en el govern de l'Estat.

Motius:

- El conflicte basc necessita acords entre PSOE (PSE) i PNB a nivell municipal, diputacions i del parlament basc. Els resultats del PSE al País Basc donen suport a una estratègia d'integració, també a les institucions basques, del PSE. També donen suport a una estratègia de no trencament i sí de revisió de les dinàmiques País Basc i Estat.

- La unió de les forces basques permetrà sumar esforços per vèncer el terrorisme

- El BNG forma part del govern de coalició presidit pels socialistes a Galícia.

- El partit català amb més representació (a veure si sabem sumar..) és el PSC amb 25 diputats. CIU té 10.

- Les negociacions entre les institucions de l'Estat i de Catalunya les han de fer els governs. Per tant, és el govern de Catalunya qui ha de negociar (i exigir) l'acompliment efectiu de l'Estatut de Catalunya

Per finalitzar vull destacar el paper que ha de desenvolupar el PNB. Les dues ànimes (això em sona..) es disputen el lideratge orgànic i institucional. l'IñigoUrkullu, president del PNB, sembla que cerca la negociació i no la política de fets consumats d'Ibarretxe, sembla que cerca un acord a l'Estat i sobretot a les terres basques, sembla que cerca la unió contra el terrorisme i que els processos d'autodeterminació no es poden fer quan s'ha de mirar sota dels cotxes.

Respecte a Arrasate....rectificar és de sabis, esperem que l'alcaldessa actual d'ANB tingui capacitat de desvincular-se de l'assassinat d'un ex-company o que els altres partits polítics (ara sí) uneixen les seves forces. El paper del PNB en tot aquest atzucac és necessari i molt important, decisiu per la finalització del conflicte basc.

I, en aquests moments, Josu Jon Imaz als Estats Units. Crec que la seva història política no ha acabat, al contrari està per despegar.

EL LAICISME ALS COL·LEGIS ELECTORALS, INTOLERÀNCIA PROGRE?

2008-03-20T12:46:00.006+01:00

Hola,
Faig aquest correu pre-setmana santa (i que ningú s'ofengui) en relació a la notícia de cugat.cat en referència a les meves paraules al ple municipal del dia 17 de març i a un correu enviat per una persona al contacte d'aquest bloc.
En diferents ocasions, el PSC ja s'ha posicionat reclamant solucions alternatives a la instal·lació de col·legi electoral a El Pinar. Podeu trobar el meu (i el del grup) posicionament polític en la resposta que li faig a la persona que m'ha escrit. No publico l'adreça electrònica ni el nom ja que el correu no ha estat públic i per tant entenc que dintre de l'ambit personal.
En qualsevol cas, em deia que li sorprenia el nostre posicionament al respecte i si prendríem les mateixes mesures si es tractés d'una altra religió o això no seria políticament correcte.

---------
Benvolgut,

Ja fa anys que el PSC de Sant Cugat demana que hi hagi una modificació en l'estructura d'alguns col·legis electorals.

Ho hem demanat en referència al col·legi Collserola i Pla Farreres i la llunyania de molts electors que viuen en la zona de la Plaça del Coll i més lluny, proposant altres equipaments més centrals del barri sobretot pensant en la gent gran.

Respecte al col·legi El Pinar, vam realitzar dues demandes concretes (des de fa anys) de trasllat en relació a la manca d'accessibilitat i en la situació del col·legi en un espai diferent o en el mateix sense simbologia religiosa, tenint en compte que tenim dos equipaments públics a escassos metres què són l'IES Arnau cadell i Centre de restauració de bens mobles.

En aquestes eleccions generals l'accessibilitat s'ha corregit significativament amb una passarel·la de fusta. Respecte al laïcisme que comentes, et voldria donar l'opinió i el prec expressat en el ple municipal:

Nosaltres personalment (els regidors) podem tenir una visió religiosa de la vida diferent. Et diré que dins del grup hi ha persones catòliques practicants, catòlics sense "pràctica" i agnòstics. El posicionament de grup no va en contra de cap religió (i menys de la catòlica) sinó d'una ubicació d'un col·legi electoral. A mi personalment no em molesta com a individu que la mesa electoral estigui envoltada de signes religiosos, fotografies, quadres o imatges marianes. Hi ha persones (jo també) que que creuen que no s'ha de barrejar la religió amb l'exercici del vot, i en aquest sentit anava la nostra proposta.

Un proposta que no va encontra de ningú, al contrari. Cal agrair a les monges del Pinar el suport que han donat a l'exercici del vot. La instal·lació del col·legi electoral al Pinar no és il·legal.

La proposta que fem es basa certament en un concepte laic de l'exercici del vot i en cap cas posa en tela de judici cap tema legal, judicial o res semblant. El nostre criteri seria aplicable a la instal·lació d'un col·legi electoral en una mesquita, església evangèlica o jueva.

