LA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA A SANT CUGAT

El passat ple de 19 d’octubre Sant Cugat també va viure el debat sobre la consulta ciutadana sobre la sobirania de Catalunya .

Va ser un ple bastant llarg. Sobre el model d’estat i les relacions Catalunya i Espanya es van presentar dues mocions. Un presentada pel nostre grup en suport a l’Estatut de 2006 i vindicant el dret a decidir que van fer prop de 2 milions de persones a Catalunya i 20.000 a Sant Cugat i l'altra la ja anunciada consulta sobre la independència.

Primer es va votar la de suport al nou estatut. Aquesta moció va rebre el suport de PSC, CIU i ICV, el vot contrari d’ERC i PP i una abstenció del regidor independent d’ICV. En aquesta moció el PSC va posar sobre la taula el seu model i per tant el seu posicionament.

Una estona més tard es va presentar la moció en suport de la realització d’una consulta popular sobre la sobirania o independència de Catalunya a Sant Cugat. Aquesta moció venia signada per CIU, ICV i ERC i es basava en el text de la moció presentada fa unes setmanes a la ciutat de Vic, això sí amb algun retall.

Algunes editorials i intervencions plenàries han qüestionat el nostre posicionament institucional i fins i tot la catalanitat de tots aquells que no es consideren independentistes.

En un món de blancs o negres, segurament és més complicat explicar una posició (la federalista) integradora de les dues realitats (com a mínim dues, però segur que moltes més). El temps dirà si ho aconseguim o no.

Per nosaltres el nou estatut no està amortitzat i hem de defensar el dret a decidir de gairebé dos milions de persones (20.000) a Sant Cugat que hi van donar suport.

En qualsevol cas aquesta petita tempesta sobre el nostre posicionament (primer una moció a favor de l'estatut i després una abstenció passiva) passarà, i uns ens dedicarem a aprofundir en el marc que tenim i altres a (legítimament) a organitzar la consulta.

Jo no tinc res a dir del posicionament dels altres partits i de les seves intervencions (de cap), que cadascú faci el que cregui sobre el principis del seu ideari polític i el text de la moció.

Tampoc tinc massa a dir sobre la intervenció del portaveu d’ERC i els atacs directes al grup municipal socialista intentant tirar-nos el públic a sobre i definint el nostre posicionament en aquest punt com a “despreci” als membres de la plataforma i els grups municipals. Crec que no calia, no és cert, no tocava i marquen un tarannà negatiu en el desenvolupament d’un ple i sobretot marquen una manera diferent d’actuar a Sant Cugat. No era la primera vegada, i segur que no serà la darrera vegada, on el portaveu d’ERC fa oposició contra el PSC amb arguments i sobretot formes que potser (i espero equivocar-me) intenten trencar un marc de relació i governs conjunts de desenes d’anys amb el partit republicà. Sabeu que per nosaltres la col•laboració amb ERC i ICV és triada, volguda i necessària, compartim el govern de Catalunya i el de Valldoreix. Com tothom sap, el nostre adversari polític a Sant Cugat és CIU (no ERC) i la nostra tasca és fer d’oposició dura i constructiva, però tenint molt clar que no estem al govern actualment. Un dels temes claus quan s’està a l’oposició és pensar si es vol entrar al govern amb el partit que està en majoria absoluta o configurar un joc de majories diferents. La nostra aposta és clara.

En qualsevol cas, us trameto les dues intervencions que vaig realitzar en nom del meu grup, la de l'Estatut (que era la que va definir el nostre posicionament en vot i en principis) i la de la consulta.

MOCIÓ DEL GRUP PSC DE SUPORT A L’ESTATUT DE CATALUNYA

El nostre grup amb aquesta moció vol reivindicar el suport ciutadà que va tenir el nou Estatut de Catalunya.

El nou Estatut de Catalunya va tenir un suport majoritari de la ciutadania, i prop de 1.9 milions de persones hi van donar suport.

Sant Cugat del Vallès va ser una de les ciutats de Catalunya amb un índex de participació més alt i més 20.000 persones van votar favorablement al nou Estatut.