El principi és el laicisme de l'administració i la separació entre l'esfera pública (la de tots) i la privada.

És el mateix criteri que he observat respecte al seguici d'autoritats dela Festa Major. Com saps el seguici d'autoritats i colles recorre carrers del municipi juntament amb castellers, grallers, bastoners i colles culturals de diferent caire. El seguici arriba a la plaça octavià i entra en el recinte emmurallat del monestir continuant l'activitat institucionalen la missa major. El nostre criteri és que la missa major no ha de ser una activitat institucional atès que la institució (ajuntament) és laic. Evidentment, la majoria de regidors anirien igualment a l'ofici. Espero que entenguis el meu posicionament polític que lliga interès general i laïcisme públic, però que no entra a valorar actituds o creences ja que aquestes corresponen a un àmbit no públic o institucional.

Esperant poder parlar amb tu d'aquest i altres temes, rep una cordial

salutació

Ferran Villaseñor

-----------

Per tant, a mi com a persona individual no em condiciona al vot (evidentment) que hi hagi desenes de fotografies i símbols religiosos. Com podeu entendre el vot el tinc prou clar. Tampoc no toca parlar ni de la meva adscripció religiosa o no, ni tampoc valorar el paper educatiu de l'església (majoritàriament positiu). Tampoc no és un debat entre església catòlica sí o no, i qui ho vulgui entendre així s'equivoca.

Del que es tracta és de l'interès general lligat a l'exercici de la vocació pública i de l'actuació de la institució (en aquest cas, ajuntament) com a laica.

CUGAT .CAT- DOCUMENT SONOR I NOTÍCIA ESCRITA
EL PSC DEMANA SUBSTITUCIÓ DE EL PINAR COM A COL·LEGI ELECTORAL

LA RESPONSABILITAT DE LA CONFIANÇA. GOVERN SOCIALISTA

2008-03-17T07:37:00.000+01:00

Fa una setmana de les eleccions i encara no havia escrit res..... La veritat és que després de les campanyes hi ha un cert esgotament.., que hi farem.
També em sabia greu treure la noticia que trobeu a sota.
Durant tots aquests dies, abans de les eleccions, molta gent ens anava dient que ens votarien i que no podia ser que el PP tornés a governar.
S’ha vist, amb una gran participació i una concepció bipartidista dels resultats, el PSOE i el PSC a Catalunya han-hem tingut uns resultats molt positius.
A nivell estatal ara cal prioritzar l’agenda de programes socials i sobretot que la comunicació es centri en aquests aspectes.
A Catalunya els resultats han estat espectaculars. La veritat és que vaig perdre la porra. Jo creia que repetiríem resultats. La ciutadania ha donat el suport al PSC com a força que ha de desplegar l’Estatut i s’ha vist molt clarament que l’autogovern català perillava si el PP tornava al govern. Resultats que aporten una sèrie d’incògnites al govern de la Generalitat i la digestió interna d’ERC. Crec que d’aquest tema en parlarem abastament.

A Sant Cugat vam tenir 13.004 que van votar PSC. No us he d’amagar que aquests resultats em van donar dues sensacions:

- Alegria molt gran. Vam tenir els millors resultats des de 1982. Les persones van votar i la campanya a nivell general va ser acceptada. A nivell local la campanya es va centrar en molta presencia al carrer, butlletins, carpes etc
- A les anteriors eleccions municipals els resultats van ser molt minsos. Vam tenir al voltant de 4500 vots. Certament ha existit vot útil de votants d’altres forces (a les generals) però també hi ha un percentatge de votants que a les municipals es queden a casa. La participació de les generals i de les municipals dista de gairebé 20 punts.

En qualsevol cas, ara toca formar govern. El PSC ha obtingut 25 diputats (i Sant Cugat torna a tenir com a diputada a la Montserrat Colldeforns). És l’hora dels pactes.
Evidentment això dels pactes és complicat, al ball estan entrant diferents possibles solucions:

- Pactes puntuals amb diferents forces al Congrés dels diputats
- Pacte amb CIU- Pacte de govern
- Pacte amb CIU- Sense entrar al Govern
- Pacte amb PNV – Sense entrar al govern

Des del PSC, els portaveus ja s´han manifestat clarament. El PSC té 25 diputats i 25 és més que 10. Per tant, el principal soci és el PSC

Continuarem parlant

PD. Us he posat una fotografia amb el nostre portaveu del Grup Municipal i la diputada. Per saber guanyar primer s’ha de saber perdre...i això ja ho sabem fer.

NO PASSARAN. A ISAÍAS CARRASCO

2008-03-08T14:24:00.002+01:00

Estan sent unes hores complicades, l'assassinat del company socialista basc ens ha deixat tocats.