El nostre partit creu que el desplegament total del nou Estatut és imprescindible per l’Autogovern de Catalunya i vol reivindicar la legalitat i legitimitat tant de l’Estatut com del finançament derivat.

D’altra banda cal posar sobre la taula que existeix una sensació de cansament per la lentitud de la resposta del TC sobre el recurs presentat pel Partit Popular. Cal dir ben alt que qui ha presentat el Recurs al Tribunal Constitucional ha estat el Partit Popular i per tant qui vol que es retallin les competències estatutàries i l’aprofundiment en l’autogovern és el Partit Popular. També ens volem manifestar contràriament al recurs presentat pel Defensor del Pueblo.

Amb aquesta moció volem donar també una oportunitat al Partit Popular de Catalunya d’allunyar-se del discurs de confrontació territorial que està promovent la seva direcció estatal (perdó nacional)

Amb aquesta moció fixem el nostre posicionament sobre quin és el marc de cooperació entre l’Estat i Catalunya, nosaltres creiem que aquest Estatut aprofundeix en l’Autogovern de Catalunya, en el seu marc competencial, el seu finançament.

Entenem perfectament que els partits que no van donar suport a l’Estatut no estiguin d’acord amb el contingut de la moció, evidentment per motius diferents. Esperem que els partits que van votar “sí” donin suport port a aquest text.

MOCIÓ CONSULTA POPULAR INDEPENDÈNCIA A SANT CUGAT

El nostre posicionament sobre aquesta moció ja ha estat explicat en alguna entrevista.

Nosaltres creiem que les entitats poden consultar als seus membres o a la població sobre els temes que estimin i cal expressar respecte per les seves accions. Cal però distingir entre unes consultes i altres atès que tenen característiques, fins i efectes diferents.

Nosaltres som catalanistes i federalistes i, com tothom sap, no estem a favor de la independència de Catalunya, així com tampoc estem a favor d’una centralització i uniformització de l’Estat.

La majoria dels catalans es van pronunciar a favor de l’Estatut de 2006, hem parlat en una moció anterior i no repetirem el nostre posicionament i per tant és la nostra obligació defensar el dret a decidir del pronunciament ja realitzat dels Catalans i les catalanes, especialment en un moment on el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre els recursos presentats pel PP.

D’altra banda entenem que és lògic que entitats, plataformes i partits independentistes (que per coherència no van aprovar l’estatut) promoguin consultes, entenem que la paraula sempre ha de tenir mecanismes per fer d’altaveu, sempre i quant les accions estiguin dintre de conceptes com responsabilitat ciutadana, institucional i legal. Com deia aquell és obligació de tot demòcrata no anar en contra de les manifestacions polítiques especialment de les que són diferents a les seves.

El nostre posicionament a l’hora de la votació ha estat no participar en aquesta i fer una abstenció pasiva. Nosaltres no votarem en contra d’articles d’una moció que insten a la participació ciutadana però tampoc donarem suport a una fi que no compartim. El nostre posicionament està tan allunyat de la fi cercada per les plataformes proposants com del NO limitador de l’Estatut o del recurs de la Llei d’Educació del Partit Popular . En la mateixa línia, el nostre partit no farà campanya ni donarà instruccions de vot als seus votants en el marc de la campanya de la consulta popular. 20.000 persones van votar a Sant Cugat a favor del nou estatut i nosaltres defensem i defensarem el seu dret a decidir ja expressat a les urnes.

A SANT CUGAT HEM D'APOSTAR PEL NOSTRE ENTORN NATURAL, PER UN MODEL DE MARCA NO EXCLOENT I PER UNS MILLORS SERVEIS PÚBLICS

Hola,

us trameto vincle a una entrevista que m'ha fet en Toni Rabascall i que s'ha publicat al mitjà de comunicació digital eleminds.

El PSC de Sant Cugat, fa prou coses per intentar canviar la situació política de la ciutat? No creus que us manca una mica d’empenta?

“Aquesta no és la primera vegada que m’ho pregunten. I això vol dir que, com a mínim, que alguna cosa hi ha. Jo crec que el principal problema és que no se’ns visualitza, o que fem tota una sèrie de feines que no es veuen. És un problema dels canals de comunicació de la ciutat, probablement. En el que respecta a les properes accions per resoldre aquest problema, tenim la intenció de fer una roda de premsa setmanal, però no podem influir en que aquesta visibilitat es materialitzi. Crec que s’ha de millorar en que totes les veus tinguin presència en els mitjans públics o que disposen de fons públics tot i ser privats. Ara, que quedin clares unes quantes coses: El nostre discurs no és pas ambigu, estem disposats a donar-ho tot, o ara o mai, i estem disposats a arribar a un pacte d’esquerres. Aquesta és la nostra política.”

Continuar.....

SOBRE EL PACTE A VALLDOREIX

La Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix es va trobar, el 2003, un territori immers en un descrèdit urbanístic i un desgavell econòmic. Cases en Zona verda, irregularitats urbanístiques (notícies d’aquells moments: vilaweb, El Periódico) oblits volguts (dels dos governs de CIU a Sant Cugat i Valldoreix) del deute històric amb l’EMD, inacció total, intent de treure les competències urbanístiques de l’EMD etc.

El nou govern no ho ha tingut fàcil, les majories a l’Ajuntament de Sant Cugat de CIU han limitat molt la seva acció. El nou mandat electoral (2007 ) atorgava un joc de majories estrany. Per un costat la presidència de l’EMD per part de la Candidatura d’esquerres (PSC, ICV, ERC i veïns progressistes) i per l’altra una majoria d’un vocal en el plenari de l’EMD. Calia cercar un acord. I es va fer, un acord de mínims que cerqués treballar per Valldoreix. CIU va trencar la confiança en els acords i va dinamitar el pacte.
Ja fa mesos que en diferents tertúlies i declaracions (Cugat. Cat, blog, santcugat opina) se succeïen retrets, problemes i també demandes de responsabilitat.
El nostre grup ha demanat reiteradament a CIU- Actuem un compromís amb el poble de Valldoreix i la finalització d’un joc d’oposició que únicament cercava el descrèdit personals dels representants de la Candidatura d’esquerres i dinamitar qualsevol acció del govern. Els jocs d’oposició són els que són, però no és responsable votar en contra de la contractació d’una educadora de l’escola bressol, de projectes aprovats, de fer perdre subvencions, que no hi hagi mobiliari a la sala de plens o problemes a l’escola de música o votar en contra de projectes endegats en les seves àrees quan eren al govern.
L’estiu, sembla ser, que ens aportat unes noves línies de diàleg entre govern i oposició a Valldoreix. Saludem aquestes noves línies com a molt positives, pensem el mateix que quan es va configurar el pacte trencat, cal entendre’s per oferir als ciutadans seguretat en la pressa de decisions i abordar problemes i solucions. Apostem pel diàleg d’una manera clara, ara i abans.
Des del PSC sempre hem valorat una relaxació en les formes i obrir les vies per trobar punts en comú sobre temes de “ciutat” a Valldoreix. Hi ha determinats temes que estan encallats, no desenvolupats o aturats per l’oposició de Valldoreix o el govern de Sant Cugat que no ho han d’estar.
L’acord de delimitació del territori de Valldoreix, les obres del FEIL 2010 a VDX (encara a concretar però que poden representar més de 500.000 euros en projectes de noves tecnologies, serveis socials o medi ambient), el desencallament de la plaça de la vila i el conseqüent concurs d’idees, el pla d’equipaments de Valldoreix i l’oblit del territori en el pla d’equipaments de Sant Cugat, desplegament del conveni competencial en referència a la seguretat (més policia local i millor coordinació), no aturar els processos selectius de personal (el personal de l’EMD no ha de ser arma de batalla política)
Altres temes, que esdevenen prioritaris i punts d’acord o desacord, que poden hipotecar la continuïtat i fins i tot la desaparició de l’EMD, com:
- Paralització per part del govern de CIU a Sant Cugat de l’enviament o trasllat de les indemnitzacions de zones verdes a Valldoreix (antecedents). Les possibles sentències faran que l’EMD entri en fallida amb el trasllat d’una competència no pròpia.
- Acord sobre el conveni econòmic i la seva pròrroga, si s’escau
- Aprovació dotació econòmica per al projecte d’urbanització de l’ Avinguda Baixador
- Dotació de l’import compromès per a realitzar les obres de soterrament de les torres d’alta tensió.
- Acord sobre l’habitatge públic a Valldoreix i incorporació a Promusa
- Conveni Tabasa construcció aparcament estació de FFGG