La traició a la humanitat s'ha tornat a donar una altre cop.

Avui és dia de reflexió i no m'estendre gaire.

Respecte al posicionaments dels partits crec que cal agrair el sentiment d'unitat de tots els demòcrates. Respecte al PP, els que seguiu aquest bloc i em coneixeu, ja sabeu el que penso.

A continuació us trameto el manifest que vaig llegir ahir, en nom de l'Agrupació socialista de Sant Cugat, en un acte de condol i minut de silenci realitzat a la nostra seu.

Ara toca reviure, encara que sigui un mica, el nostre company amb una forta participació electoral.

Fins aviat

------------------

MANIFEST 07 DE MARÇ – CONDOL ISAÍAS CARRASCO

VOLEM AGRAIR LA PRESÈNCIA A TOTES LES PERSONES QUE ESTAN AQUÍ I TAMBÉ A LES QUE HAN MANIFESTAT EL SEU CONDOL PER TELÈFON. TAMBÉ VOLEM AGRAIR I RECONÉIXER LA PROXIMITAT I SUPORT DELS PARTITS POLÍTICS LOCALS, AQUÍ PRESENTS, GRÀCIES
DES DE L’AGRUPACIÓ DELS SOCIALISTES DE SANT CUGAT VOLEM EXPRESSAR EL NOSTRE REBUIG, PERPLEXITAT I IRA CONTINGUDA PER LA MORT DEL NOSTRE COMPANY ISAIAS CARRASCO.
EN AQUEST MOMENTS CAL ESTAR AL COSTAT DE LA FAMÍLIA DE L’EXREGIDOR SOCIALISTA DE MONDRAGON-ARRASSATE I DELS GERMANS DEL PARTIT SOCIALISTA BASC (PARTIDO SOCIALISTA DE EUSKADI-EUSKADIKO EZQUERRA)

NO FAREM UN MANIFEST DE PARTIT, SEMPRE HEM ENTÈS QUE AMB EL TERRORISME I LES SEVES VÍCTIMES NO S’HA DE FER NI ELECTORALISME NI TACTICISME POLÍTIC.
AVUI ENS TROBEM, UNA VEGADA MÉS, ELS DEMÒCRATES UNITS CONTRA LES PISTOLES I ELS TRETS PER L’ESQUENA, CONTRA LA POR I LES BOMBES LAPA. AVUI ENS TROBEM AQUÍ PER REIVINDICAR UNA VEGADA MÉS QUE, TARD O D’HORA, LA PARAULA, LA RAÓ I L’ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET TRIOMFARÀ A LA BARBÀRIE.
SÉ QUE MOLTS DE VOSALTRES TENIU I TENIM UNES SENSACIONS DE RÀBIA, TRISTESA, DESASSOSSEC I POR. POR TAMBÉ PER CREURE QUE AL BOMBO DE LOTERIA DELS ASSASSINS HI HA MOLTES BOLES I POR PER LA REPETICIÓ DE MANIFESTS COM AQUEST.
CAL FER PERÒ UNA FORTA CRIDA A LA PAU, A LA LLIBERTAT I A LA DEFENSA DE LA DEMOCRÀCIA AIXÍ COM UNA FERMA DECLARACIÓ CONTRA EL TERRORISME I A FAVOR DE LA CONVIVÈNCIA.
ETA HA IRROMPUT EN LA CAMPANYA PERÒ NO HEM DE DEIXAR QUE VENCI. DES D’AQUEST HUMIL FARISTOL VOLEM INSTAR A TOTA LA CIUTADANIA A QUE EL PROPER DIUMENGE EXERCEIXI L’ACTE DEMOCRÀTIC MÉS PUR: EL DRET AL VOT. QUE VOTIN AL PARTIT QUE SIGUI, QUE VOTIN AMB DECISIÓ JA QUE EL VOT ALS PARTITS DEMOCRÀTICS FA QUE LA MORT DE L’ISAIAS NO S’OBLIDI.

EL NOSTRE AJUNTAMENT HA CONVOCAT UNA CONCENTRACIÓ DE CINC MINUTS DE SILENCI DILLUNS A LES 12 DEL MIGDIA, A LES PORTES DE L’AJUNTAMENT. ENS TROBEM, TAMBÉ, DILLUNS ALLÀ.

COM DIRIA EL POETA DEL POBLE “TOT ERA COM ABANS PERÒ TU NO HAS VINGUT”.ISAIAS CARRASCO, COMPANY, REGIDOR, POLÍTIC ANÒNIM COM LA MAJORIA DE NOSALTRES, TREBALLADOR, SINDICALISTA, PARE I FILL.
DESCANSA EN PAU.