A grans trets, els temes apuntats són de caràcter molt important. Hi ha altres de presència institucional que fins ara han estat vetats, com la incorporació de l’EMD a Promusa, Consell de seguretat municipal etc

Com poden veure no estic parlant de carteres, no estic parlant de sous (que no haurien de pujar) ni de despatxos. Entenc que per entrar a parlar de tots aquests temes primer s’ha de parlar i acordar allò que és important: els projectes estratègics per Valldoreix.

A nosaltres sempre ens trobaran en un pacte que beneficiï a Valldoreix. A nosaltres no ens trobaran en un pacte que obviï les necessitats dels ciutadans de Valldoreix i que hipotequi la continuïtat de la institució i el seu autogovern.

Per tan, si CIU aposta pels ciutadans de Valldoreix, per resoldre els temes de ciutat i per la seva institució, estic segur, i apostaré, per tal que properament hi hagi un nou pacte de governabilitat-govern a l’EMD de Valldoreix, si així ho acorden les parts.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009

Benvolguts amics i amigues, s'inicia el curs polític.
Us passo el text del discurs, que he realitzat fa uns minuts i en nom del PSC de Sant Cugat, de l'ofrena en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
--------------------------------------------------------------
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009

Tots els que estem aquí sabem que avui és un dia important per Catalunya.
És un pas per refermar la nostra identitat i es un dia per a reivindicar els nostres drets com a poble. La Diada Nacional de Catalunya, ha de servir també de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals, i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

L’any passat parlàvem de la defensa del nou Estatut, de la necessitat de treballar pel seu compliment. Ja han passat 12 mesos i s’ha avançat .
Ja tenim un finançament digne i just per a Catalunya. Ara també cal continuar gestionant aquests recursos amb intel•ligència i responsabilitat, i aprofundir en el nostre autogovern i les seves competències.

Els ciutadans de Catalunya es mereixen que els seus representants polítics demostrem que estem a l’alçada de les circumstàncies i dir ben alt que patriotisme també es demostra enarborant la bandera de la responsabilitat i dels interessos col•lectius, i fugir dels tacticismes de partit i lògiques electorals. Catalunya sempre ha estat, és i serà una terra de progrés i acollida, una terra que sempre avança endavant i que cerca la suma i no la resta

Avui celebrem la nostra festa nacional. Avui és un dia en que el PSC vol demanar que ens deixem el victimisme acomplexat d’altres temps i caminem cap endavant. Amb seny, amb empenta i sobretot amb la claredat d’idees és l’única manera d’afrontar els moments de crisi. Nosaltres esmerçarem totes les nostres forces per defensar les opcions majoritàriament escollides pels nostres ciutadans, el nostre marc estatutari íntegre, el benestar dels catalans, la millora de l’educació dels nostres fills i la dignificació de la vida dels més necessitats.

Ara ens és necessari aprofundir encara més en l’acompliment de l’Estatut, sense dilacions o subterfugis. Un nou model que recordem va rebre el suport massiu dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
La defensa inqüestionable dels drets nacionals ha d’anar del bracet de la construcció social de Catalunya, un salt endavant en afrontar nous reptes, un pas endavant en l’aposta per les polítiques socials i la redistribució de la riquesa.

Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els altres pobles. Cal continuar apostant en assegurar la unitat civil del nostre poble, fer progressar encara més la nostra llengua i la nostra cultura

Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu finançament, així com treballar per un desenvolupament normatiu i competencial màxim, que honori l’Estatut i que doni resposta a les necessitats i exigències dels nostres ciutadans. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.

Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.
Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per seguir construint la Catalunya del futur

VISCA SANT CUGAT I VISCA CATALUNYA

ELS CAMPAMENTS DE REFUGIATS SAHRAUÍS NO TANQUEN PER VACANCES

A punt de fer vacances. Pel facebook podreu seguir alguna (tot i que crec que no faré molta “feisbucada”) de les rutes de la Gran Argentina que visitarem: Buenos Aires, Iguaçú, San Ignacio Miní, Chaco, Salta, Quebrada Huamahuaca, Purmamarca, la “Puna”, Cafayate, Córdoba, la cantada Pampa etc
Ara, de nit, passades les dues del matí del 4 d'agost i fent la bossa de viatge...recordo la setmana que vam passar als campaments de refugiats sahrauís instal•lats en el desert argelià, en l’exili forçat, en l’oblit ple de sorra i el desencís. Malgrat tot, les atencions i l’estima que ens van dispensar van ser molt grans, i cal dir-ho, la cohesió de la delegació de regidors i tècnics també.
Aquests dies es tornen a veure nens sahrauís pel carrer. La Neus Bosch i tots el voluntaris d’SCAPS deuen anar ben atrafegats, com ho vam estar nosaltres quan vam compartir dos estius amb l’Hammed i la Lamina.
Les vacances de pau dels nens del Sahara són molt diferents a les nostres o les meves. Per ells és molt important sortir del forn estiuenc del desert, riure, anar a la piscina i sobretot veure una societat on no hi ha odi .Per nosaltres (un nosaltres des de la identificació amb els pares acollidors i la causa dels voluntaris) un bon escàner de salut, com estan aquests ulls? els cucs de la panxa, a veure si guanyem uns quants quilets etc són petites coses a realitzar que s'ajunten amb el carinyo i també un suport a una comunitat.
En Josep Lluís i la Mati, els veïns de davant de casa, m’han donat avui un exemplar de la revista “Habita Sant Cugat”. En Josep Lluís m’ha dit “ et veig a tot arreu, surts en una foto de quan vas anar al Sàhara”. He pensat que s’equivocava ja que vam anar després de setmana santa i ....surt ara ja que parla dels nens i les colònies. Mirant l’article he recordat que tenia un deute amb mi i amb la gent que vaig veure la campaments. Fer un article al bloc.
De la visita al Sàhara es desprenen sentiments de culpa i responsabilitat. Jo no hi era, tenia 4 anys i al col•legi Puig Agut de Manlleu fèiem pàrvuls. Però, es desprenen sentiments de culpa i responsabilitat. El Sàhara occidental era una colònia d’un Estat governat per un règim dictatorial, un règim que el pitjor que va poder fer va ser deixar als seus “ciutadans” tirats. No era un règim democràtic, era el règim del general Franco i la seva colla d’ademocràtics, trepes, llepes, hereus de repressors i colpistes. Però, es desprenen sentiments de culpa i responsabilitat.
S’ha de mirar els ulls dels grans i els petits, mirar les muntanyes de sorra, mirar la mirada de desencís i poc futur, mirar el no res enllà del campament, mirar el molt que poden fer uns pocs o molts euros dels santcugatencs, mirar les cabres, mirar els Rover Santana de la colònia, mirar les dones i la seva organització, mirar les fotografies d’aigua a totes les aules dels col•legis situats al mig del desert, mirar com el castellà és llengua d’ensenyament... i sobretot mirar les mirades d’homes i dones (encara) no derrotats.
Molt sovint s’ha confós la causa Sahrauí com una confrontació amb el poble marroquí. Res més lluny de la realitat, es tracta d’un procés de descolonització que va acabar amb una obertura d’un nou procés de colonització, una guerra desigual i un armistici en punt mort des de fa més de 30 anys.
Pensem, reflexionem, llegim i coneguem la història passada (com totes les històries), molt sovint és la única manera de tenir un mínim de criteri present.
Cal reobrir un debat: la situació del poble sahrauí i el retorn a la seva terra.