FERRAN VILLASEÑOR
PRIMER SECRETARI
PSC SANT CUGAT DEL VALLÈS

EL DIA 9 TIREM ENDARRERA O AVANCEM

2008-02-29T07:32:00.001+01:00

Ahir vaig representar el nostre partit en una entrevista a la ràdio (http://www.cugat.cat/) dins del conjunt d'accions comunicatives que es desenvolupen.
Us trameto el vincle de la notícia i el resum de l'audiovisual.

Vincle notícia cugat.cat

Vincle vídeo

D'altra banda, el passat dimecres dia 27 vam realitzar l'acte central de campanya de Sant Cugat amb la presència de Montserrat Colldeforns, la nostra diputada al Congrès i candidata num 6 per Barcelona; i David Vegara actual Secretari d'estat d'economia (el num 2 del ministre Solbes) i num 3 per Barcelona a les eleccions del dia 9.

Va ser una acte molt interessant. Veure la Montse amb la "jaqueta" mitinera va ser una novetat molt positiva! i en David va fer una classe d'economia per a no economistes, cosa que és molt difícil.

Us trameto els vincles de la notícia a cugat.cat i Televisió de Sant Cugat.

Vincle cugat.cat notícia

Vincle cugat.cat vídeo

Vídeo Tv Sant Cugat

També us adjunto un vídeo promocional de les Joventuts socialistes on futuritzen, simulant un informatiu, el dia després d'una victòria del PP.

NACIONAL CATOLICISMO?

2008-02-05T08:55:00.000+01:00

La veritat és que em sap greu que la jerarquia eclesiàstica espanyola actual ocupi els titulars que haurien de fer les activitats d’organitzacions com càrites, missions en llocs en guerra (com ara al Txad) o mossens rasos que fan activitat pastoral i social en llocs complicats. Destacar la feina que fa Càritas a Sant Cugat amb les persones migrades.
Això us ho dic des dels laïcisme públic i sobretot des del respecte a una institució i sobretot a les persones que hi creuen, des del respecte a aquells que pensen diferent de mi i des del pensament que aquells que són diferents no són necessàriament pitjor. També ho dic per estar emprenyat ja que el blanc i negre torna a entrar en les televisions.

En l’actual mandat del govern socialista presidit per José Luís Rodríguez Zapatero hem pogut veure com la jerarquia eclesiàstica ha ocupat el carrer amb pancartes i crits que criticaven qualsevol acció del govern (i m’atreviria a dir de tots els partits menys el PP). Hem viscut manifestacions que ens transportaven a altres èpoques, manifestacions on la cúria compartia cap de cartell amb el candidat popular i on s’articulava el dolor de les víctimes del terrorisme i es feia de la lluita antiterrorista i de l’Estatut de Catalunya (i per trasllat, de Catalunya) punt de separació entre ciutadans i territoris com a discurs incendiari per aixecar “la moral de la tropa”. Les declaracions solemnes apunten que un govern d'esquerres no pot governar l'estat i que el laicisme ens allunya de la democràcia, identifica Estat unitari i centralista com la única forma d'articulació d'estat i confon federalisme i (sobretot) nacionalisme amb el dimoni.

Fa pocs dies el portaveu de la Conferencia Episcopal Española va demanar el vot per a Partit Popular. La jerarquia eclesiàstica (no confondre amb fidels i església) no vol perdre el poder social i polític que va tenir en altres èpoques. Amb aquesta treta de careta les coses queden encara més clares. Rouco ha guanyat a Blázquez, la dreta dreta dreta dretíssima ha guanyat a la dreta dreta solament, temps al temps.

Aquesta església que es finança, en una bona part, amb fons públics i que emet cada dia discursos guerracivilistes mitjançant Federico Jiménez Losantos a la COPE confon ètica amb moral, confon església amb poder polític i sobretot confon llibertat religiosa i cultura catòlica amb un estat confessional.
La virulència de les declaracions, l’atac sistemàtic als objectius de sempre, als adjectius que volen ser insults “Rojos, Catalanes y Maricones” (entre d’altres) i el menyspreu de la voluntat popular expressada a les urnes hauria de fer pensar replantejar les relacions entre l’Església i Estat.
-----------
Per a completar l'article us trameto unes declaracions (carregades de seny) del rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, Blai Blanquer, i del director del Centre Borja, el jesuita Antoni Blanch.

Mossèn Blai Blanquer veu 'desafortunada' i 'fora de to' la nota electoral dels bisbes
El Centre Borja s'alinea amb Montserrat contra el document de la Conferència Episcopal Espanyola
Com a contrapunt us trameto un parell de vídeos. El primer amb les declaracions del portaveu de la Conferencia Episcopal Española (CEE) i el segon on l'ex-president Aznar anuncia contactes amb l'entorn d'alliberament basc.